El Tribunal de Corts va jutjar ahir a un home per un presumpte delicte d’apropiació indeguda, que es va acabar definint com un delicte major d’apropiació deslleial. Segons va explicar la Fiscalia, el processat va hipotecar un pis, un traster i dues places de pàrquing d’un edifici que era de la propietat d’un dels seus socis, tot i que aquest no compta amb l’escriptura a nom dels propietaris sinó de la societat que compartien. Tanmateix, diversos autes presentats a la Batllia certifiquen que les despeses de copropietat del pis les hauria assumit la parella afectada, així fent evident que no era propietat de l’acusat.

L’acusació particular va sol·licitar tres anys de presó ferma per a l’home que va seure a la banqueta dels acusats, a més dels costos processals i que es determini un termini d’un any per retornar els béns. En concret, va proposar un límit de sis mesos per fer la inscripció del pis a la seva clienta i, en cas de no complir-se, sis mesos més perquè l’home l’indemnitzi amb uns 305.000 euros, que és l’import corresponent al valor del pis. En aquesta línia, el lletrat de la propietària va emfatitzar en la necessitat de fixar un termini perquè «la meva clienta no pot estar 20 anys a veure què» quan «es pot quedar sense pis i sense diners», apuntava.

Durant la vista, l’home acusat va assumir que no va comunicar a la propietària de l’immoble que hipotecaria el seu pis específicament, però que sí que li havia expressat que hauria de fer-ho amb «tot el seu patrimoni». L’afectat es dedicava a promocions immobiliàries que van quedar sense liquiditat en exclatar la crisi econòmica de l’any 2007, per la qual cosa la seva defensa va emfatitzar en el fet que el pis s’incloïa en el seu patrimoni i que es requeria hipotecar-lo. De fet, durant la vista, també es va fer palesa que les dues famílies (la del processat i la denunciant) mantenien una relació «de confiança», fins al punt que el representant de la dona propietària del pis hauria iniciat unes negociacions en relació amb la hipoteca dels béns. Segons la lletrada de l’acusat, inclús s’hauria ofert al seu client obtenir liquiditat en import de la dona. Encara que, finalment, les converses no van prosperar.

L’home també va afirmar que hauria comprat totes les accions de la societat i que, després, l’any 2007 va hipotecar els béns protagonistes del judici. Al 2012 i 2015 va renovar el gravament, essent la segona hipoteca per 20 anys. En aquest sentit, des del Ministeri Fiscal van valorar que el processat va actuar «com si fos ell el propietari» i «amb un risc elevat per la propietat en cas que la hipoteca no sigui retornada». Així mateix, va demanar 20 mesos de presó condicional, quatre anys de termini de suspensió de la condemna i les costes processals causades en concepte de responsabilitat civil. En canvi, la defensa va pregar la pena mínima per a un delicte major d’apropiació deslleial: tres mesos de presó condicional. A més, va manifestar que no s’hauria d’assumir una multa en concepte de responsabilitat civil «fins que el pis no es perdi». Per la seva part, l’acusat va afegir que el pis «es va comprar de paraula». La resolució de la sentència serà el dia 26 de novembre.