La Taula Nacional de l’Habitatge va reunir-se ahir per segona vegada amb la voluntat de posar en relleu els avenços assolits durant els darrers mesos i treballar per identificar i solucionar les mancances que té el Principat en aquesta matèria. La trobada va comptar amb interlocutors del Govern, el CRES, el Departament d’Estadística i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (Iermb). Precisament, segons va exposar el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, l’Iermb té per objectiu fer una anàlisi detallada de l’estadística que disposa Andorra pel que fa a l’habitatge i veure «com podem avançar cap a un sistema d’indicadors futur que sigui fiable». Així, una de les seves principals tasques és identificar les mancances actuals i, malgrat que no han transcendit totes, Filloy va indicar que «hi ha qüestions com les cèdules d’habitabilitat», ja que tot i que el Govern recull dades en aquest sentit, «caldria fer un tancament d’aquests expedients» i unificar les dades «que cada comú recull d’una manera diferent».

En la mateixa línia, Filloy va argumentar que «també hem fet un estudi de les prestacions socials i quin impacte tenen», ja que esdevé un indicador «molt fidedigne de la situació de l’habitatge de lloguer». En aquest sentit, l’Iermb va presentar una eina que recull totes les dades relacionades amb prestacions d’habitatge d’un territori i permet geolocalitzar quines són les zones del país on es concentren més o menys aquestes ajudes, «i això ens permet veure on cal fer més accions en el futur». En relació amb el nombre de pisos buits ubicats al Principat, que podrien ser destinats al lloguer o venda, el ministre va manifestar que «és una de les dades que cal acabar de tancar», ja que en l’actualitat només es disposa de les que enregistren els comptadors de FEDA. Cal recordar que a principis del mes de setembre, el ministre portaveu, Eric Jover, ja va anunciar que la parapública havia facilitat algunes dades sobre l’activitat dels comptadors elèctrics d’arreu del país per fer una estimació real dels habitatges que estan buits o la seva ocupació habitual, tot i admetre que no eren «xifres definitives». Per la seva banda, el Comú d’Andorra la Vella es va oferir a ser la primera corporació a fer públics els seus números, «un pas previ per trobar possibles solucions». Així mateix, Filloy va reconèixer que per anar més enllà és necessari fer enquestes i que, per altra banda, també és una de les mancances detectades per l’Iermb.

Ajudes  al lloguer

D’altra banda, cal recordar que ahir es va obrir el termini per a la presentació de sol·licituds per a la demanda d’ajudes per accedir a l’habitatge. El ministre va assenyalar que «preveiem que ja hi hagi una afectació de la Covid-19», per la qual cosa s’espera que el major nombre de demandes estiguin relacionades amb persones que han patit una reducció de la jornada laboral, d’altres que estan en ERTO o aquelles que tenen en perill el seu lloc de treball. «La capacitat econòmica [d’aquestes persones] s’ha vist reduïda i creiem que anirà per aquí», va afegir.

Resposta al PS

Per últim, i davant de les crítiques en matèria d’habitatge fetes públiques aquest diumenge pel Partit Socialdemòcrata (PS), en què titllava d’ineficaç la política d’habitatge del Govern i la funcionalitat de l’Institut de l’Habitatge, Filloy va destacar que l’institut encara no es troba en funcionament i va demanar esperar a veure la seva execució, ja que la valoració s’ha de fer un cop hagin passat els anys per parlar amb coneixement de causa. En aquest sentit, va lamentar que les qüestions relacionades amb l’habitatge variïn en funció del moment econòmic o «el color polític que està governant». Per això, va dir, «cal despolititzar aquesta qüestió per elaborar aquestes polítiques, i necessitem un òrgan que ho gestioni» i que, a més, estigui dirigit per tècnics i per persones capacitades en aquesta matèria. «Creiem que l’institut té una rellevància primordial», va concloure el ministre.