L’FC Andorra no va ser capaç de sumar els primers tres punts de la temporada a un grup molt complicat, com ja és sabut, i tal com es va demostrar a la primera jornada amb la presència de Gerard Piqué i Shakira a la localitat gironina. El Llagostera, aprofitant les dimensions del terreny de joc, va plantejar un partit molt difícil pel conjunt tricolor, tenint en compte l’estil de joc dels de Nacho Castro. L’Andorra va començar el partit combinant la possessió de pilota en jugades estàtiques i transicions ofensives, sense deixar de costat un model de joc atractiu per l’espectador. Carlos i Borja van tenir a les seves botes les primeres ocasions clares del partit quan encara no s’havien complert els primers cinc minuts amb dos tirs potents que no van anar entre els tres pals defensats per Marcos. No obstant això, l’equip local també utilitzava les seves armes, que en aquest cas tenen nom i cognom. I és que Guiu, per la banda dreta, i el veterà Sascha, com a màxima referència ofensiva, eren els principals encarregats de posar en problemes la defensa tricolor, recolzada per un Miguel Bañuz estel·lar sota pals, que va haver de posar-se el mono de treball en més d’una ocasió. Borja va estrellar la pilota contra el travesser en la millor ocasió de l’Andorra al primer temps. En quant a ocasions, les millors bales de la UE Llagostera eren les jugades a pilota aturada, sempre utilitzant l’estratègia i amb molts jugadors a l’àrea petita si es tractava de còrners. En una d’aquestes tretes des del cantó, els jugadors locals van reclamar una mà dins l’àrea que hagués suposat un penal després d’una rematada de cap d’Aimar, però l’àrbitre, que no va saber evitar la polèmica durant tot l’enfrontament, no va xiular res. Abans del descans, Eric va gaudir de l’ocasió més clara pels gironins quan es va trobar la pilota botant dins l’àrea, però Bañuz la va aturar al primer pal. Seguidament, el porter valencià també va aturar un tir de Guiu, que havia superat Borja mitjançant un regat. A aquesta jugada la va seguir la rèplica tricolor de Carlos, però els dos equips marxaven al túnel de vestidors amb el 0-0.

A l’inici de la segona meitat, els homes de Nacho Castro van apostar per buscar els jugadors d’atac amb pocs tocs i passades de llarga distància acompanyades de desmarcaments de ruptura, però aquesta idea estava resultant menys efectiva que la de la primera part, ja que la defensa local estava aconseguint treure la pilota sense excesius problemes. Rubén Enri i Víctor Casadesús van entrar al camp en substitució de Goujón i de Carlos. Casrtro va donar l’oportunitat a aquesta barreja de joventut i veterania, adonant-se que necessitava la frescura d’un pels últims minuts i l’experiència de saber llegir aquest tipus de partits de l’altre. Al minut 67, Manchón va ser expulsat amb targeta vermella directa per una falta a destemps sobre Rai Marchán quan estava fent una passada horitzontal, aparentment, sense perill. A partir d’aquest moment, el partit es va anar escalfant i Antonio Monter no va sancionar la següent entrada del Llagostera, a més de mostrar la groga a Loureiro. L’Andorra va tornar a oferir el bon joc combinatiu que li havia donat millors resultats a la primera meitat, però no va obtenir recompensa de la visita al Municipal de Llagostera. El conjunt tricolor va disposar de dos còrners al temps de descompte, però l’últim va ser pel Llagostera. De nou, l’àrbitre va ser protagonista al xiular el final quan l’Andorra armava un contracop amb superioritat numèrica. Així doncs, el marcador no es va moure durant els 90 minuts.