L’Institut Ramon Llull és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Govern balear per difondre la llengua i cultura catalanes en totes les seves expressions artístiques. Iolanda Batallé n’és l’actual directora des de 2018 i primera dona que duu les regnes d’aquesta institució amb la qual el Govern d’Andorra hi col·labora des de fa anys. L’últim projecte conjunt ha estat la Residència d’Arts, Ciències i Humanitats Faber-Andorra al 2019, conveni que han renovat per dos anys mes l’agost passat. EL PERIÒDIC ha parlat amb la Iolanda Batallé sobre l’Institut i Faber-Andorra, entre d’altres qüestions.

–Què va suposar per a vostè com a professional que porta molts anys vinculada al món de de la cultura en català que la nomenessin directora de l’Institut Ramon Llull?
–Va suposar i suposa un honor, un repte. Tota la meva vida ha estat dedicada a la cultura, a l’ensenyament, a temes socials i, d’alguna manera, la meva vida professional i personal s’unien amb aquesta proposta i, per tant em va fer molt feliç que pensessin en mi. A més, m’agradaria destacar que dels vuit directors que ha tingut l’Institut en aquests 18 anys, jo soc la primera directora, dona.
–Per a aquells que no coneixen l’Institut, com els explicaria què és i per què es va crear?
–L’Institut Ramon Llull es dedica a donar a conèixer internacionalment la llengua, la literatura i la cultura catalanes en totes les seves disciplines dels territoris catalans de Balears, València, Catalunya, Andorra, Catalunya Nord (França) i l’Alguer (Sardenya, Itàlia). Aquesta és la missió principal, i ho fa des del 2002. La seva governança li correspon tant a la Generalitat de Catalunya i el govern de les Illes Balears, com a l’Ajuntament de Barcelona. A més, compta amb la col·laboració del Govern d’Andorra, la Fundació Ramon Llull i la Generalitat valenciana.

–Hi ha unes línies de treball establertes o hi ha espai per a l’aportació de cada director?
–Com a tota institució hi ha unes línies de treball però també hi ha espai per l’aportació de cada nou director. Hi ha projectes encetats pel meu antecessor, el Manuel Forcano, que continuen, com la participació de la literatura catalana a la Feria del Libro de Buenos Aires, però també hi ha d’altres que he iniciat com la idea que l’estudi d’arquitectura RCR Arquitectes, guanyadors del Premi Pritzker al 2017, exposin al Centre Nacional d’Art i Cultura Georges Pompidou de París. En línies generals, durant aquests dos anys i gairebé dos mesos que hem encetat, una línia molt important va ser considerar que el mapa ja no és només geogràfic, sinó digital, i per tant, vam iniciar un projecte per donar a conèixer la llengua, la literatura i la cultura catalanes digitalment. Això en els darrers set mesos de pandèmia mundial s’ha accelerat moltíssim; també hem iniciat tot el pla d’igualtat, els temes de gènere, treballar d’una manera transversal, sumar totes les disciplines, com en el projecte de les residències Faber-Llull als diferents països catalans. Al 2018 vam incorporar Faber-Olot i al 2019 Faber-Andorra.

–En quants països té representació actualment l’Institut?
–L’Institut té, des de fa 15 anys, delegats a Nova York, Berlín, París i Londres, però nosaltres treballem a tot el món, i en cada projecte amb diferents interlocutors. Destacaria la Xarxa Llull, formada per professors i professores de català vinculats amb més de 150 universitats del món, on ensenyen català. Cada any més de 6.000 alumnes aprenen català a diferents universitats del món. I cada dia treballem més en la creació d’una xarxa del que anomenem hidden ambassadors (ambaixadors amagats), que són persones, tant d’Andorra, de València com de Balears o Catalunya que viuen a diferents llocs del món en totes les disciplines (arquitectes, ballarins, músics, arts escèniques, traductors, escriptors, entre d’altres) i que van creant xarxa.

–La promoció de la llengua i la cultura catalanes varien segons els país?
–Sí, molt. Nosaltres ens adaptem a les necessitats, ja no de cada país, sinó de cada ciutat, i no només varien geogràficament, sinó també en el temps. Penso que unes de les característiques del Llull és aquesta flexibilitat, aquesta capacitat de gestionar la complexitat, aquest adaptar-se a tot arreu, sempre busquem fer allò més útil a cada lloc.

–Està l’ús del català en perill?
–Si escoltem a alguns experts, semblaria que sí; ara, jo soc optimista i el que puc dir és que cada vegada hi ha més persones aprenent català al món, i això és importantíssim. Crec que la clau és que tots nosaltres utilitzem el català. I una cosa també molt important, que a vegades costa, és que no canviem de llengua quan entrem a un bar o agafem un taxi. Parlem en català, i a més a més, amb un somriure i amb ganes d’incloure tothom.

–Al passat mes d’agost, l’Institut i el Ministeri de Cultura d’Andorra van renovar el conveni de col·laboració per donar continuïtat a la residencia d’Arts, Ciències i Humanitats Faber-Andorra. Quina valoració fa del primer any de la residència?
–La valoració és molt positiva. Les residències neixen amb la idea que exportar llengua, literatura i cultura catalana no és només enviar professionals dels Països Catalans al món, sinó també que el món vingui al territori, en la disciplina que sigui. Aquestes persones que venen, s’enamoren de la llengua i cultura a través d’aquells que li han fet conèixer i per tant, portar gent d’altres països és fer que a partir d’aquest moment ja siguin Llull, i exportin la nostra llengua, la nostra literatura i la nostra cultura.

–De quins àmbits i nacionalitats són els professionals que han passat per la residencia andorrana?
–Són d’àmbits d’humanitats, artistes, antropòlegs, periodistes, escriptors, especialistes en gènere, entre d’altres, com per exemple, especialista en ciències ambientals; i pel que fa a les nacionalitats, són molt diverses: els Estats Units, Finlàndia, Bielorússia, Etiòpia, Països Baixos, Hongria, República Txeca, Catalunya...

–Tinc entès que part de la residència consisteix en interactuar amb estudiants i professionals andorrans. Quin tipus d’activitats són?
–De tot tipus. S’han dut a terme presentacions en format d’entrevista, ponències a la Universitat d’Andorra o tallers i xerrades amb alumnes de col·legis andorrans.

Tenen previst obrir més residencies?
–Sí. De moment tenim les Faber-Olot i Faber-Andorra, però estem treballant perquè hi hagi un Faber a Palma, on començarem a fer proves pilot aquesta tardor tot i la Covid-19. També volem obrir un Faber Llull a París, on ja tenim el Centre d’Estudis Catalans vinculat a La Sorbona, i estem col·laborant amb la Generalitat Valenciana per obrir un Faber Llull València. H

Residències Faber

L’institut Ramon Llull va incorporar la primera residència a Olot l’any 2018 i un any després, mitjançant un conveni de col·laboració amb el Govern d’Andorra, va néixer la residència Faber del Principat. Situada a l’antic edifici del comú de la Massana, vol esdevenir la matriu d’una xarxa de residències Faber a tot el territori de parla catalana.
Les residències acullen creadors i professionals de diversos àmbits (escriptors, traductors, artistes de diverses disciplines, estudiosos, científics, musicòlegs, etc.) que volen desenvolupar un projecte durant una estada d’entre quinze dies i tres setmanes, temps que també aprofiten per interactuar amb estudiants i creadors del país mitjançant tallers, conferències, etc.
A més, les residències Faber volen formar part d’un marc de desenvolupament de diplomàcia cultural. En el cas andorrà, la col·laboració amb l’Institut permetrà establir col·laboracions amb residències internacionals que puguin acollir residents d’Andorra.