PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La Cambra, a favor de renovar els ERTOs per períodes curts

Els sindicats dubten sobre si els treballadors mantindran la feina

Per Judith Sáez

Un treballador del sector de l’hosteleria servint plats de menjar.
Un treballador del sector de l’hosteleria servint plats de menjar. | El Periòdic.

Les Suspensions Temporals dels Contractes de Treball (STCL) i les Reduccions de les Jornades Laborals (RJL), conegudes com a ERTOs, finalitzen el 31 de desembre, per la qual cosa s’està estudiant una possible ampliació des de l’equip del Govern. Des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) s’optaria per prorrogar els ERTOs «per períodes curts» i renovables, per exemple, trimestralment «perquè sempre hi ha temps de renovar». Tanmateix, des de la patronal van apuntar que és d’hora per determinar quant temps i a quins sectors s’haurien d’oferir.

«Estem a més de dos mesos i no ho podem saber», ressaltava el gerent de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Iago Andreu, tot i que va esmentar alguns dels sectors amb més probabilitats de necessitar-ho. Per exemple, les agències de viatges o d’organització d’esdeveniments, ja que «els seus negocis han desaparegut, en molts casos, a conseqüència de la pandèmia». Els bars, però, encara s’haurien d’analitzar, segons el gerent, que confiava que puguin obrir d’aquí a finals d’any.

Per la seva part i en sintonia amb aquesta visió, el president de la Cambra, Miquel Armengol, va manifestar que s’hauria de donar la possibilitat de continuar amb els ERTOs també als locals d’oci nocturn, encara que convé mantenir certa prudència i veure com va evolucionant la situació econòmica i social, que està lligada a l’epidemiològica. I és que, des de la Cambra esperen l’arribada de la vacuna o, si més no, conèixer quina serà l’evolució del coronavirus: «si es frena una altra vegada [l’activitat econòmica] o si es torna a obrir», destacava Armengol, qui coincidia amb la CEA en el fet que «ara el problema és que hi ha incertesa total» mentre que «ens anem atansant a la temporada d’hivern» i «amb aquests dubtes».

En ser preguntat sobre l’allargament d’aquestes mesures en benefici del teixit empresarial del país, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va mostrar una vegada més el seu rebuig cap als «ERTOs a l’andorrana» i va insistir que «s’hauria d’haver fet d’una altra manera» per protegir realment als treballadors». A més, va dubtar de les declaracions per part de l’Executiu en tant que «l’excusa que donen és que han salvat molts llocs de treball, ara veurem si s’han salvat o no».

A diferència de la Cambra i la patronal, la valoració dels sindicats davant una possible recuperació o reactivació de l’activitat econòmica d’aquí a finals d’any és més negativa. En concret, mentre la Cambra i la CEA esperen analitzar quina serà la situació al desembre, esperant-ne una millora, Gabriel Ubach no anava tan lluny i incidia en què «el futur és molt incert» però «el rebrot ja està aquí i la vacuna no», tot criticant que no va haver-hi diàleg entre l’Administració i els treballadors, que defensaven «fer un stop a l’economia». A més, va alertar que ja hi ha zones confinades als països veïns, amb relació a l’augment de contagis diaris al Principat.

En relació amb la concessió d’ERTOs a partir de 2021, Andreu va expressar la necessitat de fixar criteris en tant que la situació «és molt incerta, molt imprevisible i evolutiva». D’aquesta manera, assenyalava que la mesura és «una ajuda per conservar el lloc de treball», tot subratllant que és important que el Govern estigui «disposat» a allargar-los. També tenint en compte, detallava, que s’haurà de determinar com s’aplica pel cost que suposen al Govern. Per la seva part, Ubach va insistir en el fet que «no podem repetir el que va passar el 2008». En aquest sentit, va recordar que «el Govern de DA d’Antoni Martí va decidir congelar els salaris, pensions i implementar una política d’austeritat que ha portat a un desgavell important i un desnivell entre el preu de la vida i de l’habitatge, i els salaris i pensions». Així, va especificar que els andorrans han perdut entre un 35% i un 45% del seu poder adquisitiu, reincidint en què cal reforçar els serveis públics: «si no hem après res d’aquesta pandèmia i no som capaços, sobretot els sanitaris i l’educació, difícilment ens en sortirem», va concloure.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT