El Tribunal de Corts va celebrar ahir la vista oral que va quedar suspesa el mes de juliol en la qual s’acusava un lletrat d’un presumpte delicte major de vulneració de la intimitat a través d’una fotografia i de la seva cessió a tercers. La Fiscalia va obrir la investigació, que afectava els germans Jordi, Pere i Olguer Pujol, així com al seu advocat, en tant que el mitjà de comunicació espanyol, El Mundo, va publicar una imatge en la qual hi apareixien asseguts en un banc de la segona planta d’aquest edifici administratiu.

Els fets es remunten al 24 de setembre de 2014, quan els membres de la família Pujol-Ferrussola van acudir a la justícia andorrana després de denunciar un presumpte delicte de revelació de secret bancari. Durant la vista, tant la Fiscalia com l’acusació particular van al·legar que la imatge va ser captada il·legalment, sustentant el seu discurs en el fet que els implicats no tenen caràcter públic, ni tampoc l’espai on es van captar les fotografies. Tanmateix, en la seva defensa, l’acusat va manifestar que les personalitats tenen «notorietat pública». «És absurd discutir si són o no són notoris», va apuntar el lletrat, tot manifestant que els mateixos implicats ho van reconèixer en ser preguntats durant el judici. «Hi ha més de 300.000 entrades a Internet», declarava també el processat, en referència a diverses notícies que impliquen a la família amb múltiples delictes de corrupció, com blanqueig de capital o frau fiscal.

En aquest sentit, els testimonis de la família Pujol-Ferrussola, que van declarar des del jutjat d’instrucció numero 10 de Barcelona i via telemàtica, van assegurar que no han ocupat mai un càrrec polític i que es dediquen, o es dedicaven en el moment dels fets, a professions d’àmbit privat. Tot i això, en ser preguntats per l’acusat, en representació pròpia, sobre el motiu pel qual van accedir a l’edifici de l’antiga Batllia pel garatge, aquests van reconèixer haver-ho fet per evitar ser fotografiats pels periodistes i fotògrafs concentrats a la porta principal d’entrada. D’aquesta manera, el lletrat va reiterar que n’eren conscients de l’interès públic que suscitaven, matisant que són persones processades que, a més, han estat presents a les portades dels mitjans de comunicació en diverses ocasions.

A més, va ironitzar sobre «la celeritat per perseguir aquest delicte» per part del ministeri públic. «És sorprenent», valorava, tot posant sobre la taula que, en canvi, «ni s’immuti» davant d’altres filtracions de la Batllia, per exemple, en el cas BPA. I és que, va ser la mateixa Fiscalia la que va demanar iniciar la investigació el mateix dia de la publicació de la fotografia, i que va resultar amb l’acusació del processat per qui demana tres anys de presó, amb quatre de suspensió, cinc d’inhabilitació, i una multa en concepte de responsabilitat civil pels perjudicis causats de 6.000 euros. En el cas de l’acusació particular, però, aquesta última qüestió es rebaixa a 2.000 euros per a afectat.

Segons van explicar els agents del Cos de la Policia durant la vista, va ser la revisió de les càmeres de seguretat les que van determinar qui hauria realitzat la fotografia, així com que s’hauria fet des del banc del costat i amb un telèfon mòbil o similar, quedant descartada la possibilitat d’una càmera fixa. Per la seva part, l’acusat, que apareix a les gravacions en dues ocasions i en una d’elles parlant per telèfon, va recordar l’existència d’una trama d’espionatge als membres de la família.

Més enllà de l’autoria de la fotografia, el processat va exposar que «les imatges de la segona planta de la Batllia no poden vulnerar el dret a la intimitat de les persones». Així, va reconduir el debat afirmant que es tracta «d’un espai privat però destinat a un ús públic», a més, subratllant que «aquell lloc no està reservat a l’esfera íntima de la persona». Així mateix, va mencionar que «la captació d’aquesta imatge troba una empara legal».

Finalment, el lletrat acusat va emfatitzar en el fet que cap dels testimonis Pujol Ferrussola va acreditar ni quantificar els perjudicis que els hauria causat la publicació d’aquesta fotografia, i va considerar que la pena que demana el Ministeri Fiscal «és excessiva». En aquest sentit també va denotar que la publicació de la fotografia a la portada de El Mundo del 25 d’octubre de 2014 «no crec que els hagi afectat en res».
La resolució de la sentència del tribunal serà el 9 de desembre.