En el context de presentació de la Llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i millora del poder adquisitiu que va presentar el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, i que el Govern va entrar a tràmit ahir mateix, el titular va anunciar que l’ «espina vertebral» de la legislació és la pròrroga dels contractes de lloguer. A banda d’això, el text legislatiu determina que els comuns poden decretar en sòl urbà consolidat la reducció temporal del percentatge de cessió obligatòria de sòl per a habitatges destinats al mercat de lloguer fins a un 0% i restableix la mesura d’exempció de determinats requisits d’habitabilitat per a un període de 18 mesos. En aquesta línia, Filloy va apuntar, en termes introductoris, que «pel Govern la política d’habitatge és essencial. És una qüestió que des del primer dia de legislatura vam entendre que calia reforçar. Des de fa uns anys es veu que la tensió del mercat feia necessari començar a actuar. Al llarg dels últims anys la qüestió de l’habitatge és un tema que apareix de manera recurrent en funció dels cicles econòmics. En aquest sentit, el pla estratègic de Govern, l’H23 recull que l’habitatge és una mesura estratègica i el que desenvoluparem durant la legislatura són diverses accions que ens han de permetre aportar solucions no definitives, evidentment, però que com a mínim, amb tota la honestedat possible, puguin atenuar aquestes tensions del mercat». 

La llei, doncs, segons el ministre d’Habitatge, «permet incidir sobre l’oferta i la demanda» i l’objectiu de l’executiu és «seguir protegint les famílies». Igualment, la pròrroga del contractes de lloguer per a un any presenta excepcions. Per exemple, les persones que vulguin cedir l’habitatge al Govern per a usos socials o en cas de voler recuperar l’immoble per a ús propi o a un familiar fins al segon grau de consanguinitat o adopció o afinitat en línia directa. A més, tampoc es pot aplicar la pròrroga en cas que la renda de lloguer superi els 1.500 euros, els quals no arriben al 10% del lloguers del país, tot i que no és aplicable a famílies nombroses. El ministre, en el mateix sentit, va explicar que l’objectiu és treballar amb mesures que haurien “de baixar la tensió amb la demanda” i va reconèixer que al llarg del temps s’hauran de seguir buscant solucions perquè no hi hagi una inflació al futur.

Cessió del sòl fins al 0%

La llei en qüestió també inclou el fet que els comuns tinguin la possibilitat de decretar en sòl urbà consolidat la reducció temporal del percentatge de cessió obligatòria de sòl per a habitatges destinats al mercat de lloguer, i del seu equivalent econòmic, fins a un 0% per a un període de 18 mesos. La reducció, però, tan sols pot aplicar-se sobre aquelles edificacions que puguin aportar habitatge de lloguer al mercat.

Rehabilitació d’habitatges

La normativa també preveu un augment de fins al 15% en caràcter de bonificació per a la rehabilitació d’habitatges que, una vegada arreglats, es destinin a l’arrendament com a habitatge habitual, dins el Pla Renova, i el restebliment de la mesura d’exempció de determinats requisits d’habitabilitat per a un període de 18 mesos ja que des de l’Administració consideren que aquesta és una altra forma “d’aportar al mercat de lloguer producte”. En la mateixa línia, Filloy va apuntar que fins a l’estiu d’enguany, la mesura ja ha aconseguit introduïr 174 pisos al mercat.

Millora del poder adquisitiu

Víctor Filloy també va anunciar que hi haurà un increment de fins al 3,5% de les pensions que tinguin un import brut inferior al salari mínim interprofessional i també per a les persones amb discapacitat i per a la gent gran. Finalment, el titular d’Afers Socials, Habitatge i Joventut va informar que el Govern preveu un increment del salari mínim durant els propers mesos, amb un percentatge similar.

Reducció del 30% del lloguer per a la població general

Durant la roda de premsa, també es va presentar el pla d’ajudes a l’habitatge de lloguer del 2021 amb una dotació pressupostària de 2.211.869,22 euros, un 10% més que l’any passat que va ser de 2.010.790,20 euros. Durant el 2020, 1.071 llars van poder beneficiar-se de l’ajut amb una mitjana anual de 1.800 euros d’ajudes i una mensual de 156 euros. La convocatòria d’aquest 2021 preveu un 30% de reducció del lloguer per a la població en general i un 35% per a certs col·lectius com són els joves, les persones grans, les famílies monoparentals o nombroses, les persones amb discapacitat a la unitat de convivència i les dones en situació econòmica desavantatjosa que conviuen en una llar desestructurada i dones víctimes de la violència de gènere i domèstica. Les novetats que presenta la convocatòria són l’increment en un 5% de l’import màxim de la renda mensual del lloguer i, a més, no serà motiu desfavorable, per no rebre l’ajut, superar la renda màxima de lloguer establerta a la convocatòria quan aquest sigui l’únic requisit que no es compleix.