PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Tribunal de Corts absol dues educadores acusades de maltractar menors

La Fiscalia retira la petició de 2 anys i 18 mesos de presó per a les auxiliars de l’Escola de Meritxell

Per Judith Sáez

Imatge d’arxiu d’una de les sales de cúries buida, ubicada a l’edifici de la nova seu de la Justícia d’Andorra la Vella.
Imatge d’arxiu d’una de les sales de cúries buida, ubicada a l’edifici de la nova seu de la Justícia d’Andorra la Vella. | ANA/M.P.

Dues educadores de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM), ara Fundació Privada, van seure ahir a la banqueta dels acusats del Tribunal de Corts en ser assenyalades per quatre treballadores del centre l’any 2014 per maltractar a dos menors. La Fiscalia va retirar els càrrecs i va demanar-ne l’absolució en finalitzar el judici en tant que durant la vista es va constatar que «tots els indicis [del maltractament] han estat desvirtuats». En part, també perquè dues de les testimonis que van notificar a la direcció del centre una mala praxi no van presentar-se: una estava fora del país i l’altra va ser impossible de localitzar per part de la Policia.

Es demanaven dos anys de presó condicional per a una de les acusades i 18 mesos per a la seva companya, amb un termini de suspensió de quatre anys i una multa en concepte de responsabilitat civil de 3.000 euros per cada jove. Els actes denunciats a la Policia en representació de la Junta Rectora i d’acord amb el protocol d’actuació en casos d’infants en perill (PACIP) que va procedir a desenvolupar el centre en ser notificat per les quatre testimonis, entre elles personal de neteja i educadores auxiliars, constaven presumptes bufetades, arrossegaments per terra, dutxes d’aigua freda i contencions forçoses i desmesurades per part de les professionals.

En aquesta línia, els lletrats de la defensa de les processades van incidir en què la pràctica de la contenció, que consisteix a retenir a la persona en la mesura que es pot per evitar que s’autolesioni o agredeixi a tercers, pot generar dubtes de maltractament, un fet que van confirmar més d’una desena de professionals del sector educatiu i d’infermeria que van declarar durant la vista. D’aquesta manera dubtosa sobre si era normal o no, una de les testimonis acusants, que pertanyia al servei de neteja del centre i coincidia amb les educadores processades mentre treballaven al servei d’extensió horària, que era de les 17.00 hores a les 19.00 hores, va assegurar haver vist com l’educadora retenia el cap d’una menor de 15 anys entre les seves cames mentre que l’immobilitzava els braços i les mans per calmar-la. A més, també va explicar que en una altra ocasió va veure com l’arrossegava pel passadís fins a arribar a la dutxa. «Calles o anem a la dutxa» va detallar haver sentit dir-li una vegada i una altra, abans que se l’endugués als serveis on li hauria preguntat: «aigua calenta o freda?».

La menor en qüestió presenta un trastorn de conducta i en aquell moment no s’estava medicant, segons va afirmar una de les infermeres del centre, qui també va constatar que era habitual fer-li contencions per evitar que s’ autolesionés. «Podia fer molt mal», va afegir, tot especificant que «l’endemà curava ferides i mossegades que els havia fet als professionals». En aquesta línia, la testimoni va ratificar la impossibilitat que l’educadora hagués pogut arrossegar a la menor pel passadís. Principalment, per la força que tenia la jove, confirmada per totes les persones preguntades a la sala de vista, i en segona instància, perquè l’acusada «té un problema ossi» que se suma amb el fet que en aquestes situacions el cos dels pacients «es posa molt tens i rígid i no es pot».

Tant la mare com les educadores que finalment han estat absoltes van manifestar que la jove sentia predilecció per l’aigua i, per això, les dutxes eren sovint una manera de calmar els «brots» agressius que patia. «Es relaxava [...] li posava la mateixa roba però li canviava les calcetes», va declarar l’educadora i confirmar la mare de la usuària. I és que, l’altra acusadora que va testificar, tot i negar-ho ahir, l’havia acusat de dutxar la nena vestida i amb aigua freda. «Tenia la pell freda i ho dedueixo», va dir. Tanmateix, les versions de les denunciants durant la vista i fa més de cinc anys davant la Policia i la Batllia divergeixen. De fet, la fiscal també va preguntar-li sobre una bufetada que la testimoni assegura haver vist propiciar, tot i que va apuntar que no ho recordava. «Cal que faci lectura de les seves declaracions perquè ho recordi?», va seguir la fiscal, procedint a llegir: «en una ocasió vaig observar que la sra. P. li va donar una bufetada». «Ho recordo vagament. Pot ser...», va respondre. «Pot ser o ho va veure?», va insistir el ministeri; «sí», va afirmar finalment.

La testimoni havia mantingut una relació afectiva amb un professional del centre que estava casat i una de les acusades hauria escampat el rumor. Així ho va afirmar la mateixa educadora acusada per maltractar un jove que cuida des que té quatre mesos. A més, va fer palesa que la relació entre ambdues no era bona, també recordant que, en una altra ocasió, s’havien enganxat perquè la denunciant volia treballar a un dels programes de l’escola i ella li hauria dit que no l’acceptaven «per ser una mala professional».

Per altra banda, els testimonis que van declarar ahir, van ressaltar que els menors tenien molta estima a ambdues educadores i que «va ser molt dur» i «difícil» mantenir-los lluny d’elles després que ho dictamines la direcció de l’escola a causa de les acusacions. A més, van defensar que això és «incompatible amb un maltractament» i, inclús, van reconèixer que haver-se saltat les indicacions en algun moment puntual, per exemple, per vacunar a un dels joves i, així, calmar-lo i evitar que rebés moltes punxades. Les absoltes no denunciaran.

L’Escola assegura vetllar per la millor atenció dels usuaris

La Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, abans Escola Especialitzada, va comunicar ahir a través d’un comunicat que des de la institució es vetlla per proporcionar la millor atenció a les persones ateses amb el millor equip qualificat. Així va apuntar que l’objectiu cabdal és contribuir a millorar la qualitat de vida dels usuaris amb discapacitat, promoure la seva dignitat i garantir els seus drets. D’aquesta manera, assenyalen que els generen oportunitats «per a una vida plena» i que un cop es van rebre els testimonis de mala praxi per part de les treballadores, es va procedir de manera immediata a fer la denúncia dels fets segons el protocol d’actuació.

PUBLICITAT
PUBLICITAT