• Goya justifica la reducció del topall per a la representació per les dimensions del país

El primer secretari del PS, Ferran Goya, amb els reformistes Jaume Serra i Ladislau Baró, alineats amb la CEA Foto: TONY LARA

El primer secretari del PS, Ferran Goya, va contestar ahir a les dures crítiques de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) contra els nous articulats sindicals, després que la patronal organitzés un acte amb presència de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec) tot instant a fer «pressió» contra el desplegament del nou marc.

PS i ApC van consensuar una base o mínim comú denominador pel que fa al Projecte de llei de llibertat sindical i el Projecte de llei de modificació del Codi de relacions laborals. Però en nom de la Pimec, el seu director de Relacions Laborals i Polítiques Socials, José Hallado, va exposar divendres que els textos «van més enllà del que hi ha a Espanya» amb fets com el mínim de 50 treballadors en una empresa per a l'elecció de representants sindicals «quan a Catalunya calen 150».

En aquest sentit, Goya va justificar que en el cas d'Andorra «sí que s'ha de reduir el tamany fins el nombre de 50» per tal d'ajustar-se a «la realitat del país». Una realitat que, de fet, els empresaris van situar molt lluny del marc regulador que es pretén implementar. Precisament per això, per situar el Principat en uns nivells sindicals més ajustats a la dinàmica europea i trencar amb l'actual «desequilibri», el dirigent del PS va manifestar que la reforma sindical és «totalment necessària».

D'aquesta manera, les crítiques de la Pimec i la CEA pel fet d'haver superat alguns dels criteris presents a Espanya tindria per als socialdemòcrates una fàcil justificació des del punt de vista de les dimensions d'un microestat com l'andorrà «on les empreses de més de 150 treballadors són una minoria», tal i com va recordar Goya. El grup parlamentari socialdemòcrata i també el d'ApC van exposar que el marc actual no era suficient per al correcte i efectiu desplegament del Títol segon de la Constitució, el referent a la matèria social, i un dels exemples que van situar va ser, precisament, el de la necessitat de rebaixar el llindar per tal que representativitat de les empreses sigui més àmplia.

Reciprocitat en les consultes / Pel que fa referència a les crítiques de la CEA a la no consideració del col·lectiu a l'hora d'abordar els projectes, argument portat a la cambra parlamentària de mans del grup reformista, Goya va afirmar: «Sí es podia haver comptat amb els empresaris per a fer les lleis sindicals, però per aquesta regla de tres, també s'ha de consultar els sindicats a l'hora de fer lleis com la de la comptabilitat de les empreses». Amb aquest missatge, el primer secretari del PS va assenyalar que els textos tenen com a finalitat el desplegament dels drets dels treballadors, amb la qual cosa aquests han estat els interlocutors principals.

Goya va ampliar, davant les crítiques de la patronal, que les diferències d'Andorra amb molts països del seu entorn es veuen clarament en fets com ara la impossibilitat d'accedir als balanços d'explotació de les empreses en els casos en què hi ha acomiadaments massius, com ha succeït en algunes companyies andorranes com a resultat de la crisi econòmica. El mateix Hallado havia afirmat divendres que aquest és un dret dels treballadors a molts països com Alemanya.

Superar la «lluita de classes» / El dirigent socialdemòcrata va voler posar sobre la taula «una mica de realisme» en el context actual. Tal i com va expressar Goya, «si els socialdemòcrates han abandonat el concepte de lluita de classes com a tal, la patronal també s'ha d'oblidar d'aquest», és a dir, «ja no es pot mirar cap endarrera i tornar a la situació idíl·lica en què estaven els empresaris» fins fa alguns anys.

«El món és ara més complex», va dir, «i s'ha de tenir en compte que el treballador també forma part de l'empresa» des del punt de vista que s'ha de cercar «l'equilibri entre el capital i el treball». Aquest esperit de treball conjunt és, segons Goya, el que ha de primar en aspectes com la negociació col·lectiva, un dels principals avenços que presenta el nou marc regulador que afrontarà a partir d'ara el seu tràmit en el sí de la comissió.

Val a dir que els empresaris, com així va manifestar el president de la CEA, Xavier Altimir, són partidaris de la negociació col·lectiva, doncs aquest és un punt que permetrà dirigir la interlocució amb els assalariats d'una manera més clara en comptes de resoldre casos individuals. En aquest sentit, la discrepància ve especialment per la importància a nivell quantitatiu que se li oferirà a aquest col·lectiu en termes sindicals. Tal i com va recordar Goya, sempre hi ha punts d'entesa, però «el que no pot fer la patronal andorrana és fer anar els arguments de la manera que vulgui».

Per a més informació consulti l'edició en paper.