Lluís Mir, director del SAAS a un despatx a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxel Foto: TONY LARA

És ginecòleg. S'ha dedicat a la gestió hospitalària com a director de l'Hospital de Girona i dels hospitals municipals de l'Esperança i del Mar de Barcelona. Ha exercit deu anys com director del centre de traumatologia i de rehabilitació de l'Hospital Vall d'Hebron, i també va dirigir l'hospital de la vila olímpica als jocs del 92. Abans d'agafar la batuta de la direcció del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) va treballar com a gerent en l'hospital Sagrat Cor de Barcelona.

– ¿En quin diagnòstic es trobava el sistema sanitari andorrà quan, fa tres mesos, va entrar a dirigir-lo?

–Val a dir primer que ja el coneixia, ja m'havia entrevistat amb alguns metges i representants del Govern. Es tracta d'un sistema de salut molt homologable a tots els sistemes de salut que conec, és a dir, un ministeri que legisla, un sistema pagador que és la CASS i un organisme administrador de serveis que és el SAAS. No hi trobo cap cosa especialment cridanera. L'hospital està molt ben construït, és recent, bona qualitat de construcció, s'ha invertit bastant en el material. Per tant hi ha qualitat en el sistema. Hi ha una peculiaritat existent i és la coexistència dels metges assalariats amb metges liberals i que el SAAS té no només l'hospital sinó que té la primària, un centre sociosanitari i el servei d'urgències. La primària també és peculiar per algú que s'ho mira des de fora, perquè els centres només ho porten les infermeres i l'atenció primària la porten els metges des de casa seva.

–¿Però quin tret el caracteritza en aquest moment?

–Els governs anteriors ja van dissenyar un pla estratègic i el Govern actual està disposat a seguir-lo perquè és un pla molt genèric que no diu cap cosa estranya, i per tant no hi ha cap topada, sinó continuïtat. Em trobo en un moment en el que el Govern sí que té una cosa molt clara, que és desenvolupar i donar el màxim d'empenta possible a l'assistència primària.

–¿Quina valoració fa del canvi del model d'atenció primària?

–En aquesta estructura en què els metges fan la medicina liberal a casa seva, i ara el sistema intenta centrar-se més en el pacient i fer-se més orientat al pacient, per tant una iniciativa que intenta ajuntar els esforços de la infermeria i dels metges de la primària és molt important, és la que millor pot millorar l'assistència sanitària en aquest país.

–S'ha parlat de les xarxes de salut, de tenir un metge de capçalera referent, però tot això sembla molt teòric, ¿com es veurà a la pràctica? ¿quan es veuran els primers canvis?

–Les xarxes estan començant a funcionar ara. La de sociosanitari, la de pal·liatius i la de diabetis estan endegant ara. Una conseqüència primera que tindran serà que el pacient veurà que es gestiona d'una manera més unificada el seu cas concret, i que almenys l'infermera i la treballadora social l'atenen d'una manera més conjunta i coordinada, que ara no es dona. Per a mi això és un increment de la qualitat. ¿Quan es notarà? Algunes persones ho començaran a notar en un parell de mesos, depèn de la xarxa. Primer hem de fer protocols de treballs. Les xarxes no només connecten els professionals de la primària sinó també amb els de l'hospital, és un protocol unificat. Fins ara, com a mínim la informació no hi era.

–¿Els protocols, com a mínim els de les xarxes que comencen el mes vinent, (cures pal·liatives, diabetis i sociosanitari) ja estan acabats?

–Sí ja estan acabats i començarà a rodar de manera immediata.

–¿Fer les xarxes de salut suposa un increment de despesa o de personal?

–No, en absolut. Estem treballant amb el mateix personal que teníem. No hi haurà cap increment de personal per aquests temes. Simplement és un canvi organitzatiu que també pel personal és acollit bé perquè representa un estímul.

–Però sí que es vol que suposi un estalvi sanitari, al menys a llarg termini.

–Jo diria que no es fa això pensant amb l'estalvi sinó que es fa per l'eficàcia. Potser sí que representi algun estalvi en menys despesa de proves i de medicació, però no està fet per això. Si hem de parlar de despesa sanitària jo diria una cosa molt important: el SAAS és el 35% de la despesa sanitària de la CAAS. La resta és medicació, baixes, visites en els consultoris mèdics liberals, visites a fora del sistema en altres països. Aquest 35% és el que el que la seguretat social paga al SAAS per l'atenció primària, l'hospital, el SUM i l'assistència sociosanitària.

–Per aconseguir la tendència cap a un sistema sanitari més sostenible, ¿les xarxes de salut serien un primer pas?

–És una primera via. L'altre dia ja vam fer una reunió amb tots els col·legis professionals del sistema per fer iniciatives que ens ajudin en això. La part que pot aportar el SAAS en la sostenibilitat del sistema és que volem anar cap a nous pactes amb la CASS que no siguin el pagament per acte mèdic, sinó per procés. Això, unit a que l'hospital faci més cirurgia major ambulatòria, que ingressin el mínim de pacients i el mínim de temps possible, pot ajudar molt a rebaixar els costos del sistema. En aquest sentit nosaltres podem actuar i ho haurem de pactar amb la CASS, perquè no pagui per nit i dia sinó per procés patològic.

–¿Quan es podria arribar a l'aplicació d'aquest pacte?

–Crec que el 2011 és l'any en què treballarem sobre això per a que l'any vinent ja poguem tenir sistemes de pagament més evolucionats i d'acord amb les tendències del món occidental.

–¿Serà un estalvi per al ciutadà?

–Estimularà també als metges perquè tractin al pacient d'una manera més acurada, més afinada. Que el tinguin menys dies a l'hospital i que l'ingressin el mateix dia per estalviar al pacient una estada innecessària. Això també té les seves contrapartides perquè no a tots els pacients els agrada, però és la tendència moderna a tot arreu.

–¿Què pot dir-me del pressupost de l'any vinent? ¿Quines inversions té en previsió?

–Estem vivint d'un pressupost prorrogat del 2009 al 2010 i de moment tampoc sabem si s'aprovarà el de l'any vinent. El que sí que volem l'any vinent és acabar amb l'obra de reforma del bloc quirúrgic de l'hospital. Encara estem acabant de definir com serà aquesta reforma i també ampliar la zona de cirurgia major ambulatòria. A més estem acabant la reforma de l'UCI amb una ampliació de sis llits. L'any vinent s'acabarà de dotar aquests llits i s'acabarà d'incrementar la plantilla de personal per fer-los funcionar. Aquestes són les inversions importants. No tinc previstes més ampliacions de personal. En aquests moments la plantilla que hi ha és suficient. Si hem de dir alguna xifra es pot dir que és similar al pressupost anterior, que era superior als 60 milions d'euros.

–En personal només s'augmentarà en l'ampliació de l'UCI, ¿de quants professionals estem parlant?

-Concretament no ho sé, però es pot dir que entre set o vuit persones més. Una altra cosa són els serveis que contractem fora, com pot ser l'oncologia, o si d'aquí sis mesos contractem un especialista més.

–Ja que treu el tema de les especialitats, ¿quins professionals falten en el servei sanitari?

–Diria que no en falta cap.

–¿Un al·lergòleg no fa falta?

–Ja el tenim, ja hem muntat un servei d'al·lergologia i està funcionant, i no hi ha llista d'espera. La previsió en aquest servei és créixer en funció de la demanda. Ara per ara està satisfeta. Possiblement hem de muntar tècniques noves. Però jo no trobo a faltar cap especialitat, en el ben entés que hi ha algunes que no es tindran mai aquí, per exemple, cirurgia cardíaca, no té lògica que es faci en un país d'aquestes dimensions.

–I pel que fa a aquestes especialitats que mai vindran aquí, ¿com estan els contactes amb les regions veïnes?

–Bàsicament amb Catalunya. Tenim contactes establerts amb Sant Pau, amb el Clínic, amb l'ICO, per a determinades patologies. Tenim ganes d'ampliar-los. Una de les iniciatives que voldria tenir és que els especialistes d'aquest país tinguessin un contacte més estret en grans hospitals com pot ser el Clínic, a nivell de millorar la seva carrera professional. Un contacte sistemàtic de compartir mòduls de treball i de participar directa o telemàticament amb sessions clíniques. Una de les coses que m'agradaria potenciar seria aquesta. Ja es fa però m'agradaria articular-ho d'una manera més concreta.

–Dir que no fan falta més especialistes pot semblar políticament correcte ja que vostè és el director del sistema sanitari, però de cara al ciutadà també pot molestar-li.

–Admeto que en una especialitat com dermatologia potser persones no en falten, però més hores sí. Pot ser que en alguna especialitat hem de pensar en incrementar dedicació o hores de professionals, però amb la informació que tinc en aquests moments no m'atreviria a dir-ho en cap especialitat més.

–Amb tot aquest procés de canvi, hi ha una qüestió pendent que és la informatització de les històries clíniques.

–Un dels temes més importants és el dels sistemes d'informació. Hi ha una inversió important en aquests sistemes però que està a mig fer. El sistema d'informació de l'hospital a finals de gener estarà en condicions de què els metges puguin a començar a entrar dades dels pacients, és a dir, a tenir una estació clínica del sistema d'informació. La història clínica centralitzada és un tema més del ministeri. Aquest serà un guany enorme per al sistema perquè permetrà connectar les dades de tothom, però això és una feina a marge de l'hospital que s'ha de fer en tots els àmbits, primària, hospital i sociosanitari perquè tinguin una base de dades comuna i puguin compartir informació. En aquest moment a Catalunya estan començant a fer això.

–¿En què consisteix aquesta estació clínica que es posarà en marxa a l'hospital el mes vinent?

–Ja tenim un programa informàtic de comptabilitat, i ara es farà al clínic perquè l'infermera pugui afegir dades, el metge també i que aquestes puguin anar directament a la farmàcia. Es tracta d'una experiència pilot que començarà per un petit grup de persones, perquè estem molt retardats en aquest sentit, però la base la tenim, ja que el sistema informàtic està.

–¿Quines altres mancances té el sistema sanitari?

–Jo no diria mancances. Jo crec que més que una mancança el que hi ha és una dificultat de treballar amb els dos sistemes, medicina liberal i metges assalariats, és un desafiament, un repte, més que una mancança. Hem d'aprendre a combinar aquests dos sistemes que són no antitètics però sí diferents entre sí. Sense renunciar a que hi hagi gent que faci medicina liberal. S'ha d'aconseguir articular-ho bé perquè presenta certes dificultats alhora dels pagaments, hi ha diferències i de vegades desperta incomoditats. Les línies de futur en aquest aspecte han de ser progressives i integrar l'assistència primària amb la d'infermeria, i aconseguir que els metges liberals tinguin un desenvolupament professional animat pel SAAS, però són línies molt genèriques.

–Hi ha massa metges liberals?

–Ni massa ni pocs. Són els que són.

_¿Què suposa ara per a l'hospital comptar amb un nou helicòpter?

–A nivell tècnic estem articulant un pacte amb el SUM, el SEM de Catalunya i amb el SUM de les dues províncies franceses del sud, per a la utilització dels recursos aeris. L'helicòpter biturbina que hem posat en marxa aquest any substitueix els serveis que ens feien des de França i des de Catalunya.

–Finalment, ¿com afronta la direcció d'aquest sistema amb peculiaritats i en un moment que també té la seva personalitat?

–És un repte professional molt interessant. Arribo en un moment políticament complex. Professionalment no és un moment dolent. Hi ha una situació econòmica complicada però la institució està preparada per poder suportar un parell de pressupostos més prorrogats, no la veig en perill. M'agradaria deixar la millora del funcionament dels sistemes d'informació. És el desafiament més important .

Per a més informació consulti l'edició en paper.