Víctor Font, el candidat a les eleccions al club blaugrana que té previst venir a Andorra el pròxim dijous 8 d’octubre per presentar la seva candidatura al soci del Barça al Principat, ha rebut a EL PERIÒDIC al seu despatx de Barcelona, on hem pogut conversar amb ell, conèixer millor el seu perfil, quins són els seus plans per a la institució, que en els últims mesos sembla sense nord, i com està treballant per convèncer els aficionats que dipositin la seva confiança en un projecte que porta preparant des de fa set anys.

–Per què ha decidit presentar-se a president del Barça?
–El meu pare em va dir quan tenia 15 anys: «tu seràs president del Barça», així que hi ha un vessant emocional i d’il·lusió molt important com a soci i com a aficionat des de fa molts anys. I des d’un punt de vista més racional també perquè ja al 2013 vam fer un diagnòstic dels reptes de futur que podia tenir el club i en base a aquesta anàlisi ens vam posar a treballar, per sort o per desgràcia, crec més que per desgràcia vam clavar el diagnòstic, i ara tenim un pla, per donar resposta a la situació actual que pateix el club. Per tant durant aquests últims set anys hem dissenyat un projecte seriós, realista i viable. 

–Quina serà la primera decisió que prendrà si guanya les eleccions?
–Hem el·laborat un pla d’acció de govern i de tots els equips que serien responsables d’executar-lo pels primers 100 dies, per tant, la primera decisió seria posar al capdavant de cada una de les àrees claus de la institució aquestes estructures organitzatives que tenim dissenyades per poder liderar tot el programat.
Quan parlem de projecte és un terme molt genèric i una mica eteri, al final el Power Point ho aguanta tot, tothom que normalment s’ha presentat a unes eleccions del Barça, lògicament diu que té projecte, però la realitat és que per a nosaltres va molt més enllà de  plasmar la idea sobre el paper, inclou tots els plans de viabilitat per fer-lo possible i sobretot els equips humans i aquests no es construeixen amb tres o quatre mesos o inclús un any, en el nostre cas vam començar a formar la junta directiva fa cinc anys i el mateix amb cada un dels organigrames. Jo sempre faig referència a la metàfora d’aquella ciutat que vol ser olímpica, preparar una candidatura té bastantes similituds amb desenvolupar un projecte per governar una institució com el Barça, i una capital que vol ser olímpica no espera sis mesos abans que el COI decideixi qui serà seleccionada per dir «va, volem ser vila olímpica», sinó que hi ha tota una feina de tres o quatre anys previs per preparar una proposta atractiva i guanyadora i això és el que hem estat fent aquests darrers anys, és a dir que en el nostre plantejament hem adoptat el format marató i ara podríem dir que ja estem al quilòmetre 40.

–Què opina del cas Messi i com s’ha gestionat?
–Un exemple més del desgavell institucional, de la manca de planificació i de lideratge, perquè tenir el millor jugador del món i per tant el millor jugador de la història del club, més barcelonista que ningú, que porta 20 anys aquí i que hagi arribat a la situació de no poder més i voler marxar, penso que és un element molt tangible de com estan les coses i crec que tots els socis ens hem adonat d’això, d’aquesta desorientació institucional que hi ha en el club.
Nosaltres pensem que la millor manera de tenir Messi feliç és assegurar que pot competir per guanyar títols, per tant, oferir-li un projecte esportiu que li permeti estar al màxim nivell. De fet, ell mateix ho explica i la circumstància que no hagi estat així, és el que ha precipitat o motivat aquest panorama.

–Què pensa de la sortida de Quique Setién i la denúncia que ha interposat al club?
–Un factor més de tot plegat. Quan Setién arriba d’entrenador com a resultat de fer fora Valverde al mes de gener; quan no tens pensat un substitut; quan Setién acaba sent l’opció quatre o cinc de la llista, després que Xavi, Koeman mateix, Pochettino segurament i altres candidats hagin dit que no, les probabilitats que aquesta improvisació no surti bé són altes. I el que és més trist, és que després, donada la situació econòmica que viu el club, no sigui capaç de tancar el capítol Setién de manera apropiada. Les formes en què s’ha fet tot penso que no són dignes de com s’haurien de fer les coses en el Barça, en general. 
En el nostre projecte les decisions esportives quedaran en mans dels tècnics que liderin l’organització esportiva i el president i la junta directiva validaran les propostes que es prenguin en aquesta àrea, però aquest tipus de qüestions de fitxatges i altres estaran en mans dels que en saben.

–Està d’acord amb el fitxatge de Koeman com a entrenador?
–Considero que és una mostra més del que explicava abans: com la carta Setién no surt bé, el que es fa és tornar a buscar noms com Xavi una altra vegada, que torna a dir que no, Jordi Cruyff i, finalment Koeman, que és la persona que acaba dient que sí, però crec que és una decisió pressa de forma, diguéssim, molt tàctica i no en el context d’una planificació ben pensada. 
Sempre es va a buscar noms de mites del barcelonisme, ja es va fer amb Abidal, amb Vaquero o amb el propi Koeman que també compleix aquest vessant emocional. Dit això, se li ha d’agrair al Ronald que, donada la situació que pateix al club, hagi tingut el compromís i la voluntat de venir aquí ajudar i tant de bo li vagin bé les coses.
Aquells que han dit que no i que, segurament per alguns d’ells, seria la il·lusió de la seva vida, també han estat conscients que fer-ho de qualsevol manera tampoc té sentit, molt probablement creuen que no hi ha les condicions per maximitzar les probabilitats d’èxit i prefereixen esperar a veure si algun dia es donen per poder tenir més garanties de fer una bona feina.

–Quins fitxatges creu que serien necessaris per reforçar l’equip?
–Sempre ho dic: jo crec molt en un model no intervencionista. Els que som aficionats i molt futbolers, però no som professionals del tema hem de deixar aquestes decisions en mans dels que en saben. Del que sí que estic convençut, és que lògicament, s’han de seguir fent esforços per reforçar l’equip i sobretot, anar incorporant talent jove, que ens permeti fer el relleu d’aquesta generació tan única que hem tingut en aquests darrers 15 anys. A mi em faria molta il·lusió, per exemple, que més d’hora que tard algú com l’Eric Garcia, que és jugador de la casa, que s’ha format aquí, que és culer, que sent els colors i que el seu nivell de compromís sí tornés seria màxim, pogués treballar amb nosaltres i no amb un competidor. Això és quelcom que m’agradaria.

–Vostè ha deixat clar que pel que fa al futbol, té dipositada tota la confiança amb Xavi Hernández. Quant de temps fa que treballen conjuntament la planificació esportiva? Creu que Xavi ha de ser el pal de paller pel que fa al futbol?
–Sí, vam arribar a la conclusió que Xavi Hernández era un candidat únic en aquest sentit per les qualitats que té: capacitat de lideratge, de treball, de gestió, habilitats comunicatives, de construir equip, etc. I en els últims tres anys hem estat treballant amb ell tota l’estructura i l’organigrama del projecte del futbol, en què ell volem que sigui una peça clau, que vagi més enllà del rol concret que pugui tenir en cada moment, perquè creiem que una persona com Xavi ha de ser pal de paller de la planificació de la secció en els pròxims 10 anys. I, com dic, en funció de la situació i de les necessitats, que pugui complir diferents responsabilitats, per tant, en aquesta estructura hi ha una figura de general manager que ocuparia el Xavi, més enllà de realitzar alguna altra missió. Després hi ha la direcció esportiva, la secretaria tècnica. Es tracta d’un organigrama molt complex, perquè engloba tota la part de metodologia, scouting, futbol base, serveis mèdics, psicologia, formació, una àrea nova de comportament que estem creant.. Fer tot això, en format sprint, és pràcticament impossible, de manera que portem temps preparant-ho conjuntament.

–Quins membres formarien part de la seva directiva i quins perfils tenen?
–Pel que fa a la directiva, el que estem intentant i volem fer, és un canvi on per primera vegada estigui formada per persones que a més de ser socis i de tenir capacitat per avalar, tinguin experiència rellevant per prendre les grans decisions estratègiques de club i per això tenim directius que venen del món de l’esport, cosa que mai ha passat en el Barça, altres que provenen de l’esfera empresarial, però de sectors d’activitats que tenen prestigi en l’àmbit d’acció on el Barça es juga els recursos, tecnologia, e-commerce, continguts audiovisuals, e-esports, etc. I per últim, gent que tingui coneixement de la part institucional; volem que aquests directius sàpiguen que el seu rol i responsabilitat és ajudar a prendre les grans decisions estratègiques i no intervenir en el dia a dia, aquest intervencionisme d’ara, d’abans i de sempre que s’han sentit legitimats a fer, creiem que no és bo, perquè no permet tenir els millors professionals empoderats per prendre les decisions en funció de les capacitats que ells tenen. Per tant, la directiva està formada, però encara no podem dir noms fins que no comenci la campanya. 

–Quina opinió té de Joan Laporta i que es torni a presentar? És possible que vagin junts en una candidatura única?
–És un dels grans presidents que ha tingut el club, perquè sota el seu mandat es van plantar els fonaments de la millor etapa esportiva que la institució ha viscut.  Respecte a la seva voluntat, o el fet que estigui valorant tornar-se a presentar, lògicament és 100% legítim i està a les seves mans. Si acaba decidint presentar-se, serà un rival en l’escenari electoral. Posar interessos electorals o fer intercanvis de cadires per guanyar unes eleccions, posant possiblement en risc el projecte perquè cadascú tindrà la seva visió de com fer les coses, creiem que no toca.

–Quins suports té?
–Comptem amb el suport de les persones que ja es veurà qui són i que formen part del projecte. Crec fermament que el què el Barça necessita ara és una institució no presidencialista; penso que ha arribat el moment de posar en marxa un pla amb lideratges compartits. El Barça és un club complex, perquè hi ha el vessant esportiu, empresarial i institucional i requereix els millors en cada una d’aquestes àrees, empoderats per poder gestionar el dia a dia. El que sí que puc dir és que hem aglutinat suficient talent, perquè el projecte que tenim el cap tingui altes possibilitats d’èxit.

–Quin pressupost té previst invertir en la seva campanya?
– No el tenim detallat, però això també variarà molt segons el calendari electoral. Primer estàvem preveient que les eleccions serien el juny; ara el club ha dit que estarien plantejant-se convocar-les a mitjans de març, però també hi ha una moció de censura activa que podria fer que fossin al desembre o al gener. No obstant això, s’invertiran els diners de la forma més eficient possible per poder explicar el soci de la millor manera el nostre projecte. Es tracta d’un aspecte tàctic no massa rellevant; nosaltres no tenim finançament de ningú, el que invertim sortirà de les nostres butxaques, així que ajustarem els recursos econòmics a les necessitats, per obtenir l’objectiu de guanyar.

–Quina seria la seva planificació del club pels pròxims quatre anys?
–El canvi principal que nosaltres plantegem com a objectiu és implantar en el club una transformació de model de gestió i de governança. Això vol dir poder tenir una estructura executiva tant en la part esportiva com en l’empresarial empoderada on siguin els professionals que en saben els que gestionin i prenguin les decisions, amb un consell directiu no intervencionista molt preparat per ajudar a portar-les a terme. També volem posar el soci en el centre del club, perquè Sí al futur neix amb dos finalitats  fonamentals: una és preservar aquest paradigma de propietat tan únic que tenim i l’altre assegurar que podem continuar essent competitius. Avui dia el paper del soci es limita a votar un cop cada sis anys i la nostra voluntat és fer-lo partícip de la vida de l’organització i que inclús pugui prendre algunes decisions on no sigui necessari tenir uns coneixements tècnics i on els aspectes més simbòlics estiguin en joc. Pel que fa a la part esportiva, volem reforçar el caràcter multiesportiu de la institució, més inversió en les diferents seccions, redoblar l’aposta en l’esport femení... De fet, hem pensat crear noves seccions femenines. En la part empresarial, hi ha una planificació molt ambiciosa per donar-li la volta a la pauta de generació d’ingressos, que és imprescindible per continuar tenint aquesta independència financera i que el club continuï essent propietat dels socis. Tots els clubs de futbol tenen un gran potencial de creixement en aquest sentit i tenim un full de ruta per monetitzar aquests milions i milions de seguidors d’arreu del món, cosa que no s’ha fet mai i hem desenvolupat una estratègia per aconseguir-ho.

–El futbol és l’esport estrella, però el Barça és molt més que aquesta àrea. Quins plans tenen per les altres seccions esportives? També compta amb gent per poder fer-se’n càrrec?
–La mateixa perspectiva que volem pel futbol, que és tenir molt clar quina és la idea de joc que hem d’impulsar, comptar amb els millors professionals al capdavant per fer-ho i amb una estructura molt sòlida, des de la direcció esportiva fins a l’esport base. Es tracta de replicar exactament el mateix en tots els esports; la nostra finalitat és potenciar totes les seccions, per poder aconseguir els pressupostos necessaris per competir al màxim nivell en totes les àrees, cal aplicar aquesta revolució en la part econòmica, perquè avui dia no generem suficients recursos; tot i que facturem molt, encara gastem més i per tant no tenim la capacitat encara per fer-ho possible. La voluntat és que pràcticament cada secció es gestioni com si fos un club independent i que això ens permeti continuar sent competitius, tant en el bàsquet com en l’handbol, l’hochey, etc. La projecció és també que hi hagi en cada una de les seccions professionals un equip femení. Això suposa ampliar l’actuació del club i crear inclús alguna secció nova. Els organigrames estan meditats i pensats de dalt a baix i quan s’iniciï la campanya i durant la mateixa es comunicaran els noms que lideraran aquesta macroestructura.

–Com es definiria perquè la gent el conegui una mica millor?
–Soc un apassionat del Barça, del futbol i de l’esport en general. Soci des de ben petit, fill de Granollers, de fet vaig jugar el club de la meva ciutat fins als Juvenils. Ràpidament vaig veure que no tenia prou talent com per poder-m’hi dedicar professionalment i vaig seguir altres camins. Empresarialment, soc emprenedor del món de les telecomunicacions, els mitjans i la tecnologia, que és un camp importantíssim en qualsevol indústria, però sobretot també en la que el Barça hi opera, i aquí és on penso que la meva experiència professional pot ajudar a revestir aquest projecte. Vaig fundar la meva pròpia empresa, Delta Partners, que és una multinacional del sector de la consultoria estratègica i de la banca d’inversió en l’àmbit de les telecomunicacions, mitjans i tecnologia.
En l’esfera més familiar, estic casat i tinc tres fills, tots nois i bojos pel Barça de 17, 12 i 7 anys. També juguen a futbol i vivim a Granollers, després d’haver estat 15 anys a Dubai per raons professionals, ja que vam muntar la seu central de la companyia allà, hem anat obrint oficines a Johannesburg, Singapur, Sidney, San Francisco, Nova York i Barcelona... Fer-ho amb seu central a Dubai ens anava molt bé, perquè és un gran hub logístic, per això hem estat tot aquest temps vivint fora, però ara hem tornat. Som molt de la nostra gent, dels amics de tota la vida, és de les coses que més m’agrada, passar temps amb els meus amics i compto amb tot el suport familiar i personal per emprendre aquesta aventura.

–Sabem que ha fet campanya per recollir firmes al Principat pel vot de censura contra Bartomeu. Té plantejada alguna acció a Andorra per convèncer el soci andorrà del Barça que el voti?
–El dijous dia 8 d’octubre a les 19.30 hores a la sala polivalent del Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, farem un acte de presentació amb l’Antoni Bassas per a tots els socis que estiguin al Principat, que em consta que són molts. Ja hem fet altres trobades semblants a Barcelona, Vic, Mataró, Sant Cugat, Granollers... Lògicament, ho vam haver de parar tot pel tema de la pandèmia, però en el que estem centrats actualment, és en tenir l’oportunitat d’explicar i fer arribar el projecte Sí al futur a tots els socis i aficionats del club.