PUBLICITAT

Sant Julià aposta per ser una parròquia universitària

El comú cedeix els espais de l’antiga cota 900 de Naturlandia a l’UdA

Per Irene Mas Fàbrega

El cònsol major de Sant Julià i el rector de l’UdA signant el conveni.
El cònsol major de Sant Julià i el rector de l’UdA signant el conveni. | ANA/A.S.

Ahir al matí el cònsol Major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, i el rector de la Universitat d’Andorra (UdA), Miquel Nicolau, van signar un conveni que fa formal el fet que l’Administració cedeix els espais del que antigament era la cota 900 de Naturlàndia al centre educatiu universitari per ampliar els espais destinats a aules, a laboratoris i a espais diversos pels estudiants. 


En referència al conveni, Majoral va apuntar que «aquest és un acte que pel Comú de Sant Julià de Lòria i per la parròquia és molt important per vàries raons: des de la corporació apostem perquè Sant Julià, tot i que ja ho és, esdevingui una parròquia universitària i de recerca. Busquem un motor econòmic que actualment no tenim». En la mateixa línia, Nicolau es va mostrar satisfet i va apuntar que «la universitat com a institució pública del país no és només un centre d’ensenyament, sinó que també és un centre de recerca i vol ser un centre de creació de riquesa. En definitiva, un centre per millorar la qualitat de vida dels ciutadans del país».


El rector de la universitat també va explicar que el local que se’ls cedeix «per nosaltres és una necessitat imperativa», i va especificar que, tenint en compte el moment d’incidència de la pandèmia al país i,com a conseqüència, sobre els organismes educatius, disposar de nous locals «és un pulmó de transició» mentre no s’adapta un edifici definitiu per a la universitat que incorpori serveis: «Les instal·lacions ens permeten respirar perquè amb la Covid-19 necessitem disposar de majors espais per garantir les distàncies». 


Per altra banda, va constatar que «tenim noves formacions que hem de posar en marxa el curs vinent i necessitem espais per a estudiants. Ens ho reclamen des de fa molt temps. Necessitem espais per a laboratoris i, evidentment, el més convencional que són les aules». En referència a l’adaptació de les instal·lacions cedides a l’ús dels professors i estudiants universitaris, Nicolau va considerar que «volem que sigui un edifici el màxim autònom possible i que sigui multifuncional». És a dir, que permeti modificar els espais dels quals disposa.


La intenció és que aquest mateix mes ja es traslladin estudiants de la universitat cap al nou espai: «Ara mateix estem mirant el mobiliari i a la mínima que el puguem traslladar cap aquí començarem alguna activitat. Primer de tot es traslladaran una o dues aules que tenen força estudiants i que ara mateix s’estan movent per diferents espais de la universitat. La intenció és tenir-los fixes aquí». Així, va apuntar que serà de cara al 2021 que s’acabaran «els retocs perquè pugui estar el màxim de ben adaptat». En aquest sentit, l’espai es convertirà, de moment, en una aula i més tard en laboratoris i espais per estudiants: «Pensem que necessiten espais per treballar, discutir i estudiar».

Altres projectes comuns

Finalment, el cònsol major de la parròquia va recordar que s’ha creat una taula de treball «a la qual hi ha diversos actors del món educatiu implicats» que treballen per definir «les necessitats que requereix el món de la docència, de la recerca i de l’educació en general. La voluntat d’aquesta taula és evolucionar amb un projecte constructiu tant arquitectònic com financer» en referència a la construcció d’una residència d’estudiants que s’ubicaria a davant de l’edifici comunal: «Una finalitat clau per a la universitat és que pugui créixer i, per poder-ho fer, una de les demandes és aquesta residència universitària. Cal poder donar resposta a aquesta necessitat. No com a parròquia, que també, sinó com a país».

PUBLICITAT
PUBLICITAT