L’Associació Protectora d’Animals, Alantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma) reitera la necessitat d’un canvi de sistema econòmic en tant que «el canvi climàtic ja ens obliga a fer-ho si no ens volem extingir com a societat, com a país i com a espècie». El president de l’entitat, Carles Iriarte, va incidir en el fet que el model econòmic del país està basat en el ‘low-cost i que «ens ha portat a grans massificacions però a poc valor econòmic o interessant pel país».

Descartant un canvi cap a un turisme de luxe, Iriarte va apostar per «un de qualitat» en ser preguntat sobre la proposta de la societat Saetde, encarregada del sector de Grau-Roig de Grandvalira, per construir-hi dues noves pistes d’esquí. En aquest sentit, va plantejar-se si aquest «és el moment de dir prou a continuar explotant les nostres muntanyes i de plantejar-nos quin futur d’Andorra volem», tot ironitzant si la previsió és la creació «d’un parc temàtic generalitzat en les muntanyes amb telefèrics, ponts tibetans i pistes per tot arreu on acabarem veient els isards a Naturlandia».

A més, va ressaltar no estar sorprès davant el fet que l’informe del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, que ha avaluat el projecte, hagi resultat favorable i doni el vistiplau de seguir amb el projecte. En concret, la demanda de Saetde consisteix en la construcció de les pistes Variant Pastora i de l’Empallador, d’un pont esquiable per sobre de la CS280, d’un pas esquiable per sobre del riu Valira d’Orient, de cunetes transversals i longitudinals i d’una xarxa d’innivació artificial, a la zona de la costa de les Grandalles, sector de Grau Roig, del domini esquiable de Pas de la Casa - Grau Roig. Així, Iriarte va declarar que «mai hi ha hagut un informe negatiu per part del ministeri amb aquest tipus d’instal·lacions o telefèrics, només petites modificacions».

D’aquesta manera, va reivindicar que fa més de 10 anys que des de l’entitat reclamen una llei d’impacte mediambiental, tot ironitzant sobre les intencions de l’Executiu per assolir ser una reserva mundial de la biosfera sense haver-la aprovat. «Hi ha molts deures per fer a casa. En l’àmbit publicitari queda molt maco i llueix molt però estem molt lluny de poder-ho ser», constatava el president de l’associació, qui també dubtava sobre l’obtenció d’aquest reconeixement que atorga la Unesco, ja que «la cosa ha anat a pitjor amb l’explotació urbanística i per la manca de recursos que tenim».

Per això, defensava que la legislació té un valor de patrimoni ambiental pel que fa al desenvolupament de projectes. També va recordar que des d’inicis dels 2000 «s’han fet intents però no s’ha tirat endavant. Mai hem tingut cap Govern que ho fes».