Olga Molné és la cònsol major de la Massana des de les darreres eleccions del 2019, un mandat marcat per la pandèmia de la Covid-19.

–Quin balanç fa dels primers mesos de mandat?

–Com hem dit en moltes ocasions, ha sigut un inici de mandat una mica complicat per raó d’aquesta pandèmia que ha sigut evolutiva i ens ha obligat a reorganitzar les activitats, funcionament i tot el comú, perquè una cosa que era certa una setmana ja no ho era la següent. Ens ha obligat a estar en constant reorganització. A més, és una pandèmia que va començar sent una crisi sanitària ha acabat sent una crisi econòmica, i per això, al juliol, vam treure un paquet de mesures per reactivar la parròquia en general.

–En què consistien aquestes mesures?

–El butlletí que vam dissenyar contenia 20 mesures concretes. D’una banda, era important contenir la despesa, com per exemple amb la retallada de sou dels polítics, que ha suposat un estalvi d’uns 17.000 euros. I en segon lloc, també preteníem ajudar l’economia familiar i empresarial de la parròquia. Per això el lema era Impulsem la Massana. D’aquesta manera, vam reformular totes les partides pressupostàries i vam emprendre mesures per ajudar al teixit comercial i acompanyar les persones més afectades.

–Com ha funcionat la campanya de consum intern?

–Hem de dir que ha estat una campanya molt satisfactòria perquè dels 50.000 euros que teníem en vals ja només en queden 15.000. De fet, els vals de 20 euros ja han estat totalment entregats. Penso que la resposta ha estat magnífica perquè els comerciants ja ens han adreçat que hi ha hagut més afluència de clientela. El que volem amb aquesta campanya és que els veïns s’acostumin a fer les compres o a consumir serveis aquí a la Massana, malgrat que treballin al centre i els sigui més fàcil fer els encàrrecs allà mateix. La campanya no la donarem per finalitzada fins a finals d’any perquè els descomptes es poden validar fins al 31 de desembre, i aleshores podrem fer una anàlisi per poder recuperar aquest tipus d’accions més endavant.

–Quanta gent van activar amb la contractació d’ocasional?

–La contractació de personal temporal també formava part d’aquest paquet de mesures, després de constatar que molta gent s’adreçava a nosaltres perquè s’havien quedat sense feina. Així, a banda de les contractacions habituals que fèiem a l’estiu, vam decidir contractar treballadors temporals per ajudar les economies familiars a través d’un concurs públic oferint nou places. Finalment, vam contractar 11 persones per fer diverses tasques de manteniment a la parròquia, perquè tots ells complien els requisits i era difícil deixar fora algú donat la situació. D’aquesta manera, hem tingut una plantilla més àmplia durant l’estiu i això ha repercutit positivament a la parròquia, per això, ara hem fet una contractació durant dos mesos de tres persones per pintar baranes i de cara a l’hivern, en contractarem a tres més perquè facin tasques de treta de neu.

–Pel que fa a accions socials, quines van emprendre?

–El que no podíem fer en moments tan complicats era no donar suport a les famílies i deixar-los amb les necessitats desateses, per això vam voler subvencionar les activitats que organitza el comú a l’estiu per les famílies que ho necessitaven. Hem tingut 35 sol·licituds per aquestes ajudes, 19 de les quals eren noves demandes, i la partida d’aquests ajuts ha estat de 12.000 euros. De fet, les activitats d’estiu han estat un èxit i han comptat amb uns 150 nens i nenes per setmana, constatant un lleuger augment de la participació.

També vam treballar moltíssim a l’inici de la pandèmia, i juntament amb la comissió de joves, per activar un servei d’atenció a la gent gran, que sovint viu sola i no té qui l’ajudi en moments com el que vam passar. Així que els vam poder oferir trucades per saber com es trobaven, i també la compra dels béns de primera necessitat. Penso que la gent gran ha estat un dels col·lectius que més cas ha fet a totes les recomanacions i ho han portat molt bé.

–Quins projectes i inversions s’ha cobrat la Covid-19?

–Molts dels projectes el que hem fet ha estat estudiar-los i redissenyar-los. Una de les coses que millor ha funcionat a l’estiu van ser les activitats gratuïtes a l’aire lliure, que van servir per reactivar un sector que no tenia possibilitat de treballar com és el dels guies de muntanya, i també donar una alternativa de lleure a gent del país que potser no té el costum de fer aquest tipus d’activitat. En la mateixa línia, també hem organitzat dos espectacles setmanals amb gent del país que també van tenir bona sortida i va ajudar als artistes en un context igualment complicat per ells.

Pel que fa a les inversions, les tirarem totes endavant igualment. És veritat que durant el confinament no vam poder treure algunes licitacions i això comportarà un endarreriment al calendari, però les seguirem fent.

–Precisament una de les inversions que s’ha descartat és el desviament de la Massana. Què n’opina?

–De la mateixa manera que els comuns hem hagut de reformular els nostres pressupostos arran de la pandèmia, al Govern li ha tocat fer al mateix. Han destinat una part important dels seus diners a pal·liar els efectes de la pandèmia, i això ha fet que hagi de posposar en el temps la realització d’algunes inversions. Però entenem que en casos així el primer és el primer, i en aquest cas ho és la salut i el benestar de les persones.

–Una altra qüestió d’actualitat és el projecte del telefèric al Pic de Carroi. En quin estat es troba?

–Està en un estat molt embrionari. L’únic que s’ha fet és treure a concurs per redactar el plec de bases del futur projecte, que inclourà la privatització d’una part de l’estació de Pal-Arinsal, que com bé saben ara és de capital i gestió 100% pública. Però tot plegat està molt verd ara i ho farem públic en el seu moment. Perquè el que sí que hem dit sempre amb la senyora Marsol és que volem ser molt transparents i informar de tot el que es faci. També és difícil parlar de tempos perquè tot just hem tret el concurs, així que no tenim ni el projecte. És una idea de moment.

–I què li diria a la gent que s’hi oposa?

–S’estan oposant a una cosa que encara no saben ni què és, perquè com que no hi ha projecte ni res, s’estan oposant a una idea. Quan tinguem el projecte, el que serà i com serà podrem parlar amb més concreció, i fins i tot es podrà defensar amb més arguments. Donarem tota la informació i al seu dia també farem una consulta popular respecte la segona part, que uniria Carroi fins a l’estació de Pal i donar l’oportunitat als massanencs de pronunciar-se a favor o en contra, i a partir d’aquí fer el que la majoria vulgui. Tothom vol parlar molt d’això però de moment encara no és notícia. De fet, em sembla que només en volen parlar perquè com que hi ha un sector que han dit que no els agradaria...

–Per últim: com funciona actualment l’escola de música de les Valls del Nord?

–Actualment és gestionada directament pels dos comuns de la Massana i d’Ordino. Hi va haver un concurs per externalitzar-la que va quedar desert i per això s’està fent tot internament. Hi ha 55 alumnes inscrits i en van arribant més, perquè el cert és que moltes famílies estan esperant l’evolució de la pandèmia abans d’apuntar els nens o han limitat el nombre d’extraescolars que fan per evitar contactes. Però en la primera setmana en funcionament, tenim un bon retorn dels alumnes i s’ha desenvolupat sense incidències. 

–Aleshores, seria possible de cara el curs vinent tornar a plantejar una externalització?

–Potser sí. Si funciona es pot quedar així, però potser tornem a mirar d’externalitzar-la perquè la llei de finances comunals està feta perquè aquest tipus d’activitat no siguin públiques perquè dona dificultats, com per exemple a l’hora de contractar professionals. Penso que la gestió privada s’ajusta més a les necessitats d’una escola de música, que és una cosa molt viva i molt dinàmica. Estarem pendents de com es desenvolupa el curs i potser tornem a plantejar aquesta solució.