Davant la resolució aprovada pel Consell General a l’últim Debat d’Orientació Política del Govern, en relació amb la urgència de la finalització del Pla Integral de Salut Mental, el president del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), Òscar Fernandez, va considerar, en declaracions a EL PERIÒDIC, que «més enllà de la voluntat que pugui representar el fet que s’hagi recollit al debat polític, això s’ha de concretar amb fets i un diagnòstic sobre com està, actualment, la situació de la salut mental a Andorra. Aquesta hauria de ser la prioritat número u per poder després parlar sobre què és el que fa falta i com s’ha d’articular».

En relació amb el mateix, va apuntar que creu que els passos indicats anteriorment «són els que s’han de seguir» però va considerar que pel que es refereix al diagnòstic, «si el tenen no és públic i, de fet, jo dubto que el tinguin. Per tant, s’hauria d’intentar obtenir tota la informació per poder desenvolupar un mapa el més acurat possible sobre la realitat de la salut mental a Andorra i, al mateix temps, començar a articular solucions als problemes que es detectin».

Debat d’orientació política

Tenint en compte el reclam en qüestió, que va definir el comunicat que fa uns dies el Copsia va fer públic i va fer arribar al Govern, durant una de les sessions de Debat d’Orientació Política, la consellera general demòcrata, Berna Coma, va posar en relleu el fet que «la Unió Europea calcula que en els pròxims anys les malalties derivades de la salut mental es convertiran en un dels cinc primers motius per demanar la baixa laboral» i va explicar que durant el 2019 es van diagnosticar 12.325 persones a Andorra i en el que va de 2020 ja se n’han diagnosticat 13.854. Fernández, en relació amb el comunicat, va explicar que tot i que encara no han rebut resposta per part de l’Administració, el Copsia ha fixat una sèrie de reunions cada 15 dies amb el Ministeri de Salut i que esperen que «a la següent se’ns faciliti algun tipus de resposta o comentari al respecte». En referència a les reunions en qüestió, el president del Copsia va explicar que tot i que les trobades tenen com a eix vertebrador l’elaboració del Pla de Salut Mental, tenen «un altre projecte que és el de la incorporació del psicòleg a la cartera de serveis».

Professionals de la salut mental

Per altra banda, però, també en referència al projecte de Pla de Salut Mental, Fernandez va apuntar que des del col·legi creuen que qui es cuidi d’elaborar aquest pla «han de ser professionals de la salut mental». És a dir, psiquiatres i psicòlegs «haurien de ser protagonistes en aquest projecte». Així, va explicar que entenen que també hi ha d’haver una part que formi part del mateix Ministeri de Salut però que altres hauran de ser externs a l’organisme esmentat «perquè el panorama és molt divers a Andorra. Hi ha una part de professionals de la salut mental que està concentrada a l’àrea destinada a la temàtica en qüestió de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i hi ha una part que està fora, a les consultes privades». 

A banda d’això, el president del Copsia va posar en valor les associacions relacionades amb l’àmbit de la salut mental que estan constituïdes al país i va considerar que «també formen part d’aquest diagnòstic que ha de determinar com està el país en l’àmbit de salut mental». En aquest sentit, la presidenta de l’Associació de Familiars per a la Salut Mental (Afmma), Rosa Lluís, va explicar que «el pla s’està treballant». Així, va apuntar que l’associació va tenir «un primer contacte» abans del confinament amb el tècnic que està contractat pel Ministeri de Salut, Pere Bonet, i que actualment s’ha informat a l’entitat que «d’aquí a poc temps» se’ls tornarà a convocar: «Per tant, participarem en l’elaboració del pla. Potser no serem partícips de la construcció de tot el contingut del projecte, però d’una part segur que sí. Estem contentes de veure que la cosa es comença a moure».

Dia Mundial de la Salut Mental

Finalment, Rosa Lluís va explicar que «el pròxim 9 d’octubre l’associació participarà en una compareixença pública conjunta amb la secretaria d’Estat de Salut, Helena Mas, el cap del Servei de Salut Mental i la Fundació Aurora Fornés Padreny, on es parlarà sobre el Pla de Salut Mental entre altres coses. 

També va afegir que pel dia 10 d’octubre, en el context del Dia Mundial de la Salut Mental, des de l’associació preparen un manifest públic a partir del qual es «reivindicarà», entre altres coses, «l’elaboració del pla de salut mental. Sobretot també tocarem el tema del confinament, que ha posat en relleu aspectes que s’han de tractar, i reclamarem més recursos en el conjunt de la sanitat amb l’objectiu que tot el col·lectiu de persones amb malalties mentals greus, igual que tota la societat, estiguin ben assessorats, acompanyats... Tocarem bastant les reivindicacions que fem, malauradament, normalment».