PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Més multes per conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues

També augmenten els accidents amb vehicles comercials, sobretot, furgonetes i camions

Per Victoria Gómez Pérez

El secretari general de l’ACA, Toti Sasplugas, en la presentació ahir de l’Imaca.
El secretari general de l’ACA, Toti Sasplugas, en la presentació ahir de l’Imaca. | STORY TELLING COMUNICACIÓ

L’any 2019 la Policia va imposar fins a 684 sancions relacionades amb la conducció sota els efectes de l’alcohol i/o les drogues, de les quals 183 van ser multes administratives per superar els 0,8 grams d’alcohol per litre de sang permesos per la llei i 12 pel consum d’estupefaents. Això suposa un augment del 18,1% respecte al 2018 i una tendència a l’alça que, tal com va constatar el secretari general de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), Toti Sasplugas, en la presentació del 8è Informe de Mobilitat (Imaca) «no ha parat de créixer en els últims anys». 

Tanmateix, Sasplugas va destacar l’augment dels accidents amb vehicles comercials, especialment, furgonetes i camions, que van passar de 51 el 2018 a 81 el 2019. Una dada que també es dispara «de manera alarmant» als països veïns i que, segons la Dirección General de Tráfico espanyola, es deu bàsicament als excessos de velocitat que cometen els conductors, a l’antiguitat del parc d’aquest tipus de vehicle (que en el cas d’Andorra és el més envellit) i a les distraccions al volant, sobretot per l’ús del mòbil.

En una línia similar, el secretari general de l’ACA va assenyalar que les sancions per conducció temerària el darrer any van augmentar un 105% amb un total de 72, en comparació amb les 35 del 2018. Les multes per no regular la velocitat en funció de les circumstàncies també van pujar passant de 38 a 69, així com les d’obviar els semàfors o les indicacions d’agents de circulació que en van ser 138 envers les 91 de l’any anterior. Per contra, les sancions per excés de velocitat es van reduir, de 16.343 el 2018 a 13.322 el 2019, el que suposa un 18,4% menys, fet que Sasplugas va atribuir a la instal·lació de radars. En aquest sentit, va assegurar que els detectors «no tenen un afany recaptatori, sinó que pretenen fer-nos millors conductors». 
Una altra dada destacable és la relacionada amb les franges d’edat dels conductors que pateixen accidents. Així, mentre que la dels 22 als 50 anys es manté estable, la dels conductors entre 16 i 21 anys es va incrementar considerablement, «el que hauria de provocar una reflexió a les autoescoles». Quant als successos amb víctimes, els es van mantenir igual amb 20 persones ferides de gravetat ambdós anys, els lleus van créixer de 235 a 261 i els mortals es van reduir de cinc a dos. Sasplugas va afegir que cap de les persones que va perdre la vida anava amb moto. 

Finalment, el secretari general de l’ACA va considerar que «l’assignatura pendent» de la conducció andorrana és la «convivència amb els vianants», ja que els atropellaments van augmentar en set casos (un 17% més) i els accidents ocasionats per actuacions indegudes de vianants en cinc casos (un 11% més). Davant d’aquesta situació, Sasplugas va anunciar la creació d’una campanya per al 2021 sota el nom de Missió Zero Accidents, que se centrarà precisament en les persones que es desplacen a peu. «L’objectiu serà generar una coexistència més segura entre el vianant i el trànsit rodat», va avançar. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT