Andorra podria esdevenir reserva de la biosfera reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) el 2022 segons va fer saber ahir el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, que va afegir que en aquests moments, i des del dimecres de la setmana passada, el Govern treballa en la preparació de la candidatura. Per a l’elaboració d’aquesta, Gallardo va explicar que «ens hem marcat un timing de 18 mesos» i va justificar la durada del termini en qüestió amb «el grau d’exigència» que, segons el ministre, «fa que la feina sigui ingent i que haguem de preparar el millor dossier possible amb la màxima precisió i rigor». Després d’aquests 18 mesos de preparació, el comitè que avaluarà el projecte presentat necessitarà entre quatre i sis mesos més per emetre el seu criteri. En relació amb la preparació de la candidatura, Gallardo va apuntar que consta de diferents fases: «informació, diagnosi, participació, síntesi i presentació» i va afegir que de cada fase en formaran part actors tant del Govern com dels comuns o dels quarts, així com alguns agents socioeconòmics. Va constatar, també, que durant el procés d’elaboració es comptarà amb la Comissió Nacional Andorrana de la Unesco.

El ministre de Presidència, Economia i Empresa va explicar que el procés de creació de la candidatura ha de ser «transversal perquè ha d’estar treballat des de diferents departaments, ministeris, institucions i agents socioeconòmics». Així, va considerar que aquest ha de ser «suficientment transversal perquè sigui representatiu del que és el país. Per això, es crea un Consell Estatal de la Biosfera integrat pel Govern i els comuns que han de determinar les accions i les polítiques que s’han d’emprendre si realment aconseguim el reconeixement».

Anàlisi de viabilitat

De moment, però, la candidatura per esdevenir una reserva de la biosfera ha passat la primera fase, que és l’anàlisi de viabilitat que ha dut a terme el gabinet d’advocats Huguet Abogados. L’estudi es va encarregar a finals de l’any 2019 i es va cloure el primer trimestre del 2020. Tot i això, tal com va explicar Gallardo, «a causa de la Covid-19 vam creure oportú que havíem d’endarrerir una mica la presentació d’aquestes conclusions». En aquesta línia, l’anàlisi de viabilitat en qüestió destaca, en referència a les fortaleses que presenta el país en relació amb la candidatura, «l’alt valor que tenim tot i ser un país petit pel que fa al patrimoni natural i cultural existent, d’alt valor i poc pertorbat; el fet que tinguem pràcticament un 15% del territori que siguin espais naturals protegits; l’ordenament jurídic existent tenint en compte tot un desplegament normatiu que ja existeix al país i que és garantia quant a la protecció del medi natural, de la sostenibilitat energètica, del compromís de la societat i de les institucions amb el medi ambient i amb els objectius que ja estan, en certa manera, alineats amb el que exigeix el programa de la Unesco». Gallardo també va destacar que el gabinet d’advocats esmentés el «compromís» del Govern amb l’Agenda de les Nacions Unides dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), presents en totes les polítiques públiques que aplica l’Administració; l’estructura de propietat de territori definida al país i la sensibilitat social «de preservar el que són els valors patrimonials del país».

El ministre Gallardo va explicar que «la iniciativa ens permetrà encetar projectes de reflexió per trobar l’equilibri entre valorar l’entorn natural i el creixement econòmic sostenible». En aquest sentit, el director general de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i d’Actua Innovació, Marc Pons, va aclarir que el reconeixement «no és una figura de protecció» del medi ambient, «sinó que recerca el consens entre creixement econòmic i preservació del patrimoni natural». Per la seva banda, el ministre va ressaltar que assolir la candidatura permetria ressaltar els ecosistemes de tot el país que tenen una diversitat biològica i cultural rellevant amb l’objectiu de fomentar solucions per conciliar la biodiversitat amb el desenvolupament econòmic, la investigació i l’educació de manera sostenible.

Actualment, hi ha 701 reserves de la biosfera a 124 països de tot el món, de les quals 21 són sobre territoris transfronterers. Del total, per similitud en algunes característiques de les zones, va destacar entorns com Menorca, que viu del turisme i que l’ha reorientat a un model molt més sostenible diferenciat de Mallorca o Eivissa i Sierra Nevada.