L’Associació de Pisters Socorristes d’Andorra (APSA) va emetre un comunicat ahir on va exposar que els problemes burocràtics i el context de la pandèmia han alentit la seva constitució com una associació. Fent un repàs del procés, l’APSA va iniciar els tràmits pertinents l’11 de desembre del 2019, i després d’entrar diversos documents, la darrera es va realitzar l’1 d’abril d’enguany. Aparentment, reconeixen que el procés s’hauria reactivat amb la voluntat des del Govern que l’autorització arribi com més aviat millor. Així, l’objectiu principal que persegueixen amb la seva oficialització com entitat és professionalitzar l’ofici.

Concretament, l’APSA va explicar que la seva voluntat és que «l’Administració pertinent reguli la nostra tasca i amb això tenir garantit un reconeixement integral dels riscos laborals als quals estem exposats». I és que, tal com van detallar, actualment hi ha un seguit de requisits tècnics necessaris per a desenvolupar aquesta feina a qualsevol estació d’esquí andorrana malgrat que, oficialment, és considerat com un ofici «sense necessitat de cap capacitació». 

Segons exposen, el document de Qualificació Nacional d’Oficis apunta que s’han de realitzar unes formacions en primers auxilis i capacitats en esquí. Un cop superades, hi ha una formació en pister-socorrista impartida conjuntament per Domaines Skiables de France (DSF) i Ski Andorra. Posteriorment, quan ja s’exerceix com a pister-socorrista de primer grau, es pot optar a cursar formacions específiques vinculades com artificier per a la prevenció d’allaus, observador Nivo-Meteo, ensinistrador de gossos d’allaus, formador de pister-socorristes, o el segon i tercer grau de la professió, reconeguts a França.

«El treball dut a terme pels pisters-socorristes requereix reciclatges anuals rigorosos de les tècniques i protocols d’actuació així com de les actualitzacions dels coneixements», van recalcar al text, a la vegada que van lamentar que l’Administració «desconeix l’activitat precisa de la nostra feina i els riscos que comporta, als quals estem exposats des del minut u fins a l’últim de la nostra jornada laboral». Així, entre els avantatges que el text defensava que s’adquiririen amb la professionalització de l’ofici, hi ha la contractació de personal amb garantia de seguretat i una gestió acurada dels accidents laborals.

Per tot plegat, l’APSA creu necessari que es dugui a terme una revisió de la Llei Relativa a les Estacions d’Esquí i d’Instal·lacions de Transport per Cable, per tal de «poder definir i regular els diferents treballs i activitats específiques que es duen a terme en les estacions d’esquí actuals». A més, també van recordar que l’augment dels quilòmetres de pistes i el domini esquiable així com dels usuaris fan que cada vegada sigui més exigent la tasca del pister-socorrista, tant en la prevenció com en les intervencions de primers socors necessàries a usuaris accidentats». «Si el país necessita tècnics a les estacions d’esquí, creiem que el primer pas ha de ser reconèixer, reglar i formar aquests professionals», van sentenciar.