La Cambra de Comerç vol que Andorra miri lluny i estableixi un pla estratègic que vagi més enllà del 2023. Així ho va reclamar el seu president, Miquel Armengol, en la presentació ahir de l’Informe Econòmic del 2019, que també va comptar amb la presència del cap de Govern, Xavier Espot.
Emmirallant-se en el pla de desenvolupament francès France Relance, elaborat entre el govern gal i les cambres de comerç del país, la Cambra va considerar «absolutament imprescindible» definir aquest mateix pla a Andorra que «assenti les bases per garantir un futur pròsper s». De fet, com a exemple d’aquesta col·laboració, Armengol va esmentar les 62 propostes i mesures de reactivació que l’ens va presentar a l’Executiu a l’hora de definir l’Horitzó 23 (H23). Al voltant d’aquesta demanda, el cap de Govern va considerar que estaven «alineats», fent referència al Consell Econòmic i Social, «on queda recollit aquest anhel de la Cambra d’anar més enllà», assegurant que es vol treballar amb una visió a una dècada vista o més. Un consell on la Cambra va tornar a demanar ser inclosa, tal com va especificar Armengol en el seu discurs.

Amb tot, el president de la Cambra va compartir els cinc reptes que l’ens troba prioritaris d’afrontar des d’Andorra. Una de les més destacades és la referent al rellançament de les inversions públiques previstes per aquest 2020 i que per la situació actual han estat ajornades. L’ens va considerar que aquest pla ha de contemplar també el pla d’infraestructures de comunicació, buscant «fórmules per desenclavar el país», tornant a insistir en les figures del tren i l’aeroport nacional. 

Sobre això, Espot va recalcar que «la prioritat actual és la infraestructura aeroportuària d’Andorra-La Seu», marcant l’objectiu primer d’establir vols amb ciutats com Madrid i París. D’altra banda, pel que fa al tren, el cap de Govern va assegurar que «sempre hem vist amb bons ulls el treball a llarg termini i els estudis de cara a una possible connexió ferroviària», afegint que els contactes amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) obre la porta perquè «és una entitat molt pensada per finançar infraestructures d’aquestes característiques i sobretot en l’àmbit transfronterer». Tot i això, va posar en relleu que s’ha de ser prudent al respecte i que encara no s’ha fet «ni tan sols la fase d’estudi». En la mateixa línia, Espot recordava que el projecte d’un aeroport nacional està en una fase «embrionària», i encara s’han de realitzar els estudis tècnics i d’impacte mediambiental pertinents, per això «ara no puc validar aquesta infraestructura».

Els altres reptes que la Cambra va plantejar són: la millora estructural del país, incloent qüestions com la diversificació de l’economia i atracció d’inversionistes d’alt valor, la simplificació administrativa, i la millora del sistema judicial; la reorientació del sector turístic i comercial, donant suport a la creació de «noves atraccions» com el telefèric del pic de Carroi; mantenir l’ocupació i promoure el talent, considerant necessari millorar la legislació per facilitar pràctiques a empreses a estudiants internacionals i viceversa; i mantenir una fiscalitat competitiva, apuntant que la pressió fiscal no pot anar més enllà del 25%.

Sis anys de creixement 

Pel que fa al balanç de l’informe econòmic de l’any passat, malgrat que el 2019 es va viure un alentiment mundial de l’economia, Andorra es va «desmarcar», amb un creixement del PIB en termes reals d’1,8%, tot i que va mostrar «signes d’esgotament». D’aquesta manera, de la mateixa manera que al 2018, «els motors del creixement econòmic andorrà van ser els sectors dels serveis i la construcció», va assegurar Armengol. Però aquesta tendència a l’alça finalitza aquest any per efecte de la Covid-19, i el descens del PIB enguany pot tenir «una magnitud de dos dígits». Així, segons ha calculat la Cambra, si els rebrots s’aturen, la caigua pot ser d’un 11,1%, Però si la malaltia continua castigant, el descens pot arribar al 14,8%.

Aquesta visió complicada també la va compartir Espot, recordant que el Govern ha invertit prop de 400 milions d’euros «per fer costat als ciutadans», i obrint la porta a ampliar les mesures més enllà del 31 de desembre si s’escau. Així mateix, també va assegurar que actualment, hi ha 2.380 persones en ERTOs.