–Quin ha estat el balanç de l’estiu?
–L’estiu ha estat millor del que es preveia. Els hotels d’Autèntics teníem diferents situacions, però tots ens vam veure obligats a sol·licitar l’ERTO i fent tot el possible per no acomiadar gent, i el cert és que no vam acomiadar ningú. Van ser uns mesos de preocupació perquè no sabíem quan es tornaria a posar en marxa l’activitat. Però al final la gran majoria vam obrir al juliol, amb molta por i incertesa, i des d’aleshores estem oberts. Finalment, el juliol es va presentar com qualsevol altre any, no amb ritme de vacances perquè hi ha molta gent que treballa encara. Aleshores vam tenir volum els caps de setmana i van ser bons. I entre setmana, els restaurants dels hotels anaven treballant amb gent del país que també va fer bastant vida aquí i va reactivar el consum intern. Després, l’agost va ser un molt bon mes, tenint en compte que a vegades, segons com cau el calendari no arrenquem la feina fins al dia 6 o 7, però enguany vam començar a treballar el mateix dia 1 i va ser un no parar fins al 31. I fins i tot hem empalmant amb setembre mentre la canalla no ha començat l’escola. Així que podem afirmar que amb virus o sense, la gent necessita sortir. 

–I què buscaven aquests visitants?
–La majoria de gent ha cancel·lat viatges llargs i que impliquen agafar algun vol. Quan es tracta de fer dues o tres hores en cotxe, la gent va tranquil·la. Andorra s’ha sabut vendre com un destí força net, que per les seves dimensions té la població bastant controlada, i de fet, tothom s’ha fet la prova. Així que ha vingut molta gent a comprar i a gaudir de les muntanyes. Han fet estades curtes, amb una mitjana d’una o dues nits al centre i fins a tres a parròquies de muntanya,  com pot ser Canillo, la Massana i Ordino, on han buscat dur a terme activitats esportives allà. 

–Quin era el seu perfil?
–Hem treballat amb un turisme de proximitat, això és evident. Bàsicament espanyol, sobretot catalans, i també gent del sud de França. I, insisteixo, era gent que fugia de la massificació i del contacte estret amb altres turistes. Puntualment, s’ha concentrat força gent a l’artèria comercial, però quan sortien d’aquí i es dirigien a carrers perpendiculars, està clar que ja no hi havia aquesta concentració, i és això el que majoritàriament buscava el turisme. Aquesta ha estat la tonalitat. I la veritat, no ens penedim d’haver sortit de l’ERTO i haver engegat, tot i que molts ho vam fer sense saber si era la solució encetada. Però també reconeixem que si la condició per tornar a acollir-nos a aquesta mesura és demostrar que hem facturat un 50% menys que l’any passat, no hi podrem tornar a entrar perquè hem fet un estiu molt raonable i molt similar a altres. La majoria segur que ens hem quedat per sota en la facturació, però d’un 10% inferior com a molt. Tothom està molt content, tenint en compte la situació de la qual partíem.

–Com es van gestionar les primeres reserves, tenint en compte que encara no treballaven?
–Comparat amb altres estius, hi ha hagut un creixement important de la venda no directa d’habitacions. En el moment, per exemple, que va sortir el president espanyol, Pedro Sánchez, a dir que els seus conciutadans ja podien començar a preparar les vacances, ens vam començar a entrar moltes reserves i totes pels diferents canals en línia. D’aquesta manera, aquest any sí que hem notat que se’ns ha elevat l’import de les comissions que hem hagut de pagar a tots aquests punts de venda. Aquesta seria la principal diferència, però això ve de les circumstàncies. 

–I com encaren el futur immediat?
–Ens hem acostumat a gestionar la incertesa i relativitzem una mica. La preocupació és aquí, és evident, perquè tot és anormal fins que no es trobi una solució dràstica a la situació. Fins que no recuperem la normalitat i puguem tenir el turisme internacional, estem com estem. Però crec que Andorra ha demostrat el seu potencial turístic i la capacitat d’adaptació dels seus empresaris. Actualment no serveix de gran cosa anar a buscar mercats llunyans, és perdre el temps i els diners. Ens hem de focalitzar en aquest turisme de proximitat. Així que, per ara, estem tots una mica pendents del missatge que pugui arribar des d’Ski Andorra i les estacions. A nosaltres ens agradaria sentir que obren al 100%, és el que estem esperant tot el sector d’allotjaments perquè els visitants de proximitat estan responent i pensem que si han vingut a l’estiu, també vindran a l’hivern. La neu és el nostre producte per funcionar quan arriba el fred, i si les pistes no garanteixen la total obertura, tenim un problema. Els hotels cèntrics que obrim tot l’any, aguantem la temporada baixa gràcies al coixí que fem durant l’hivern, i sense aquest coixí, molts hotelers ens veuríem abocats a tancar molts mesos l’any.

–A l’espera del missatge de les pistes, com creu es pot vendre Andorra aquest hivern?
–En la mateixa línia que a l’estiu. Hem parlat amb algun director d’esquí d’estacions dels Alps francesos que ens han dit que aquest any, el seu target és el client nacional, el francès que ja no esquiava i buscava destins calorosos per fer una escapada a l’hivern. Però és molt probable que aquest no vulgui agafar avions i opti per esquiar a casa. Nosaltres haurem de fer el mateix, considerant que aquest client nacional va més enllà del territori andorrà i és també l’espanyol i el francès. I competir amb les estacions de prop, perquè tenim molt de guanyat: tenim el domini més ben equipat i més gran del Pirineu. I pel que fa a l’après-ski, tenim molta més oferta que als poblets dels Alps: hi ha comerç, tenim Caldea, el Palau de Gel... La nostra oferta d’oci fora de l’esquí és molt important, perquè s’ha de tenir en compte que l’esquiador sempre va acompanyat de no esquiadors. Andorra té el potencial. Ens falta la confirmació positiva de les pistes i aquesta és la nostra preocupació. Confiem que anunciaran una obertura al 100%, a banda que crec que és una qüestió de ser solidaris amb tot el país que depèn dels ingressos de la neu.

–Creu que el precedent de l’estiu pot ajudar en aquesta decisió?
–Hem demostrat que ho hem pogut fer. De fet, el balanç de les mateixes pistes amb les activitats també ha estat molt bo. Els que vam obrir al juliol ho vam fer a cegues, sense saber què passaria i enfrontant el risc. Però ara respirem; seguim amb incertesa però hem après a gestionar-la i d’alguna manera ens ha recompensat. Per tant, no veiem un motiu pel qual s’haurien d’obrir les estacions al 50 o al 60%, més enllà del fet que no hi hagués neu. Així que, per mi, el més realista i convenient ara mateix és seguir la línia de tot el que hem estat fent a l’estiu i donar-li continuïtat: partir de la base que es treballarà amb un turista de proximitat i vendre’s de la millor manera possible, perquè que s’entestin a què el Govern els garanteixi l’arribada del client internacional, és demanar unes garanties que ningú els pot donar. 

–Aleshores, quines eines es poden utilitzar partint de la base que enguany no és possible tenir turisme internacional?
–Una possibilitat seria mantenir el preu mitjà del forfet, que pel que ens havia arribat, l’any passat va ser al voltant dels 29 euros. Mantenir-lo o fins i tot apujar-lo una mica perquè no tindrem un turisme de neu tan massificat. De fet, tant des de les estacions com tots els sectors que treballem amb turisme, potser ha arribat el moment d’apostar per un turisme menys massificat i que precisament ve a buscar aquesta qualitat. Venem menys forfets però una miqueta més cars, perquè oferim un bon producte i sense aglomeracions. Penso que és un atractiu per aquell que ara vol viatjar sense posar-se malalt. Si no s’enfoca així, que és tal com ho hem enfocat a l’estiu, no veiem massa quina alternativa poden trobar. Per això ens falta aquesta garantia i missatge des del món de l’esquí,  que aposten per vendre el Principat als voltants com un destí segur. Crec que aquesta és la línia, perquè intentar vendre un altre tipus de discurs ara mateix és utòpic. Som un país petit i tenim el pressupost que tenim, així que pretendre fer tests als tres milions de persones que ens visiten anualment… Potser és que alguns som massa realistes i creiem que Andorra no té els mitjans per fer això. 

–Així, pensa que és moment de deixar de banda la diversificació turística i apostar pel que funciona?
–La majoria d’establiments tenim un departament comercial que ens assessora i treballa gestionant les nostres xarxes i ens indiquen inputs com els usuaris que entren a la web, què miren, què reserven, etcètera. Al juny ens van dir que la gent estava interessada en Andorra i els més escèptics com jo pensaven que fins que aquesta gent no fos aquí, no m’ho creia. Però tenien raó, la gent ha vingut. I ara ens diuen el mateix per l’hivern: la gent ja està mirant Andorra. Estem més serens i més tranquils, amb la incertesa que estem gestionant una situació atòpica però que ja es veu la llum al final del túnel. La gent necessita sortir, potser han canviat de plans, però es belluga. Per això insisteixo que no ens han de fallar les estacions d’esquí. Ara no penso que sigui moment d’anar a inventar coses, tenim la certesa d’aquest turisme de proximitat que busca la no massificació i la qualitat; anem-lo a buscar. Tenim l’oportunitat per reinventar-nos com a destí turístic, i tot i que serà un procés llarg, ara és el moment de posar les bases. Volem continuar sent una Andorra on els que estem vivint del turisme vivim de moment puntuals molt intensos? 

–I com es desenvolupa el canvi?
–Potser és el moment de posar en marxa un nou pla turístic. Des d’Autèntics Hotels el reclamem, i pensem que la ministra Verònica Canals ha de ser qui lideri aquesta iniciativa, amb el suport de tots els ministeris que de forma indirecta també s’hi vegin implicats. I també escoltant la veu del sector privat, mantenint aquesta comunicació que hem establert per necessitat. Penso que al ministeri i a Andorra Turisme els convé perquè, si alguna cosa surt malament, no els acusarem immediatament; haurà estat una qüestió consensuada i tots haurem de fer el mea culpa i fer servir l’experiència per millorar en les properes inversions. Per tant, si es repensa el model turístic andorrà, s’ha de fer amb la contribució de tothom, perquè estem en una situació de la qual només ens en podrem sortir junts. Ho hem vist en les reunions, on tots hem deixat els parroquialismes, un etern problema en aquest país i la nostra manera de fer l’andorrà a vegades. Per això és el moment d’impulsar un pla nacional que més que un canvi, seria una adaptació a la nova realitat. Aprofitem el moviment i la solidaritat que hem establert perquè les circumstàncies ens hi han portat. Sigui com sigui, hem de fer coses perquè la situació està complicada. Així que només ens queda encoratjar a la ministra Canals perquè afronti el repte que cap dels seus predecessors ha tirat endavant.