PUBLICITAT

El PS no aconsegueix frenar l’adhesió d’Andorra a l’FMI

El Govern recorda que només Cuba, Corea del Nord i el Principat encara no formen part de l’organisme

Per Irene Mas Fàbrega

La sessió de ple del Consell General que va tenir lloc ahir.
La sessió de ple del Consell General que va tenir lloc ahir. | ANA/DA

Durant la sessió de Consell General que va tenir lloc ahir a la tarda, els components de l’hemicicle van tombar l’esmena a la totalitat presentada pels consellers generals del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS), Pere López i Roger Padreny, sobre el projecte de llei d’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI). Entre altres coses, a través de l’esmena en qüestió i de 22 esmenes parcials relacionades amb el mateix tema, els membres del PS argumentaven que han constatat errades en qüestions relacionades amb el procediment de desenvolupament de la legislació, argumentant que per a l’aprovació de convenis internacionals cal que el Consell General doni el seu aval constant; que l’entrada del país a l’FMI suposarà «ingerències i un control sobre les polítiques financeres» sever i que hi ha temes relacionats, precisament, amb el sistema financer, que el grup parlamentari considera prioritàries de resoldre com la recerca d’un prestador de darrera instància o les relacions de cooperació de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). A banda d’aquests aspectes, i tal com ja havien explicat amb anterioritat en una compareixença pública, Pere López va considerar que «cal explicar als ciutadans de peu què guanyaran amb l’adhesió del país a l’FMI» i, en aquesta línia, van apuntar que, per a la decisió definitiva d’entrada del país a l’organisme internacional «caldria dur a terme una consulta popular».


Tot i la presentació de l’esmena a la totalitat sobre el projecte de llei, els components dels diversos grups polítics que formen part de l’hemicicle, excepte el PS, van donar el seu suport al Govern que va aconseguir aprovar la proposta d’adhesió al conveni constitutiu de l’FMI. Així, es va donar llum verda a la proposta amb el suport dels tres partits de la majoria: Demòcrates, Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos, i de Terceravia + Unió Laurediana + Independents. En aquest sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, va apuntar que «es tracta d’un pas més a favor del reconeixement i l’homologació d’Andorra i de la sostenibilitat financera en l’àmbit internacional». En la mateixa línia, i amb la intenció de remarcar el procés d’entrada del Principat a l’organisme, Jover va explicar que tot i que es tracta d’un projecte que porta anys de recorregut i debat, «els darrers dos anys s’ha accelerat aquest procés» i va deixar constància que la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19 al país ha «reforçat» la intenció i la necessitat d’adherir-s’hi, però que es tracta d’un tema que ja es plantejava amb anterioritat. També va apuntar que el Grup Parlamentari Demòcrata ja duia la proposta d’adhesió al programa electoral de les últimes eleccions.


Així, va explicar que Andorra passarà a ser membre de ple dret de l’organisme internacional aquest octubre si s’acaba el procés d’aprovació i que, així, el país passarà a ser el 190è membre de l’FMI. En aquest sentit, referint-se a l’esmena a la totalitat presentada pel PS, va opinar que «cal prendre en consideració que el fet que hi hagi 189 països adherits hauria de ser significatiu». A més a més, va afegir que l’adhesió comportarà avantatges al país com l’impuls de la transparència en matèria de dades estadístiques, l’accés gratuït a formacions relacionades amb l’àmbit financer per a treballadors públics del país i la millora del ràting. Pel que fa a la quota, el titular de Finances va assegurar que serà de 98,2 milions d’euros, a repartir en un 25% com a reserva d’actius a Washington i el 75% en dos comptes en euros a Andorra. Això suposarà que les arques públiques hauran de satisfer 4.608 euros anuals a l’FMI, un «cost ínfim» per al Govern, segons va afirmar Jover.


La resta de grups parlamentaris van avalar els arguments del Govern en referència al tema en qüestió. En aquest sentit, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va remarcar que l’adhesió permetrà assegurar poder tirar endavant en possibles moments de crisi, així com va expressar-ho Josep Pintat, president de Terceravia + Unió Laurediana + Independents, que va afegir, en la mateixa línia, que «entenem que anirà bé per parar el cop que la Covid-19 deixarà al país». Pel seu cantó, Ferran Costa, president del Grup Parlamentari Liberals d’Andorra va «felicitar» el Govern per la iniciativa i va apuntar, esmentant a Pere López, que el mateix, amb anterioritat, s’havia mostrat a favor del procés d’adhesió. Finalment, el conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata Carles Enseñat, va remarcar que «només Cuba, Corea del Nord i el PS no volen ser a l’FMI», afirmació que Jover va reiterar durant una intervenció posterior.

Ensenyament Superior

Durant la sessió de ple del Consell General i amb el suport de tots els membres de l’organisme també es va aprovar una proposició de llei de modificació de la Llei de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior a partir de la qual es vol fomentar «la independència, la transparència i la qualitat de la comissió», segons va expressar la ministra d’Educació i d’Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. 


Finalment, també es va presentar l’informe sobre el grau de compliment dels objectius del Programa estadístic de l’any 2019 que va presentar el ministre d’Economia i Empresa, Jordi Gallardo.

PUBLICITAT
PUBLICITAT