En el marc de les converses amb el Ministeri de Salut en referència al Pla de Salut Mental i la cartera de serveis que se’n deriva, el Col·legi Oficial de Psicòlegs (Copsia) creu «convenient compartir amb la població quin model d’atenció en salut mental considerem que necessita, i es mereix, el nostre país». Actualment, i segons van assenyalar els psicòlegs, «la comunitat científica s’orienta a entendre la salut mental des d’un paradigma biopsicosocial». Això vol dir que per entendre i poder tractar problemes relacionats amb la salut mental s’han tenir en compte els factors biològics, psicològics i socials. «I aquí és on és necessària la incorporació del psicòleg com a referent assistencial», va puntualitzar el comunicat.

Des del seu punt de vista, per oferir una assistència de qualitat, basada en l’evidència, i amb garanties d’eficàcia, el psicòleg s’ha de conformar com una figura bàsica en la xarxa assistencial, situat en una posició horitzontal i complementària al psiquiatra. D’aquesta manera, «quan el psicòleg tingui la potestat de participar del diagnòstic, així com indicar el tractament psicoterapèutic, és quan serem capaços d’aportar una atenció integral que complementi la visió biologista amb l’humanista i la mirada al símptoma amb la vivència i els recursos propis de cada individu dins el seu entorn».«Només així es podrà oferir una atenció en salut mental veritablement centrada en la persona». 

Un dels elements clau a l’hora de plantejar un Pla de Salut Mental és «vetllar per garantir una assistència universal de les persones que necessitin tractament per qüestions vinculades a la salut mental», va recordar el col·legi. Des del Copsia es va assegurar que, «amb la intenció de fer una proposta el més precisa i clara, s’ha demanat aquesta informació al Ministeri de Salut, però ens han informat que no es disposa de les dades per fer-ho». 

Així mateix, es va recordar que actualment a Andorra les estructures públiques de salut mental estan principalment orientades al tractament dels trastorns mentals greus, matisant que tot trastorn lleu o moderat ha de ser tractat de forma privada, i en el cas de no poder-ho assolir econòmicament, l’únic recurs que hi ha és un seguiment des del metge referent. 

El risc d’aquesta manca de recursos assistencials públics, van assegurar, és «la cronificació, l’empobriment del sistema de salut general, la sobrecàrrega d’estructures, que a priori són les encarregades d’atendre els trastorns mentals greus i l’atenció basada en els tractaments psicofarmacològics com a recurs davant les llistes d’espera per atendre els casos més greus al sistema públic». Per tant, «necessitem un sistema d’atenció primària en salut mental que sigui capaç d’atendre les demandes de tota la població i que complementi els serveis en trastorn mental greu que ja s’estan donant», va reiterar el Copsia.