L’Executiu diu que va denunciar Cortés per «no mantenir el respecte a la veritat» a la Cedaw

Stop Violències assegura ser víctima d’una «cacera de bruixes» arran de la denúncia del Govern per les declaracions de la seva presidenta, Vanessa M. Cortés, en la Convenció sobre l’Eliminació de tota forma de Discriminació envers les Dones (Cedaw) en què afirmava, entre altres coses, que a Andorra existeix tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual o que «els poders de l’Estat i de l’Església no s’han separat i la política de la por acampa al seu aire».

Paral·lelament, l’informe anual de l’Oficina dels Drets Humans de les Nacions Unides publicat el passat 8 de setembre (i que es pot consultar al seu web) afirma, segons l’associació, que tant Stop Violències (pàgina 8) com la seva presidenta, Vanessa M. Cortés (pàgina 20), són represaliades pel Govern d’Andorra. El Principat forma part d’una llista de 50 països en què estan inclosos el Pakistan, la Xina o l’Índia i, juntament amb Polònia, és l’única democràcia europea. El mateix informe reconeix que cada vegada es reben més denúncies a escala global sobre intimidació i represalies per part dels Estats a activistes i particulars que col·laboren amb l’ONU i denuncien en els seus escenaris delictes contra els drets humans i fonamentals. Així, ahir, l’advocada internacional d’Stop Violències, Clara Serra Baiget, va denunciar que tant l’entitat com Cortés –«ambdues andorranes»– es troben «perseguides judicialment pel Govern» i que la veu de la presidenta ha «estat silenciada». De fet, Serra va parlar en nom de Cortés, que va comparèixer al seu costat amb un esparadrap a la boca. 

Cal recordar que el passat mes de novembre l’Executiu va presentar davant la Fiscalia una denúncia perquè investigués la intervenció de la presidenta a Ginebra. La denúncia, però, no es va traslladar a la Batllia fins al mes de juliol, i en aquests moments encara no s’ha notificat a Cortés de manera oficial, sinó que s’ha fet a través dels mitjans de comunicació. Els delictes pels quals se la imputa –calúmnies contra el Govern, difamació contra els coprínceps o delicte menor contra les institucions– poden comportar fins a quatre anys de presó. 

Dret protegit

L’advocada internacional va recordar que «les expressions públiques estan especialment protegides per la Constitució andorrana, així com per la Declaració Universals de Drets Humans i pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, tractats ratificats per Andorra». A més, el Tribunal Europeu dels Drets Humans protegeix, explícitament, el dret d’expressar-se públicament contra caps d’Estat i de govern. Amb tot, Serra va cloure que Cortés i Stop Violències són «víctimes d’opressió estructural, contaminant l’opinió pública, incendiant les xarxes i embrutant la imatge i l’honor de la presidenta». I va afegir: «En les democràcies actuals demostrar la pròpia innocència és una prova diabòlica», en referència al fet que la publicació de la denúncia de l’Executiu vulnera el seu dret a defensa.

Per la seva banda, el ministre Portaveu, Eric Jover, va garantir el dret a la llibertat d’expressió i «a totes les posicions», però «mantenint el respecte a la veritat». És per aquest motiu que es va decidir dur les declaracions de Cortés a la Batllia i ara serà la Justícia la que haurà de decidir. «Nosaltres només hem aportat un element per ser valorat pel poder judicial de manera independent», va assenyalar el ministre.