PUBLICITAT

Andorra la Vella

El sistema educatiu espanyol públic no registra cap positiu

Ros destaca l’actitud dels alumnes en la tornada a les aules envers les mesures dissenyades

Per Lídia López

Francisco Javier Alfaya li mostra a Àngel Ros les instal·lacions del menjador, ahir.
Francisco Javier Alfaya li mostra a Àngel Ros les instal·lacions del menjador, ahir. | El Periòdic

Dispensadors de gel hidroalcohòlic repartits per tot el centre, presa de temperatura per entrar, fletxes indicadores de trajectes de sentit únic i aules de desdoblament. El col·legi espanyol María Moliner de la Margineda ha iniciat el curs amb la major normalitat possible dins del context actual i amb uns alumnes molt conscienciats amb les mesures que han de complir al centre, inclosa l’obligació de portar la mascareta al llarg de la seva estada al centre, a excepció del moment de dinar, que s’ha dissenyat de manera rigorosa per evitar el màxim de risc possible. 

L’ambaixador espanyol a Andorra, Àngel Ros, va poder copsar de primera mà el «nivell absolut de compliment de la normativa» per part dels joves en una visita ahir a les instal·lacions de secundària, que també va aprofitar per encoratjar-los de cara un nou curs que preveia «atípic» per les circumstàncies actuals. I és que, segons va assegurar el director del centre, Francisco Javier Alfaya, «els alumnes estan molt conscienciats respecte de la situació» i van reprendre el curs amb «les mesures ben assumides».

En aquest sentit, Ros va posar en relleu que en el que va de curs, encara no s’ha hagut d’aïllar cap classe del sistema educatiu espanyol públic, que suposa prop de 700 estudiants, uns 400 a la Margineda i uns 300 més a Escaldes-Engordany. A més, afegint els centres concertats, enguany hi ha uns 3.000 alumnes escolaritzats dins del sistema espanyol. «Haurem de tenir precaucions, complir escrupolosament la normativa del Govern i no abaixar la guàrdia», va considerar l’ambaixador.

D’entre aquestes mesures, la que més difícil s’està fent pels alumnes, i que ja «han verbalitzat» és la referent al temps disponible per dinar amb el nou sistema de funcionament dissenyat al menjador. Concretament, el director del centre va explicar que s’han definit dos torns de 13.00 a 14.00 hores i de 14.00 a 15.00 hores, repartits en dos quarts d’hora cadascun. És a dir, que els joves disposen de només 30 minuts per prendre el dinar. També va concretar que els alumnes estan dividits per grups i s’asseuen de forma alternada, per tal d’evitar tenir algú de cara, i no es retiren la mascareta fins que tenen servit els plats a taula i han de menjar. Un cop acaba cada torn, l’equip de menjador higienitza l’espai. Aquest sistema, va reconèixer Alfaya, «és molt just» pel que fa al temps i li treu a l’estona de menjador la característica «d’espai de convivència i socialització» que sempre havia estat. 

L’agilització de tràmits per estudiar pot arribar el 2021

Els governs d’Andorra i Espanya estan treballant per tal d’agilitzar i simplificar els tràmits que els alumnes andorrans han de fer per tal de regularitzar la seva estada a Espanya mentre assisteixen a una universitat. Així ho va assegurar l’ambaixador espanyol al Principat, Àngel Ros, preguntat per la premsa durant la seva visita ahir a les instal·lacions del col·legi María Moliner de la Margineda.

Aquesta va ser una de les qüestions que les ministres d’Afers Exteriors d’ambdós països, Maria Ubach i Arancha González Laya van tractar en la seva trobada el darrer dilluns, i es van instar a crear una comissió mixta per poder-ho materialitzar. Una trobada on també va participar el mateix Ros, que va avançar que el ministeri d’Interior estaria treballant-hi.

De fet, l’ambaixador va apuntar que hi ha la possibilitat que aquesta agilització pugui estar ja el curs vinent, si bé va matisar que al tractar-se d’una qüestió que depèn de diversos agents, encara no es podia determinar.

En qualsevol cas, Ros va detallar que la idea seria trobar la fórmula per agilitzar tràmits necessaris com l’assignació del número d’identificació o el permís de residència. En el cas del segon, a més, també va apostar per ampliar-lo més enllà d’un any.

Malgrat tot, l’ambaixador va recordar que sigui com sigui, els estudiants andorrans, un cop normalitzen la seva residència i comencen a estudiar a una universitat a Espanya, passen a tenir exactament els mateixos drets i deures que qualsevol estudiant nadiu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT