Andorra hauria d’enfocar el seu futur amb el plantejament que necessita suport exterior però no de Washington, sinó estrenyent lligams amb supervisors europeus. Així ho va assegurar el president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, en una roda de premsa celebrada ahir, on va fer pública una nota elaborada pels seus assessors, que desenvolupa la problemàtica que suposa l’absència d’un prestador de darrera instància pel sistema bancari andorrà. 

En primer lloc, l’informe aporta una anàlisi de la situació de la banca andorrana, i a grans trets, menciona dificultats com el canvi de paradigma per l’assumpció dels estàndards internacionals; un context monetari del tipus d’interès propers a zero; i les conseqüències econòmiques que ha suposat la pandèmia, que segons Bartumeu, «cauen al damunt d’una situació que ja no era d’alegria al sistema bancari andorrà». Prova d’aquesta mala situació per a SDP és «la progressiva davallada» dels resultats del sector, sobre els quals, el president del partit va apuntar que les dades de creixement del 2019, i que probablement es repetiran el 2020, són producte d’un «maquillatge» aconseguit per via d’actuacions «extraordinàries».

És per aquest motiu que, segons ha conclòs l’informe i va explicar Bartumeu, el sector financer del Principat té tres grans debilitats: la manca d’un prestador de darrera instància; tenir l’euro com a moneda pròpia malgrat que no és membre de la Unió Europea ni té accés al Banc Central Europeu; i que el Govern no té capacitat per fer front a una hipotètica crisi econòmica. Unes debilitats que, tal com va apuntar el president d’SDP, «en cap cas se solucionen amb l’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI)».

Un acostament a Europa

D’aquesta manera, el plantejament a futur que el partit feia era apostar per un «reforçament dels lligams amb els supervisors europeus», recollint d’aquesta manera els articles de l’economista David Vegara i el professor Jean Paul Pollin.

Concretament, el text feia esment de la possibilitat de «transferir la supervisió a un banc estranger pertanyent a l’eurozona», i apuntant com a candidats naturals França i Espanya. En aquest sentit, Bartumeu va declarar que aquesta opció «hauria pogut semblar una heretgia fa uns anys», així com va suposar una onada de crítiques l’acord monetari en el seu moment, si bé, «davant l’escenari polític i financer, seria la sortida més assenyada», sense que necessàriament, aquesta suposés un «atemptat contra la sobirania». I d’entre els dos candidats més propers, Bartumeu emetia una opinió favorable al Banc de França.

Precisament, l’informe també incorpora l’exemple de Mònaco, un altre microestat que va transferir totalment la supervisió de les seves entitats a aquest ens, i també el de Liechtenstein amb el Banc Central de Suïssa. Dos casos de països que, d’altra banda, no formen part de l’FMI.

Així mateix, Bartumeu també va fer una valoració sobre el canvi de direcció de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), apuntant que el director retirat era «una persona amb criteris de supervisió correctes», i instant els responsables de fer el nou nomenament a buscar «un professional que no cedeixi a interessos que no coincideixin amb l’interès general».

Finalment, en relació amb la reformulació del projecte H23 del Govern, de cara al futur pròxim i el que resta de legislatura, el president d’SDP va trobar a faltar les qüestions sobre l’estabilitat financera que el mateix partit ja havia denunciat, titllant d’«irresponsabilitat» la proposta «sense pensar que el conjunt d’Andorra necessita el suport d’un bon sistema financer que garanteixi l’estabilitat econòmica».

Les fusions bancàries podrien trigar «poc» a sorgir perquè la situació actual «no és eficient»

El president d’SDP, Jaume Bartumeu, va fer referència novament a la possibilitat que es produeixin fusions d’entitats bancàries a Andorra. Preguntat per la premsa, el dirigent va considerar que «tal com està el sector, els números i les perspectives de mercat, trigarem poc a veure-ho», ja que «els responsables del sector asseguren que la situació no és ni eficient ni competitiva». En aquest sentit, Bartumeu va fer referència a l’actualitat amb relació a l’anunci sobre una possible fusió entre dos bancs espanyols, apuntant que «a vegades els egos i situacions personals dels alts executius juguen condicionant les operacions». Així mateix, també va fer menció sobre una fusió que es va plantejar fa anys, sobre la qual va rebre una extensa explicació per part dels mateixos presidents com a responsable polític, entre Andbank i MoraBanc, que finalment no va tirar endavant. No obstant això, per l’excap de Govern, aquesta tampoc seria la solució ideal a la qüestió perquè «com menys oferta, menys possibilitat com a consumidors tindrem per trobar unes condicions adequades», és a dir, «les concentracions exagerades no són bones». D’altra banda, també va apuntar que les fusions també impliquen «dissortadament», reduccions de plantilla, tancament d’oficines i perjudicis per tots els treballadors del sector.