En el context del dia internacional de la democràcia, el sociòleg i director del CRES, Joan Micó, va comparèixer davant els consellers generals i els mitjans de comunicació per presentar les conclusions d’una enquesta recent que mostra el grau d’abstenció que hi va haver a Andorra durant els processos electorals que es van celebrar el 2019. El treball de camp es va dur a terme entre els dies 15 i 29 de juny a través d’una enquesta telefònica.

Micó va explicar que un dels objectius de l’estudi era aprofundir en les característiques de la no participació en qüestió. També va apuntar que els resultats de l’enquesta són la continuació d’un estudi sobre el mateix tema que es va desenvolupar el 2016. Així, va apuntar que un altre dels principals objectius per desenvolupar-lo era poder comparar els resultats que se n’extreguin amb l’estudi del 2016. En relació amb l’últim apunt, el sociòleg i director del CRES va explicar que la franja d’edat sobre la qual s’ha constatat una davallada més important de participació en els últims comicis és la que compren a les persones que tenen entre 26 i 34 anys. Tot i això, va apuntar que els electors que formen part del cens de votants que menys exerceixen el seu dret segueixen sent els joves que tenen entre 18 i 25 anys.

A banda d’això i en termes generals, l’estudi també conclou que les persones més abstencionistes són d’origen no andorrà, viuen a les parròquies més poblades, pertanyen a un sector professional poc o mig qualificat, no tenen persones properes que participin en els processos electorals i no segueixen la política. 

Abstencions de no residents

En comparació amb les dades de les quals disposa l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), encarregat de desenvolupar l’enquesta sobre l’abstenció, cada vegada més persones que són andorranes però que durant els processos electorals de l’any passat no es trobaven al país van abstenir-se. Així, Micó va explicar que com a mínim el 5% de l’abstenció és a causa de les persones que no resideixen al país i va considerar que el fet de ser o no ser resident és un dels factors que més influència té sobre el vot. També va apuntar que «si es considerés el cens, potser les persones que no resideixen i no voten al país passaria a ser d’un 10% o d’un 15%. A Andorra cada vegada hi ha més persones que se’n van fora de manera temporal o definitiva».

Finalment, Micó va destacar que en comparació amb el 2016, cada vegada hi ha menys abstencionistes que són crítics amb el sistema i, així, creixen les persones que no voten perquè mostren una actitud passiva davant la política o persones que diuen que no van poder anar a votar.