El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) va presentar el dilluns una esmena a la totalitat a la llei d’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI) sobre la qual treballa el Govern, i 22 esmenes parcials. Així ho van explicar ahir el líder del PS, Pere López, i el conseller general del mateix grup parlamentari, Roger Padreny, en una compareixença davant els mitjans de comunicació. López va afegir, en la mateixa línia, que les esmenes presentades es debatran demà durant la sessió de Consell General però va voler realçar les «grans motivacions per presentar aquesta esmena a la totalitat». Entre aquestes, va explicar que des del PS s’han efectuat diverses demandes d’informació que posteriorment s’han analitzat i de resultes d’aquestes, «realment ens preocupa molt la informació que a hores d’ara ja s’ha enviat a l’FMI. S’ha enviat informació fiscal, pressupostària, financera, de les entitats bancàries i de polítiques interiors. Fins i tot s’han proporcionat dades que han estat denegades prèviament a anteriors consells generals».

També va destacar el paper de l’FMI «en les intervencions, les ingerències i el control de la política nacional que l’organisme ha aplicat de manera sistemàtica a tot arreu on ha hagut d’intervenir». Així, com a portaveu del grup parlamentari va expressar que «demanem als impulsors d’aquesta decisió si realment volen posar el país a les ordres de l’FMI i que l’organisme apliqui mesures com la rebaixa dels drets de jubilació, les privatitzacions de FEDA i Andorra Telecom o la reducció dels salaris públics» i va apuntar que «la dreta se sent confortable amb polítiques d’austeritat, de privatitzacions i de retallades de serveis, i la dreta andorrana no és una excepció en aquest sentit».

En el mateix context d’argumentació de les motivacions que han dut al PS a presentar una esmena a la totalitat sobre l’adhesió del país a l’FMI, el president socialdemòcrata va apuntar que segons la seva opinió, cal resoldre «què hi guanyem els ciutadans de peu, al nostre dia a dia, amb les circumstàncies afegides de la Covid-19, amb l’adhesió al Fons Monetari Internacional». En aquesta línia, va considerar que «hauran d’explicar a la sobirania nacional el perquè d’adherir-se a un ens que té la voluntat de supervisar i controlar les nostres finances i la nostra política pressupostaria i fiscal, entre d’altres, en aquest moment si no és que la voluntat o la gestió d’aquest Govern pot portar el país a la fallida i preveuen una necessitat de posterior intervenció de l’FMI, perquè altrament no hi ha una motivació al nostre entendre» i va afegir que «amb aquest calendari, amb el mes d’agost pel mig, queda clar que es vol que el paper del Consell General sigui un no paper». En aquest sentit, va afirmar que «una qüestió d’aquesta transcendència mereix una consulta popular».

Per altra banda, López va explicar que l’esmena a la totalitat també inclou el qüestionament de temes com la prioritat d’adhesió a l’FMI abans de resoldre temes fiscals que estan pendents «com, per exemple, la recerca d’un prestador de darrera instància» o «les relacions de cooperació de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) amb entitats de supervisió o bancs centrals d’altres països com, per exemple, països veïns o països de la Unió Europea».

Pel que es refereix a les esmenes parcials, Padreny va ressaltar que «la llei ha d’establir, per seguretat jurídica, els costos concrets que suposa entrar a l’FMI, concretant les quantitats tant de la part creditora o Part de la Reserva d’Actius establint un import màxim de 25.162.500 euros i de la promesa de pagament per un import total màxim de 75.487.500 euros». Finalment, va qüestionar l’elecció del Ministeri de Finances com a organisme fiscal que establirà la comunicació amb el fons a la Junta de Governadors i va proposar l’AFA com a representant d’Andorra a l’ens.