El Govern ha aprovat el reglament relatiu a la producció ecològica, un text que estableix les normes i condicions perquè els productors puguin obtenir una certificació oficial de producció ecològica i, així, donar més valor als productes de proximitat.

Tal com va apuntar la ministra d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, la certificació que s’ha treballat està sota la inspiració de les directrius establertes per la Unió Europea (UE). Per aquest motiu, els productors que ho vulguin, podran tramitar i obtenir paral·lelament l’eco-fulla europea perquè les característiques d’aquests productes s’adscriuen a la norma comunitària. És per això que el director d’Agricultura, Josep Casals, va assegurar que «l’adopció d’un instrument jurídic equivalent a la normativa europea ha de facilitar que els productes andorrans puguin ser considerats com a equivalents en cas que es vulguin exportar al mercat comunitari». A la vegada, segons va apuntar la ministra, aquesta acció contribueix en l’aposta per a la «diversificació» del sector primari, a la vegada que s’impulsa «la qualitat i la sostenibilitat», i «es posa en valor els nostres productes de proximitat».

Per la seva banda, Casals, va aportar exemples concrets de productes que podrien acollir-se al segell, com és el cas de les confitures, les mels, els vins o els ous. En aquest sentit, la tasca del departament serà vetllar perquè les pràctiques agràries siguin respectuoses i es faci un ús responsable de l’aigua, i de què els sòls siguin lliures de fertilitzants. Precisament serà aquest ministeri l’encarregat de controlar la producció ecològica però també hi participaran altres ministeris com el de Salut a través d’un òrgan de control. 

El procediment a seguir per part del productor que opti al certificat serà passar els exàmens i controls relatius i, un cop obtinguin el distintiu, s’haurà de renovar anualment. Així mateix, segons van explicar durant la presentació del reglament, aquest preveu un model mixt per aquesta obtenció de la certificació, que a banda de l’Administració també podran dur a terme empreses privades que hagin estat autoritzades prèviament. És per això, que Casals també va assegurar que els productes certificats esdevenen articles amb majors valors nutritius i organolèptics.

Ajuts econòmics  

Segons va reconèixer la ministra Calvó, el ministeri treballa a la vegada en una «política d’ajuts inclosa en el pressupost de 2021» perquè no volen que «els costos per a la certificació siguin una barrera». D’aquesta manera, es pensa a incloure contribucions econòmiques, tant directes com indirectes. Així, si bé encara no s’ha delimitat una xifra per a aquestes subvencions, el departament ja ha establert una quantitat de 3.000 euros per hectàrea de producció en la reconversió, i s’ha compromès a assumir el cost de la certificació mitjançant la contractació d’empreses externes que facin el procediment. 

I és que, tal com van apuntar tant Calvó com Casals, l’eina respon a una petició del sector, ja que tenen constància de productors que treballen amb ingredients ecològics provinents de fora del Principat, que tindrien interès a tirar endavant el segell també a Andorra. Paral·lelament, també consideraven que el context actual era un bon moment per aquest element, ja que segons va posar en relleu la ministra, «penso que el consumidor, d’acord amb la crisi, valora molt més els productes de proximitat».

D’aquesta manera, amb la validació del text, serà possible que els productors puguin iniciar els tràmits corresponents per aconseguir el segell. Un procés de conversió que segons va apuntar Casals, pot trigar de mitjana uns dos anys a completar-se, moment en què es podrien començar a trobar al mercat els primers productes amb el segell. 

Finalment, Calvó i Casals van compartir l’aposta per la diversificació assegurant que el missatge que vol enviar el departament és que l’Administració aposta per la producció ecològica.