Alís respon una de les preguntes de l'entrevista al seu despatx, a la cinquena planta de la Casa Comuna Foto: TONY LARA

Pocs polítics andorrans poden presumir de la trajectòria de Miquel Alís: Diversos mandats de cònsol major d'Encamp i diverses legislatures com a conseller general en representació de la parròquia. Amb l'autoritat que li dóna ser un dels membres fundadors del PS i home fort d'una parròquia on els socialdemòcrates han guanyat sempre les eleccions, valora la situació política general.

–¿Com valora el primer any i mig de Govern del PS, també és dels que estan decebuts?

–La valoració l'hem de fer en funció de la majoria que el PS té al Consell General, que és una majoria relativa de 14 consellers. Vista aquesta majoria, Déu n'hi do el que han fet. Està clar que amb 14 consellers no pots tirar endavant el teu projecte, perquè necessites com a mínim un vot o uns abstenció dels consellers de l'oposició. Tot i així, cal destacar tota la feina feta a nivell fiscal, financer i de millora de les relacions amb Europa.

–Vostè deia que els governs del PLA maltractaven Encamp ¿ara el tracten millor?

–Sens dubte, em tracten com a les altres parròquies, perquè no vull que em tractin millor, sinó igual. Per donar un exemple: les úniques parròquies que compraven la sal per tirar als carrers eren Encamp i Andorra la Vella. La resta dels cònsols ho han reconegut: totes les altres parròquies anaven a buscar la sal al Govern. Ja sé que és una quantitat petita, poc més de 30.000 euros a l'any; però tot suma. Un altre exemple: des que vaig ser escollit cònsol fa més de sis anys havia demanat una connexió entre la desviació d'Encamp i el centre del poble. A totes les parròquies en què s'ha fet una variant s'ha fet un enllaç fins al centre, menys a Encamp. Amb l'anterior Govern no me n'havia sortit i ara sí.

–També hi ha qui veu ara un tracte de favor a Encamp i al seu cònsol...

–No crec que hi hagi cap cònsol que pugui dir això. Només vaig sentir un cònsol que va dir que s'havia donat tracte de favor a un parent meu, que va rebre un dels crèdits tous del Govern. Hi ha persones que tenen la sort o la desgràcia de ser parents meus, però això no els converteix automàticament en sospitosos de rebre un tracte de favor.

–¿I dels assessoraments jurídics del despatx de l'ara cap de Govern al Comú?

–Em va saber molt greu que aquest assumpte sortís al Consell General i em va saber molt greu l'actitud del senyor Nomen. El que li puc dir és que el senyor Bartumeu a partir del moment que va decidir ser candidat a cap de Govern, molt abans de fer les llistes, ell ens va dir que no assessoraria més el Comú d'Encamp. Nosaltres vam seguir treballant amb altres socis que tenia el senyor Bartumeu en aquell moment perquè ens mereixen tota la confiança. L'únic que ens van dir és que si algun dia hi havia un assumpte contra el Govern, ells no el podrien portar perquè havien treballat juntament amb l'actual cap. Si algun dia tenim un litigi, ja tenim buscat un altre despatx. Però és que, a més, el senyor Nomen en el seu dia, quan no era conseller general, havia cobrat quantitats importants per assessorar el Govern, fins i tot quan encara no tenia la nacionalitat.

–¿No s'hauria de fer públic tot el que es paga en assessoraments?

–Nosaltres no tenim cap problema: els comptes són públics. I al Govern penso que també. Potser valdria la pena que quedés el que totes les persones que avui tenen càrrecs públics han cobrat de cada administració. El que han cobrat i, el que és més important, l'efectivitat d'aquests assessors: el que hi hem guanyat tots amb els seus assessoraments.

–Veient la manca d'acords ¿creu convenient dissoldre el Consell i anticipar les eleccions?

–Això és una potestat del cap de Govern i és ell que ho ha de decidir. Però jo no crec que Andorra hi guanyi res. Tenim unes eleccions comunals el desembre de l'any vinent i fer unes eleccions generals a la primavera farà que perdem tot l'any fent campanyes electorals. Les campanyes són bones perquè s'està en contacte amb els electors, però un any de campanya permanent serà perjudicial per al país. En canvi, si el Consell no es dissol i es tira endavant, encara que sigui amb pressupostos de mínims, es poden aprovar lleis fonamentals com les que s'estan discutint: lleis fiscals, lleis del sistema financer, reforma de les lleis laborals. Només així la legislatura hauria estat de profit. Avui per avui, l'únic partit estructurat és el PS i és l'únic que pot tenir majoria, però tampoc no tinc clar que tingui una majoria estable i suficient. ¿De què servirà fer unes eleccions per quedar-nos tal i com estem ara? Per això espero un gest de responsabilitat d'algun conseller de l'oposició.

–¿Està tancada la crisi amb el senyor Dallerès per l'afer Metayer?

–Sí, totalment, ja està tot parlat. Allò va ser un afer molt puntual en una qüestió en què el Josep és molt sensible. Ell i jo mateix vam crear els Petits Cantors aquí a Encamp. Puc dir que qui més els ha defensat, i també a la Catherine Metayer, perquè sóc qui més anys he estat aquí...

–Però vostè va ser partícip del seu cessament...

–Sí, perquè jo em vaig sentir enganyat per aquesta senyora...

–¿Però a vostè no el va enganyar la ministra Vela?

–No és així. Jo vaig prendre la decisió aquí i en entrar a la reunió vaig tenir clar que m'havien enganyat. Potser hi ha gent que no hi dóna importància, però la senyora Metayer no va anar a una actuació al·legant motius personals i en realitat estava jugant a golf. Potser és un detall, però si una persona m'enganya en una cosa petita em pot enganyar també en una altra de més gran. I encara puc dir més: A mi sempre m'han agradat els Petits Cantors, però experts en la matèria m'han assegurat que en el mapa internacional de petis cantors, els andorrans no existeixen. Per això ara als nois i noies se'ls donarà una formació musical i Andorra tindrà el cor nacional que es mereix.

–El PS sempre ha guanyat a Encamp i no tenen cap ministre ¿se sent subrepresentat?

–A Encamp tenim un síndic i un president de Grup Parlamentari. Si un dia el cap de Govern actual, que penso que s'hi quedarà molts anys, pensa que algú d'Encamp pot assumir un ministeri...

–Com el d'Ordenament Territorial que diuen que a vostè li faria gràcia...

–Jo això no li diré; penso que el ministre d'Ordenament que tenim avui fa molt bé la seva feina...

–És de Canillo...

–Però jo no tinc res contra Canillo, tot i que hem tingut algunes diferències. Cada cop que he parlat amb aquest ministre hem arribat posar-nos d'acord.

–Algú malpensat pot creure que vostè no vol unes generals abans de les comunals perquè no l'enganxin amb el pas canviat. Si fossin després, seria ministrable...

–Jo m'he presentat moltes vegades a les eleccions. Entre Comú i Consell General porto 32 anys. Són molts anys... ¡que no vol dir que estigui cansat! Vull dir que la meva prioritat no és tornar-me a presentar a unes eleccions. Si escoltés la meva família diria que no...

–¿Tenen recanvis a Encamp per al Comú i la territorial?

–Malament aniríem si a Encamp el PS no tingués candidats. Ha estat el partit més important d'Encamp.

–¿Té por que s'ajuntin tots contra vostès i els guanyin?

–Això ja ho han fet i no els ha sortit mai bé. Perquè això no és matemàtic, de cap manera. En política dos i dos no són quatre: Si algú es pensa que CR i ApC junts poden fer la suma dels vots que fan per separat, s'equivoca. Tot i així, a mi m'agradaria que a nivell nacional hi hagués dos partits i que el sistema electoral fos com el del Comú: el que guanya té automàticament la majoria absoluta.

–I si la minoria és tan dòcil com la que vostè té ara al Comú, millor.

–Jo tinc una oposició que fa la seva feina. Potser aquí no tant de soroll com a altres comuns perquè no els donem motius per fer-ne. És clar que també pot passar que surti oposició dins de la majoria; fa anys, quan estàvem al Comú això ja ens va passar.

–¿I ara li pot passar? Les discrepàncies amb el cònsol menor...

–Les meves relacions amb el cònsol menor són excel·lents, però en alguns temes puntuals s'ha desmarcat de la majoria. No passa res. En algun cas jo també hauria votat diferent de la majoria, però no ho he trobat prou important com per intervenir al ple del Comú per dir que no estic d'acord.

Per a més informació consulti l'edició en paper.