PUBLICITAT

Canillo compra el terreny pel pont tibetà

El comú aprova la suspensió temporal de llicències de construcció de bordes a terrenys no urbanitzables

Per Judith Sáez

Sessió del Consell Sabut de Canillo, ahir.
Sessió del Consell Sabut de Canillo, ahir. | El Periòdic.

El Consell de Comú de Canillo avala seguir endavant amb els ponts tibetans. Ho va fer aprovant l’adquisició, per una compra de 110.000 euros, del terreny conegut com a Prat del Grau d’una superfície de 4.956 metres quadrats propietat del Sr. Josep Torres Vergés, amb els vuit vots a favor de la majoria, mentre que els dos consellers d’Objectiu Comú (OC) no van donar-li suport. Els motius van ser no tenir constància sobre els costos de manteniment, el nombre de persones que podria acollir l’atracció, així com l’impacte mediambiental i visual que suposaria la infraestructura.

El cònsol major de la parròquia, Francesc Camp, va defensar que s’està realitzant un estudi de mercat en aquesta línia, a més, que el projecte està avalat pel Ministeri de Medi Ambient. Així mateix, els demòcrates van incidir en el fet que seria «l’única al país» i que es tracta «d’un dels projectes estrella d’aquesta legislatura» entenent que potenciarà el turisme de la parròquia durant «tres o quatre mesos» de la temporada d’estiu». «El turista vol experiències», defensaven, tot anunciant que la intenció de l’administració seria cobrar als visitants. Tanmateix, aquest punt no està definit i s’haurà d’estudiar, ja que, de moment, «la finalitat és que la gent pari al poble de Canillo», deien.

Per altra banda, el conseller d’obres, Rafel Casal, va concretar que el preu d’adquisició del terreny és un 56% «més barat» en tant que es pagarà uns 22,19 euros per metre quadrat, en comptes dels 50,5 euros establerts, perquè es tracta d’un terreny amb afectacions. Aquesta parcel·la, informaven des del comú, també permetria ubicar-hi algun tipus de serveis relacionats amb el pont. Per exemple, lloguer de material o lavabos. Tot i això, el conseller de l’oposició Albert Torres va criticar a l’equip de govern per «estar en una improvisació», en especial, per no haver realitzat un avantprojecte.

Durant la sessió de consell sabut realitzada ahir a la tarda també es va acordar la suspensió temporal de llicències urbanístiques de construccions provisionals a la parròquia. El decret aprovat per majoria i dues abstencions per part d’OC, defineix una suspensió a totes les unitats d’actuació de sòl urbanitzable del vigent Pla d’Ordenació i Urbanisme (POUP); de les actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable, amb excepció de les consistents en l’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris; i les relatives a la parcel·lació de terrenys i noves urbanitzacions de la vall d’Incles. La mesura apareix en resposta a l’augment de construccions de bordes en aquesta mena de terrenys, els darrers anys.

D’aquesta manera, el conseller d’Urbanisme canillenc, Cerni Pol, va especificar que, només a la vall d’Incles, el 2018 es van autoritzar dues sol·licituds, essent-ne tres el 2019 i havent-n’hi cinc més en tràmit, enguany. Unes circumstàncies que des del comú defensen que s’han d’estudiar per protegir el patrimoni natural de la parròquia. També tenint en compte que la capacitat de construcció a la Vall d’Incles encara oscil·laria entre les 300 i 400 bordes, d’uns 3.000 metres quadrats cadascuna.

Proposta pel palau de Gel

El cònsol major canillenc va anunciar que l’administració va posar sobre la taula una oferta per la continuïtat del lloguer a la propietat del Palau de Gel. En resposta a la demanda d’informació per part d’Objectiu Comú, que insisteix en el fet que és necessari parlar-ne en comissió, Camp també va comprometre’s a avançar amb els dos consellers de l’oposició el tancament de l’acord, que hauria de ser abans del 31 de desembre d’enguany, que és quan s’acaba l’actual.

Pel que fa a la temporada d’hivern, Camp va reconèixer que serà «complicada», tenint en compte que la crisi sanitària ha comportat un descens del 43% dels ingressos a l’equipament, respecte a l’any 2019. El comú, en canvi, va registrar 2,5 milions de superàvit a 30 de juny.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT