Escaldes-Engordany
Arrenca la setmana de l’isard amb xifres de rècord i uns 600 caçadors
Els Banders estaran 24 hores de guàrdia al 148 per atendre les incidències i donar informació
Fins al pròxim diumenge 20 de setembre, els caçadors es troben a les muntanyes andorranes en plena setmana de l’isard, que enguany presenta xifres històriques: 181 animals per abatre dels 1.234 que s’han comptabilitzat i 576 caçadors repartits en 49 colles disposats a fer les millors captures. Per tot, tant el Cos de Banders com la Federació Andorrana de Caça i Pesca (Facip) esperen que la jornada es desenvolupi amb total «tranquil·litat».
Segons va augurar el president de la Facip, Josep Maria Cabanes, la setmana va arrencar ahir amb tots els elements per gaudir «d’una setmana tranquil·la i de convivència a la muntanya». L’objectiu de la Facip era poder repetir l’experiència del curs passat i les xifres els acompanyaven en la voluntat, ja que «hi ha molts isards i anelles suficients». «El 2019 es van deixar de capturar 30 isards perquè les colles cada vegada són més selectives i trien més l’animal», va assegurar Cabanes, que també va afegir que «és important que tothom recuperi la melsa perquè a part de caçar, hem de vetllar pel bon estat sanitari de la cabana».
En la mateixa sintonia, el cap dels Banders, Ferran Teixidó, va exposar que «no hi ha indicis que ens facin pensar que serà una setmana complicada», ja que «poc a poc es va entenent un altre tipus de caça i cada any hi ha més cordialitat amb els caçadors». «Ha canviat moltíssim el que era la setmana de l’isard fa 15 o 20 anys amb el que és avui dia», va apuntar Teixidó. El cos havia organitzat els dispositius a través d’una estadística i calculava que el primer dia fos el que s’abatés més animals, perquè «l’any passat es van fer 33 captures només començar i després va baixar al llarg de la setmana fins els últims dies que va remuntar». D’aquesta manera, els Banders havien establert un punt de control fix a l’edifici del Coex, amb un horari ampliat d’11.00 a 22.00 hores, a banda d’oferir un servei de guàrdia les 24 hores del dia a través del telèfon 148 per atendre incidències i resoldre dubtes.
És a través d’aquesta via que els caçadors també poden contactar amb els agents en cas de ferir un animal i que aquest surti del territori andorrà per tal que el cos es posi en contacte amb els Agents Rurals catalans per tal de recuperar l’exemplar. «Gràcies al bon veïnatge podem fer aquesta gestió i creiem que és important tenir aquesta política conjunta de la fauna perquè els animals no tenen passaports», va apuntar Cabanes. I és que, aquesta darrera setmana, es va dur a terme una trobada entre els dos cossos per posar en comú la situació dels dispositius i certificar la bona relació entre els països pel que fa a la gestió natural. «Fa molts anys que els Agents Rurals no tenen cap problema amb un caçador andorrà i això fa disminuir la pressió, perquè realment no hi ha la necessitat», va posar en relleu Teixidó, que també va recordar que «hi ha moltes anelles i totes les facilitats, i els mateixos caçadors han entès que ha de ser una caça de l’isard sostenible amb el temps».
Sense canvis pel coronavirus
Així mateix, el president de la Facip també va assegurar que, malgrat el context sanitari actual, la celebració de la setmana de la caça no ha hagut de fer canvis organitzatius per les característiques que té. «Tal com va fer el Govern amb esdeveniments multitudinaris com l’Spartan d’Encamp, el límit de persones és de 500, però nosaltres som grups d’uns vuit o 10 caçadors espargits per la muntanya, per tant, el ministeri ha vist que la nostra dispersió no hauria de ser un obstacle per a garantir la no propagació del virus», va argumentar Cabanes.
A més a més, segons va exposar, un cop finalitzada la setmana de l’isard, a partir del dilluns 21 de setembre, els caçadors que ho desitgin, podran sotmetre’s a les proves TMA de Govern per tal de conèixer el seu estat en relació amb la malaltia. De fet, tal com va explicar Cabanes, inicialment s’havia previst fer els testos prèviament, però es va decidir juntament amb el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que en aquestes dates s’havia de donar prioritat absoluta als milers d’alumnes que es reincorporen als centres escolars.