PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Les feministes dubten que l’avortament arribi al Consell

Des dels col·lectius valoren que el SIAD segueix sense ser suficient per garantir els drets de les dones

Per Judith Sáez

Manifestació en contra de la violència de gènere del 25 de novembre de 2018.
Manifestació en contra de la violència de gènere del 25 de novembre de 2018. | MARICEL BLANCH

Els col·lectius feministes del país denuncien que «no és cert» que el Govern es plantegi fer un debat per despenalitzar l’avortament i critiquen que la crisi de la Covid-19 no és el motiu que la qüestió no arribi al Consell General. «És un tema que no està a la taula, si realment ho fos estaria al Consell», deia una de les portaveus d’Acció Feminista, Aurora Baena en relació amb les declaracions del cap de Govern, Xavier Espot, durant el Dia de Meritxell.

L’autoritat va apuntar que «no és el moment» d’estudiar les possibilitats», que «hi ha qüestions que són més urgents i immediates que la nostra ciutadania reclama» i va insistir en el fet que va en contra del Coprincipat. En aquest sentit, la presidenta de l’Associació de Dones (AdA), Montserrat Natzzaro, va recordar que hi ha altres assumptes contraris als ideals de l’església catòlica i el Vaticà, que estan permesos al Principat. Per exemple, deia, el divorci.

Per altra banda, Baena va insistir que la penalització de l’avortament és una falta de drets sexuals i reproductius al nostre país «que, a més, és considerat un delicte» i «això el SIAD no ho canvia». Ho va destacar amb relació als passos que l’Executiu defensa estar desenvolupant perquè les dones assoleixin més drets. I és que Espot va assegurar que «s’està donant atenció i assessorament, tenint cura de tota una sèrie de dones i famílies, que en altres circumstàncies o sense un servei d’aquestes característiques, es podrien trobar desemparades», tot i que des dels col·lectius feministes asseguren que aquesta desatenció segueix existint.

Un dels principals motius és l’exclusió econòmica, ja que recorden que no tothom té els mateixos recursos econòmics. «Mínim 500 euros són necessaris, a part del transport i la càrrega emocional que comporta haver d’anar a avortar a un altre país, com si fossis una delinqüent», ressaltaven. Una problemàtica, que sumada a una crisi socioeconòmica comportada per la pandèmia de la Covid-19, podria agreujar la dificultat d’accedir a aquest servei en tant que «les dones sempre són les que han sortit més afectades de les crisis». «És dramàtic», valorava Baena.

En aquesta línia, també van emfatitzar que la prohibició i penalització de la irrupció de l’embaràs voluntari també afecta especialment en casos de dones que pateixen violència de gènere, ja que sovint aquesta va lligada a d’altres, com la violència econòmica que dificulta encara més que assoleixin cap mena de dependència per anar a un altre país a desenvolupar el procediment.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT