El «respecte a la vida humana» va tornar a ser protagonista a l’homilia del dia de Meritxell d’enguany. En aquesta ocasió, l’ambaixador del Vaticà a Andorra, el filipí Bernardito Auza, va defensar que «la identitat pròpia del Principat no es comprèn si es desvincula de les seves arrels cristianes», tot afegint que «el seu reconeixement ha d’impulsar a mantenir-les preservant els valors que les van gestar», entre els quals també va destacar «el respecte a la persona humana, el sentit profund de llibertat i la justícia» o «la valoració de la institució familiar». En aquest sentit, el cap de Govern, Xavier Espot, va reconèixer que «la qüestió de la irrupció voluntària de l’embaràs» és un dels grans reptes plantejats al país, així com una realitat que va traslladar, el passat mes de gener, al secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolín.

«La defensa del dret a la vida és un dogma de fe de l’església catòlica i així [Parolín] m’ho va corroborar», va declarar Espot, qui també va reconèixer que «com a governants hem d’escoltar i intentar encaixar amb el nostre règim institucional» les reivindicacions socials que reclamen assolir el dret a l’avortament.

Un debat que faria replantejar les estructures estatals i que des de l’Executiu consideren que no «és el moment» de tractar amb l’argument de la crisi sanitària de la Covid-19. «Hi ha qüestions que són més urgents i immediates que la nostra ciutadania reclama. [...] Per tant, ara la nostra prioritat és dedicar-nos a aquesta qüestió i no tant a altres que mereixen una reflexió a llarg termini i un debat i anàlisi molt pausada i social».

El president del grup parlamentari Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, incidia precisament en aquesta matèria afirmant que posar el tema sobre la taula «obre camins que ningú sap quins són», considerant dos possibilitats: «la continuïtat» o bé «un canvi institucional». Això, «és un debat de molts anys», assegurava després de criticar que es genera «incertesa» i «encara més problemes en la nostra societat».

En la mateixa línia, s’encaminava la posició dels presidents dels grups parlamentaris de la coalició. El demòcrata Carles Ensenyat va reiterar que «sempre que qualsevol qüestió posi en risc el nostre poder institucional, nosaltres no hi jugarem». Tot i això, el conseller general va argumentar que la reunió entre Espot i Parolín forma part de la «lògica institucional entre el Vaticà i Andorra», tot defensant que «les reunions que manté el cap de Govern en cap cas han de ser informades al parlament». El liberal Ferran Costa va assumir així que «correspon a la normalitat» i que es desenvolupen «a qualsevol país del món». Ho van destacar en referència a les declaracions del president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS), Pere López, qui es va mostrar «sorprès» per haver-se assabentat a través de les declaracions del convidat a la missa de la diada d’ahir, Benardito Auza, sobre la reunió que va tenir lloc a principis d’any.

Més enllà del debat sobre la falta d’informació i exposició pública de la trobada, López va iterar que el dret a l’avortament «va més enllà del feminisme, és una demanda àmplia de les noves generacions» que «es formula amb més energia i més força» i «evidentment, Andorra ha de trobar una via de solució».

Des del PS també és plantegen desenvolupar alguna acció al llarg d’aquesta legislatura, aproximadament a mitjans del 2021, amb l’objectiu de tornar a situar la qüestió en el debat polític «en una fórmula que a hores d’ara no està definida». Per exemple, deia López, es plantejarien «preguntar als ciutadans» o incloure «algun mecanisme de participació ciutadana» davant la demanda per l’assoliment d’un dret que provoca debat en l’àmbit social, ètic, moral, polític i, inclús, jurídic.

De fet, encara que Espot presumís ahir l’habilitació El Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), la realitat és que el codi penal encara preveu penes que arriben fins als tres anys de presó i cinc d’inhabilitació en cas d’avortar al país. En aquesta línia, el cap de Govern argumentava que «s’està donant atenció i assessorament, tenint cura de tota una sèrie de dones i famílies, que en altres circumstàncies o sense un servei d’aquestes característiques, es podrien trobar desemparades». No obstant això, va admetre que «la responsabilitat d’un governant és tenir sempre la vista posada en el futur i ampliar les mires» i, per això, l’Executiu no descarta «explorar altres vies».

En última instància, el màxim representant del Govern va apuntar que també hauria traslladat altres debats i problemàtiques socials al secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolín, com per exemple l’acollida de refugiats, les polítiques d’actuació davant de casos de violència de gènere, dels infants en situació de dificultat o per les persones amb discapacitat.

Vives saluda a les persones que han seguit l’homilia a distància a causa de la pandèmia

L’ambaixador del Vaticà al Principat, el monsenyor Bernardito Auzava, va dirigir l’homilia del dia de Meritxell d’aquest any, després de  presentar les cartes credencials al copríncep episcopal, Joan Enric Vives. A les 11.00 hores començava la primera i única missa prevista, amb la presentació de Vives, qui va enviar un missatge d’agraïment als sanitaris, voluntaris i institucions per la seva implicació durant l’emergència sanitària. A més, també va aprofitar per saludar en nom del Sant Pare a tots els andorrans presents i també als qui no han pogut accedir al santuari per les mesures restrictives per la Covid-19. Així, entre els assistents hi havia diverses autoritats i representants polítics i 10 residents de cada parròquia. Per altra banda, la missa també ha comptat amb la presència del Cor dels Petits Cantors.