Robert Guirao Bailen policia de professió, cap de cooperació de l’oficina de contacte Europeu Interpol a Andorra i ara recentment anomenat President de l’Aopa (Aircraft Owner and Pilot Association), explica a EL PERIÒDIC D’ANDORRA com ha sorgit aquesta iniciativa i ens parla de la trajectòria que l’ha portat fins aquí. El seu perfil polifacètic i versàtil resulta interessant i misteriós a parts iguals, pare d’una nena adolescent Ada, matemàtic d’estudis i apassionat dels cavalls, viu entre Andorra i Lió, on ha desenvolupat la seva carrera professional i la seva vida personal amb gran èxit.

–Per què es crea just en aquest moment una associació de pilots com l’Aopa Andorra? 
–És una casualitat, en el meu cas personalment vaig començar les classes d’aviació al 2010, tot i que era net de pilots i per tant l’aviació ja estava present a la meva vida.  Del 2010 al 2013, període en el que em formo, veig que cadascú va a la seva, són llops solitaris, de manera que parlo amb alguns pilots i els comento que seria bo mirar d’agrupar-nos, començo a investigar en aquest sentit i trobo la Iaopa Internacional. Parlo amb ells i em diuen que no tenen cap representació  Andorra i que estarien encantats de que la creés.
Des de el 2013 fins el 2020 tot són intercanvis  de documents, reunions, antecedents dels possibles càrrecs, ja que com està representada a nivell mundial busquen persones que no tinguin problemes amb la justícia. El fet d’estar dins la policia els va semblar genial.
En aquest impàs contacten amb mi  un grup de pilots que volen acabar de crear l’Aopa Andorra, però la Iaopa els ha explicat que estan en converses amb mi, aleshores ens posem d’acord per acabar-ho d’enllestir i em proposen per ser el president, ja que jo havia iniciat tots els tràmits. Redactem els estatus i la fundem al febrer del 2020, els americans ens accepten com a país membre número 82, però encara tenim a tràmit els estatuts a govern, llavors arriba la pandèmia, no aconseguim l’acceptació governamental fins al juny del 2020 i un cop legalitzada és quan hem pogut donar-nos a conèixer, també hi ha hagut una sèrie d’accidents aeris que han anat frenant el procés, teníem decidit fer la presentació al mateix juny i es va matar l’Haritz Galarraga i  el Jordi Figueres. Com associació una de les coses que tenim previstes per fer més endavant, quan els protocols de la crisi sanitària ho permetin, és un acte de reconeixement a tots els nostres companys que ens han deixat.

–Volen ser un 'lobby' per la creació d’un aeroport aquí al Principat?
–Nosaltres de moment estem operant a la Seu, de fet ja ens sentim representats allà, perquè l’aeroport en si es diu Andorra-La seu, sí que ens interessaria parlar amb el Govern d’Andorra per ser més representatius en aquest territori, però clar l’aeroport depèn de la Generalitat de Catalunya, per tant el que ens agradaria és negociar una mica sobre aquest tema. 
Nosaltres som aviació general, no entrem dins de l’aviació comercial ni vols regulars, per tant en un futur aeroport d’Andorrà no podríem realitzar determinats vols, el que siípodem com a associació és aportar especialistes en legislació aèria i els nostres consells a nivell de seguretat, segur que deu haver-hi alguna persona encarregada del transport aeri al Govern d’Andorra i estem disposats a col·laborar en tots aquells aspectes que afectin a aquestes qüestions.

–L’EFA, associació d’empreses familiars andorranes, va organitzar al juliol un webinar per parlar de l’aeroport, tenen relació amb aquesta organització per mirar de fer accions conjuntes?
–Per ara no ens hem posat en contacte, però sempre estem oberts a donar els nostres punts de vista a tota organització que ens ho demani i fins i tot ajudar-los en allò que considerin oportú dins aquesta disciplina.

–Quants membres té a dia d’avui l’associació?
–En aquest moment únicament som els constituents sis membres, tenim una llista de quaranta persones que estan a l’espera i sis més que han manifestat interès, el que passa és que la crisi sanitària i els protocols establerts han endarrerit el poder fer una reunió entre tots i poder començar a crear taules de treball. 

–Esteu a favor o en contra de tenir un aeroport a Andorra?
–Nosaltres pensem que tenir una altra via d’entrada i de sortida del país i no haver de dependre de les infraestructures espanyoles i franceses és bo, ho valorem com a positiu, perquè és un progrés per la nació a tots els nivells. Tenim l’exemple d’aquesta pandèmia on hem vist un tancament de fronteres i una circulació limitada. El fet  que tinguem un aeroport propi és molt beneficiós en quant a seguretat i emergència, val que tenim l’heliport de l’hospital, però si en algun moment necessites anar més lluny, has de fer tot un muntatge complicat, per tant tenir un aeroport en territori nacional facilita molt les coses i les comunicacions.
Per altra banda els membres d’Aopa Andorra, i d’això pot prendre nota el Govern, posem a disposició la nostra infraestructura aeronàutica, si mai s’han d’anar a buscar medicaments, personal o material mèdic i el que sí és segur que aportarem si en algun moment s’arriba a realitzar aquest projecte, serà les mesures a nivell de normativa, perquè tot això s’haurà de legislar i consells en matèria de seguretat aèria amb el suport d’especialistes internacionals.

–Com està finançada només amb les quotes dels associats o tenen altres fonts de finançament?
–A dia d’avui el primer finançament que hem rebut som nosaltres els membres fundadors, però la idea és que com a tota associació sense ànim de lucre estigui sustentada a través dels seus associats. No descartem tampoc que més endavant puguem rebre subvencions o ajudes que sempre seran benvingudes, perquè el pressupost es destinarà íntegrament pel funcionament de l’associació tal i com indiquen els seus estatus, però ara per ara la feina que estem fent la realitzem de forma altruista i perquè ens agrada.

–Quins objectius o quines activitats potenciaran en favor d’aquesta disciplina?
–Promoure, preservar i representar els interessos dels membres en l’aviació general de pilots, de propietaris d’aeronaus i d’aficionats a l’aviació. Facilitar la circulació d’avions a escala internacional amb finalitats pacifiques.
Coordinar els punts de vista i les opinions de les organitzacions membres en relació a requisits proposats, pràctiques recomanades, procediments, normes, instal·lacions i serveis d’aviació internacional.
Representar els punts de vista i els interessos de l’associació sobre matèries de l’aviació general a nivell nacional, regional i en reunions de la Comissió, del Comitè i del Consell de l’organització Internacional de l’aviació civil.
Desenvolupar i promoure una normalització desitjable i útil per la regulació i orientació general de l’aviació. Fomentar la implementació de sistemes, instal·lacions, serveis i procediments previstos per promoure  la seguretat i eficiència del vol. I recollir informació, dades i estadístiques relacionades amb les organitzacions membres de l’aviació general.

–Vostè és policia de professió. Com acaba sent president d’Aopa?
–Vaig estudiar matemàtiques, però per motius personals em veig obligat a tornar a casa i posar-me a treballar, em faig policia l’any 95 de forma accidental, no vocacional, però he descobert que és una feina molt atractiva i misteriosa. En investigar descobreixes coses, secrets, unes formes de treballar que normalment no s’expliquen i no s’han d’explicar, perquè estàs lluitant contra la criminalitat, el ciutadà de peu no sap ni la meitat de la realitat del que passa el món i és millor així, perquè el que hem de fer és que les persones tinguin una bona qualitat de vida i siguin feliços. 
La meva feina aquí a Andorra consisteix en la recerca i detenció de fugitius, llavors amb el meu equip vam procedir a la detenció d’un fugitiu d’Amèrica  que estava en cerca i captura per l’FBI des de feia 7 anys, aleshores els enllaços de l’FBI d’Espanya que s’encarreguen de treballar juntament amb els enllaços d’Espanya, Portugal i Andorra em van convidar a presentar-me a les eleccions per entrar a un curs de comandament a l’acadèmia nacional de l’FBI, em vaig presentar a les proves, una escrita i una oral, i em vam seleccionar a mi entre els tres països: Espanya, Portugal i Andorra.
Marxo a Quantico a Virginia i em graduo a l’acadèmia nacional del FBI. Quantico Marins Corps Base és una base militar i allà en els entrenaments veus contínuament avions, llavors és quan començo a pensar a treure’m la llicencia, no em formo allà, perquè els horaris eren  incompatibles, quan torno cap aquí és quan inicio les classes i al ficar-me en aquest món de l’aviació m’engresco a crear l’Aopa Andorra de la que ara en soc president.

–També és el delegat europeu d’Interpol a Andorra des de fa 20 anys, quina és la seva funció i responsabilitat en aquesta àrea?
–Vaig entrar com a oficial d’enllaç Interpol Andorra i ara soc el cap de l’oficina  de cooperació policial i d’Interpol. Dirigeixo un departament per intercanviar informacions entre la policia andorrana, la justícia andorrana i el ministeri d’interior i d’exterior. A més continuo tenint una altra competència, que és la recerca i detenció de fugitius i tot el que implica com per exemple les extradicions per presentar-los davant de la justícia.

–Ha participat en alguna missió internacional que l’hagi marcat especialment?
–He participat en moltes, però el fet d’entrar a l’FBI m’ha influït molt, perquè vaig descobrir una altra manera de treballar, tenen formes d’investigar estudiades, psicòlegs, científics i sempre busquen fòrmules per ser més eficients, tenen més mètode, ja que també han tingut més casos i això els proporciona una major experiència. 
En quant a missions, la que més em va cridar l’atenció va ser una de l’OSCE  (Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa) en unes eleccions presidencials a Armènia. L’OSCE és com Nacions Unides, però a nivell Europeu, jo anava en qualitat d’observador per veure que no hi hagués corrupció i actes il·legals dins d’aquest procés electoral, va ser una experiència curiosa de la que guardo un especial record.

–Té cinc medalles de la policia. Quina ha estat la més important o especialment significativa per a vostè?
–Totes són importants, perquè totes tenen una història al darrera, però hi ha una que m’enrecortaré tota la vida, que és la medalla de la defensa francesa que em va donar el ministre de la defensa de França Alain Juppé i al moment d’imposar-me la medalla, el coronel que me la va posar en un acte públic que es va fer a Perpinyà, em va clavar l’agulla al pit. Ell es va adonar, però vam deixar que acabés la cerimònia i un cop acabada va venir a disculpar-se com unes deu vegades, al obrir-me l’uniforme tenia una gran taca de sang a la camisa blanca, havia de ser una vivència emocionant que vaig  viure amb certa incomoditat.

–Ha estat guardonat diverses vegades per organitzacions policials estrangeres, li queda alguna cosa per aconseguir professionalment?
–Estic satisfet i agraït, sempre hi ha coses pendents,  però després de tots aquests anys de cooperació amb els països veïns una de les condecoracions que em faria il·lusió  tenir és la legió d’honor francesa, és molt difícil, perquè només la donen als francesos que han fet un acte molt rellevant, a persones que han donat tota la seva vida per França com els alts comandaments i aquells estrangers que hagin mantingut una estreta cooperació amb el país. Després d’aquests 20 anys de col·laboració amb les autoritats franceses em faria especialment feliç rebre aquesta condecoració. 

–És un home molt polifacètic, una altra de les seves grans passions són els cavalls àrabs. D’on ve aquesta afició?
–Jo de petit era cantant amb els meus germans, cantàvem cançons mexicanes i fèiem gravacions per televisió espanyola i aquesta va venir a Andorra a fer un vídeo clip d’ una cançó mexicana que tractava de la història d’un cavall i havíem de muntar. Des de llavors em vaig aficionar i fins a dia d’avui.

–Com veu el futur post pandèmia, és optimista?
–Sí, sempre s’ha de ser optimista, mai s’ha de llençar la tovallola. Canviaran moltes coses a nivell de treball i de relacions, però ens adaptarem.