En motiu del primer any de mandat de Joan Canadell com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha rebut EL PERIÒDIC D’ANDORRA a les oficines de la capital catalana, on hem tingut l’oportunitat de conversar amb ell i fer balanç de la seva gestió al front de la institució, en un 2020 atípic i dramàtic marcat per la crisi sanitària i econòmica de la Covid-19, i li hem demanat com està abordant l’empresariat català aquesta difícil situació que ens ha tocat viure.

– Ha afectat la pandèmia a la planificació del seu mandat al capdavant de la cambra de comerç?
–Totalment, nosaltres just ara fa un any estàvem dissenyant el projecte que havia de ser el pla del nostre mandat, que portava per nom «La Catalunya 30-40», i que havia de ser una visió a mig termini del que ens convenia com a país, proposant un canvi de model econòmic que la institució podia d’alguna manera liderar. Ho vam presentar l’octubre i al cap de cinc mesos es decreta l’estat d’alarma, no dic que ho hàgim tingut que aturar, però sí que ens ha fet canviar el ritme. Val a dir que aquest programa ara més que mai esdevé importantíssim i tenim clar que no ens vam equivocar en el contingut, però sí en el nom, perquè li vam posar 2030-2040 i ara hem vist que amb la covid 19 estem obligats a accelerar i a agilitzar aquest canvi de model pel 2025-2030, tot i que en aquest moment el que més ens preocupa és la situació de les empreses i dels autònoms un cop passada la temporada d’estiu.
 Jo vaig dir al poc de confinar-nos que era molt important que al juliol i agost fóssim capaços de mantenir al màxim l’activitat, sobretot el sector turístic, perquè és clau. Al final això no ha estat possible, vam entrar en una  segona onada, que no ha sigut igual que la primera, però que  ha generat una certa psicosi i un efecte crida a no venir a Catalunya als turistes, el que ha afectat clarament sobretot a la ciutat de Barcelona, que ha estat la gran damnificada en aquesta temporada, però en general tot el ram turístic  ha quedat molt tocat.

–Quins són els objectius de la institució en aquesta agenda 2025-2030?
Ho resumim en quatre pilars. Un és anar cap a una economia de més valor afegit, creiem que Catalunya té el potencial i la possibilitat d’estar més present en un camp més tecnificat, més tecnològic, amb més «start ups» especialitzades en aquest aspecte. Per tant és un eix fonamental, transformar la nostra econòmia cada cop més en aquesta direcció. El segon és la internacionalització. Catalunya en els darrers 20 anys hem passat d’exportar el 35% a exportar el 65%. Per tant hem invertit en aquest sentit, però tot i així el món és molt gran i permet créixer més en aquest àmbit. La tercera és que hem de pensar en el futur de les generacions que venen  i per tant tot el tema mediambiental és un factor essencial, hem de treballar per una economia sostenible i el quart és que hem d’anar cap a un paradigma més responsable socialment. Tenim l’obligació i la possibilitat de fer aquesta transformació.
En quant els objectius hauríem d’afegir la reindustrialització, punt que era imprevisible abans de la Covid i no el teníem contemplat en el nostre full de ruta, però que la pandèmia ens ha fet plantejar si té sentit seguir comprant de forma desproporcionada a altres continents o podem tornar a redissenyar la nostra indústria adaptant-la a les necessitats de la societat. Un clar exemple d’aquest fet han estat les mascaretes, en aquest moment hi ha moltes empreses catalanes que s’han posat a fer aquest complement, adaptant al seu negoci a la conjuntura actual.

–Com són les relacions amb Andorra i Miquel Armengol, president de la Cambra de Comerç d’Andorra?
–Sincerament encara no ens hem posat en contacte, nosaltres tenim un pla per establir i estendre la nostra xarxa de relacions amb les cambres europees i evidentment contemplem la d’Andorra, però el coronavirus ens ha enganxat pel mig i per tant hi ha moltes coses que hem hagut d’ajornar i aquesta és una d’elles, sobretot pel tancament de fronteres i el fet de no poder anar personalment, de manera que encara no hem tingut l’ oportunitat de trobant-se, però ho tenim previst de cara els propers mesos si les circumstàncies ho permeten.

–Tenen previstes accions empresarials amb el Principat o programes de cooperació conjunts?
–Formalment no hi ha res calendaritzat, per tant no hi ha cap plantejament a dia d’avui, és obvi que Andorra per tradició històrica i lligams culturals i de proximitat, és un país molt interessant per nosaltres i per tant segur que pròximament establirem algun tipus de cooperació, tot i que hem d’analitzar quins són els camps més idonis per treballar conjuntament.

–És president de la cambra de comerç des de el juny de l’any 2019, quina valoració fa d’aquest any del seu lideratge?
–Vam fer un procés intern en aquest sentit, per tant aquest balanç no és el meu personal sinó el de tot l’equip que ens vam reunir per analitzar l’acció d’aquest primer any. En termes generals la percepció és positiva, poc o molt des de fora també se’ns ha valorat positivament. Els trets fonamentals d’aquesta valoració són, en primer lloc, a nivell intern hi ha hagut una integració plena amb l’equip de la cambra, que era un tema delicat. Hem ratificat a tothom i hem realitzat molts pocs canvis, el que hem fet és explicar el nostre projecte i entroncar l’equip tècnic de la cambra amb el projecte polític de l’equip de gestió i això s’ha fet de forma molt ràpida i per sobre de les nostres expectatives, ja que esperaven més resistències i no les hem tingut. A nivell extern per nosaltres va ser molt important el tenir un pla a llarg termini, estem aquí per quatre anys, jo de fet com a president dos, però com a grup de gestió volem tenir una projecció a mig termini, a partir d’aquí les possibles tensions que semblava que s’havien de produir a la campanya electoral van durar molt poc temps, ja que des de el primer moment hem treballat perquè no es produïssin. A hores d’ara dins els 60 membres vocals del plenari hi ha un esperit cooperatiu ple, de fet en els darrers plenaris tots els temes s’han  aprovat per unanimitat, per tant estem intentant treballar tots plegats per un objectiu comú, que és que el sector econòmic i empresarial del nostre país vagi cap a millor, per tant puc afirmar que hi ha un ànim constructiu per part de tots. Una altra qüestió és que la cambra la dirigeix un equip de 12 persones que formen el comitè executiu, però la nostra voluntat és que la cambra sigui allò que les comissions vulguin i que cada cop aquestes tinguin més presència. Quan vam arribar hi havia un parell i a dia d’avui n’hi ha unes 13 o 14 funcionant a velocitat de creuer i que ja han presentat i comunicat els seus plans. Això jo crec que és un canvi substancial, perquè abans era una institució molt presidencialista. La nostra intenció és que deixi de ser-ho, i lògicament això s’ha de fer d’una forma gradual, però cada cop més les decisions es prenen de forma col·lectiva entre tots.
Com a negatiu a nosaltres ens hauria agradat que les relacions amb les patronals fossin millors, però aquestes no volen que agafem protagonisme, perquè ho veuen com una intromissió al seu territori. Per nosaltres això és un error perquè de cara a ells quantes més entitats hi hagi que defensin els seus interessos, molt millor. Si podem anar alineats i sumar esforços, la unió moltes  vegades multiplica, ho hem intentat, però no ho devem haver fet prou bé. En aquesta línia hem volgut tirar endavant un decret llei que estem convençuts, perquè els serveis jurídics així ens ho han confirmat, que no envaeix competències de ningú, en el que es reforça donar més protagonisme a la cambra, però no en detriment de ningú, i aquest ha estat el problema.

–Ha manifestat obertament que és independentista. Creu que aquesta postura ha perjudicat a l’hora desenvolupar el seu càrrec com a representant de totes les empreses catalanes, no només les independentistes?
–Justament  penso que és al revés, la nostra candidatura va guanyar perquè era independentista,  sinó com s’explica que un col·lectiu que es desperta a darrera hora de gent que no ha estat mai a la cambra i que no té cap experiència dins la institució guanyi 31 de les 40 cadires, això només es pot analitzar des de l’òptica que l’empresariat és independentista. Des d’ aquest punt de vista, a nosaltres ens ha beneficiat manifestar obertament la nostra ideologia, és més altres candidatures que també eren independentistes no ho van voler manifestar tan obertament i jo crec que es van equivocar, perquè la gent vol que et defineixis. Cada cop més estem en una societat que vol definició i no ambigüitats.
Amb les patronals el tema independentista no penso que sigui un problema,  entenen que defensem això, perquè a més anava en el nostra programa,  ells viurien més còmodes si nosaltres no ens posicionéssim tan, però no és un obstacle en les relacions.
Una altra cosa és la manca de relacions amb l’Estat espanyol, la cambra de Barcelona és una institució que formalment hauria de tenir una bona relació amb el govern, quan ha vingut el president de l’Estat a Barcelona no ens ha convidat. Ells si que estan discriminant en funció de la ideologia, però en tot cas això els hauries de preguntar a ells.

–Què opina d’aquells que diuen que la seva trajectòria professional no està a l’alçada del càrrec que ocupa?
–No sé a qui et refereixes, però en tot cas és la seva opinió, de tota manera formalment qualsevol empresari pot ser president de la cambra, el meu perfil com a empresari propi no té un gran volum, però  en canvi la meva trajectòria professional passa per haver estat treballador, directiu, autònom, gerent i empresari propi, jo compleixo pràcticament tots els papers de l’Auca.  No he sigut Ceo d’una gran multinacional, però per ser president de la cambra has de ser això o has de ser representatiu de la majoria d’empresaris?. Aquesta majoria són gent com jo, per tant, crec que simbolitzo molt fidelment allò que representa la cambra, perquè puc entendre molt bé la visió del mitjà i petit empresari que és la nostra gran base empresarial.

–Quin tipus de col·laboració tenen amb Catrus i el seu president Alexander Dmitrenko?
–Col·laboració cap, el Sr. Dmitrenko el vaig rebre un dia,  vam tenir una reunió i es va presentar com un home de negocis rus a Catalunya i a partir d’aquí res més. No hem fet cap conveni, ni tenim cap acord signat.
Nosaltres en l’apartat d’internacionalització vàrem decidir que una manera de posar tentacles a diferents països era tenir  el que en diem ambaixadors, que és una figura informal d’empresaris. No l’hem institucionalitzat aquest paper, però són gent que poden servir de pont entre nosaltres i altres mercats estrangers, perquè o bé són catalans i estan a altres parts del món o viatgen molt per fer negocis a l’exterior o be són empresaris estrangers com podria ser el cas del Sr. Dmitrenko que estiguin a Catalunya i tinguin relacions amb organitzacions en aquest cas a Rússia i que estiguin interessades en operar a Catalunya. Des d’aquest punt de vista sí que en vàrem parlar el dia que ens vàrem veure, però d’això a que és presenti en nom nostre, no hi ha cap col·laboració oficial establerta.

–Sap que Catrus es presenta com la cambra de comerç catalana russa i com a gran col·laboradora de vostès, quan no és oficial ni està reconeguda per llei?
–Desconeixem que estiguin operant com a col·laborador nostre, en tot cas ho investigarem i parlarem amb el Sr. Dmitrenko per aclarir aquesta qüestió, però en qualsevol cas vull deixar clar que  no hi ha cap acord signat i menys amb una institució que no està reconeguda per llei.

–En la seva elecció com a president de la cambra de comerç va afirmar «Deixeu-nos somiar en què serem un Estat, perquè estem convençuts que serà el millor per l’empresa i la societat catalana en general. Intentarem que aquest somni es faci realitat donant arguments que convencin a una majoria suficient».  Creu que cada vegada s’està més a prop d’aquest somni de la República Catalana?
–Sí amb alts i baixos, és més la crisi de la Covid ens aproparà més a la independència, perquè si alguna cosa podem afirmar és que desgraciadament ens ha tocat viure en el pitjor Estat d’Europa, és a dir, l’estat  Europeu que més estar patint les conseqüències del Covid és l’estat espanyol i nosaltres tenim la desgracia de ser dins aquest, en canvi estem veien com països més petits, del tamany de Catalunya, amb una economia similar i amb una tradició democràtica semblant a la nostra s’estan en sortint molt be, per tant serà un argument més.

– S’ha mostrat partidari de declarar Felip VI persona non grata a Catalunya, ara que s’han destapat també els escàndols amorosos i financers del rei emèrit... Pensa que és el moment idoni perquè Catalunya doni un pas més contra la monarquia i avanci en les seves aspiracions independentistes o amb la crisi sanitària es desaprofitarà una oportunitat d’or?
–No, jo això no ho he dit, nosaltres el que vam plantejar i defensar és fer una consulta durant el nostre mandat sobre aquesta qüestió a l’empresariat català i que  aquest decidís.
Respecte a la monarquia des del punt de vista pragmàtic no ens aporta res, sóc un ferm convençut, però a més una monarquia corrupta com l’espanyola doncs encara menys, ara això ho aprofitarem o no, doncs no ho sé. Des de el punt de vista de  la cambra no és un tema que vagi amb nosaltres, des de la perspectiva econòmica quan miro la trajectòria del rei emèrit, el que veig és que apart d’enriquir-se perquè va venir pobre i ha marxat riquíssim, sobretot quan l’he vist viatjar ha estat amb les grans empreses de l’ oligarquia espanyola, que en tot cas han beneficiat com sempre quatre, per tant des d’ aquesta òptica la monarquia no ha ajudat gens a la Pime Catalana.

–Continua essent partidari del boicot a les empreses que s’oposen a la independència?
–Tampoc ho he dit jo això, el que en el seu moment quan estava a l’ANC promocionava era que el consumidor català valorés que més enllà del preu, la qualitat i el servei que són determinants per la decisió de compra, es tingues en compte altres factors com que l’empresa estigués arrelada a Catalunya o tingués la seva seu fiscal aquí o la seva pàgina web fos en català, és a dir, que d’alguna manera contribuís a Catalunya, i que aquest fet fos també un element per determinar la compra.

– Al 2015 va proposar la creació d’una base de dades de les persones que insultessin els catalans, quina era la seva finalitat, es va arribar a dur a terme?
–Això respon a una piulada que vaig fer el 2015 i no anava en aquesta línia, el que venia a dir és que tota aquesta gent que està posant pals a la roda perquè Catalunya no pugui desenvolupar el seu potencial, doncs algun dia ens haurem de recordar, però d’això a fer un a llista de bons i dolents res a veure, simplement sóc de l’opinió que  no hauria de sortir de franc el fet  que algú vagi en contra del progres d’un país.

–És finançador de l’Institut Nova Historia a través de la seva empresa. Quina és la missió d’aquest organisme?
–És una entitat sense ànim de lucre que el que fa és mirar de posar proves damunt la taula sobre la nostra historia, jo sóc un ferm convençut que la nostra història l’han escrit els vencedors i per tant moltes de les coses que s’han escrit són mentida, per mi el fet de que algú es dediqui a rascar i a veure  quines evidències hi ha d’aquestes mentides és quelcom positiu, ja que l’història d’una nació com la catalana és molt important i a més ajuda a mantenir l’autoestima de país, per tant des d’ aquest punt de vista ja fa uns anys que pago un tant mensual per ajudar.

– Quins són els seus plans de futur quan finalitzi el seu mandat entrarà en política, té alguna proposta que puguem donar en primícia?
–Primícia cap, en principi al meu compromís és el de complir el meu mandat de dos anys com a president de la cambra, després em queden dos anys més de president del consell de cambres, a partir d’aquí no m’han fet cap oferta, així que el fet d’entrar en política no ho descarto, al final un també es veu arrossegat i tinc pressions del meu entorn per donar un pas en aquest sentit, però això no vol dir que ho faci. Si es donen les circumstancies, soc un home d’empresa, sóc un home de país i si puc ser útil al món empresarial i al país fent política doncs m’ho plantejaré.

– Com vostè sap EL PERIÒDIC D’ANDORRA en cadascuna de les eleccions generals espanyoles o de la Generalitat publiquem enquestes durant la campanya electoral, vostè és dels que les consulta?
–Sí i tant,  les he seguit, no sé si totes, però les he anat seguint, estic molt enganxat a les xarxes, el Twitter l’utilitzo moltíssim i tots aquests continguts digitals els consulto molt sovint.