Podríem estar ingerint fins a cinc grams de plàstic a la setmana. Així ho constata un estudi de l’any 2019, sol·licitat per l’organització ecologista WWF que avalua la ingesta humana de plàstics presents a la natura. Per fer-nos una idea, aquesta quantitat setmanal seria equivalent a una targeta de crèdit, sumant un total de 21 grams de plàstic al mes i uns 250 a l’any.
I és que el plàstic ja està present a tot arreu: terra, aigua i aire. Un fenomen que sorgeix de la dispersió de residus d’aquest material que es converteixen en microplàstics. Els experts els defineixen com «qualsevol fragment de plàstic inferior a cinc mil·límetres» i els classifica en dos tipus. Per una banda, els primaris, que vénen de fàbrica i els podem trobar en la pasta de dents o productes exfoliants, i per l’altra, els secundaris, que són els que provenen de la fragmentació d’elements més grans. Normalment, d’aquells d’embolcalls o articles d’un sol ús.

L’informe reporta que la font principal d’ingesta de plàstic és l’aigua, tant l’embotellada com la de l’aixeta, així com el marisc. En aquesta línia, la investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) Henar Margenat destaca que «en un àpat normal estant a casa, ingerim més plàstics que no pas dels musclos perquè estan a l’ambient». De fet, analitzar aquestes partícules així com l’impacte que tenen a l’ambient és un dels objectius que es planteja el projecte Plasticopyr, en el qual es treballarà durant gairebé tres anys als Pirineus andorrans, catalans i francesos.

L’objectiu del projecte és prevenir de manera sostenible l’acumulació de plàstics als ecosistemes de muntanya i alhora fer compatible el turisme amb la conservació d’aquests ecosistemes, ja que es demostra que hi ha una major incidència d’aquesta substància en els entorns amb més presència humana. En aquest sentit, Margenat explica que des del seu grup de recerca s’ha procurat no utilitzar cap material de plàstic al camp, tot i que reconeix que «ha estat una odissea».

«Per exemple, ens ha costat trobar cubells de metall o pales amb el mànec de fusta o d’acer inoxidable  perquè moltes estaven pintades i la pintura també és plàstic... Quan comences a entrar-hi te n’adones que hi ha plàstic a tot arreu, inclús molta de la roba que portem és plàstic».

Des del CEAB consideren aquest un dels grans reptes i, per això, aposten per conscienciar a la ciutadania en tant que «el plàstic no és només l’illa aquella que veiem als oceans». Una imatge que no deixa de ser sorprenent i ha arribat a diversos punts dels oceans del planeta.

L’acumulació de residus a causa dels corrents massius ha deixat agrupacions d’escombraries derivades de no reciclar de manera adequada, abocaments il·legals o rius contaminats que desemboquen en mars i oceans, entre d’altres. Així, segons un estudi de la revista Nature, entre Califòrnia i Hawaii s’han amuntegat entre tres i 100 milions de tones de brossa, que ocupen entre 700.000 i 10 milions de quilòmetres quadrats de l’Oceà Pacífic.

Més enllà dels efectes mediambientals, els experts auguren que podria generar efectes nocius en la nostra salut en tant que diversos estudis asseguren que s’han trobat microplàstics en els organismes humans. Margenat informa que aquests «arriben al tracte digestiu i fins i tot, d’alguna manera els que són més petits podrien fins i tot arribar a travessar teixits i òrgans», tot i que encara s’estan estudiant les conseqüències.