El confinament pel coronavirus va generar situacions diverses en funció de les experiències i circumstàncies personals. L’afectació en els infants, segons un estudi del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans (CRES), va ser majoritàriament bona. Un 61,2% dels progenitors enquestats van afirmar que els seus fills van viure «bé o molt bé» l’aïllament domiciliari, mentre que un 21,6% el van passar «regular» i 15,9% «malament o molt malament».

La psicòloga del Col·legi Oficial de Psicòlegs (Copsia) Ariadna Alonso constata que un dels elements primordials per garantir una bona salut mental durant el confinament va ser marcar una rutina, així com establir espais per estar sols i d’altres per passar estones en companyia o en família. A més, en el cas de tenir infants a casa, també «era molt important explicar molt bé què estava passant, intentar entendre i donar resposta a les necessitats dels nens sense tendir a sobreprotegir-los o no explicar del tot la veritat». De fet, des del col·legi destaquen que moltes consultes demanaven què fer sense sortir de casa. «Va arribar un moment en què els pares no tenien més idees per fer activitats», ressaltava Alonso.

De fet, la majoria dels menors que han viscut de manera agradable el confinament, ho atribueixen a haver passat bons moments en família (25,7%), han invertit el temps en activitats d’oci i lleure jugant, llegint, mirant la televisió o navegant per internet (17,8%), s’han adaptat bé a la situació (16,8%) o els agrada estar a casa (14,7%). En canvi, aquells qui ho han passat regular o de mala manera, coincideixen que el motiu principal ha estat el fet de no poder sortir al carrer (50,4% i 42,3, respectivament) i no poder relacionar-se o socialitzar (14,3% i 24,7%). A més, també han experimentat malestar emocional per la impossibilitat de veure la família, anar a l’escola o de tenir establerta una rutina. Una qüestió que va generar certa angoixa per avorriment.

En aquest sentit, els psicòlegs ressalten que aquest comportament deriva de la capacitat de resiliència que té cada persona, així com de la dinàmica de cada família. «Depèn de la família, costa més o menys. N’hi ha que diuen que ha anat molt bé perquè era un moment de compartir temps junts quan normalment no ho fan», destacava Alonso, tot recordant que això, alhora, podia ser un factor de malestar en tant que «hi ha pares que es passen tot el dia fora de casa i infants que fan moltes extraescolars i que de cop i volta han hagut de passar 24 hores junts». Per altra banda, que els pares haguessin de dedicar unes hores a teletreballar també va comportar afectacions emocionals en alguns infants que «reclamaven atenció mentre que la família s’ha adaptat i gestionat com ha pogut», deia Alonso.

Per altra banda, la majoria dels enquestats van afirmar que no creuen que els seus fills hagin patit conseqüències negatives ni en la seva salut ni en el seu benestar. Tot i que un 15,7% van considerar que sí que ho van fer durant el confinament i un 9,3%, a curt i mitjà termini.

D’aquesta manera, la psicòloga del Copsia recalcava que, tant pel que fa als infants com els adults, «és molt important l’actitud que tens davant una situació tan incerta com una pandèmia mundial». Tanmateix, emfatitzava que «a l’hora de solucionar un problema, tu tindràs unes capacitats o unes altres», depenent de «les teves experiències». Per això, aconsellava «no tenir por a demanar ajuda, tenir una actitud positiva i pensar que serà una situació molt difícil però que ens en sortirem».

La concentració, la dificultat principal per seguir els estudis

A un 39% dels fills i filles dels enquestats els va resultar «difícil» (28%) o «molt difícil» (11%) seguir els estudis des de casa. El motiu principal va ser la falta de motivació o concentració. Des del Copsia van constatar que és un escenari habitual, ja que «es poden trobar moltes distraccions a la llar». A més, la falta d’informació o de preparació davant el nou sistema en línia també va ser un problema cabdal, juntament amb la dificultat que els pares «substituïssin el paper dels professors». Per altra banda, a un 45% dels infants d’entre 3 i 17 anys els va resultar fàcil i un 12% molt fàcil.