Tal com indica l’enquesta que va desenvolupar l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) abans que la pandèmia de la Covid-19 afectés el Principat, el 73,9% de la població andorrana valora la qualitat del medi ambient al país com a «bona o molt bona». Per altra banda, un 20% la va considerar «regular» i tan sols un 5,8% va opinar que era «dolenta o molt dolenta». Tot i que en comparació a les últimes dades que es refereixen al mateix aspecte, que daten del 2014, el nombre de persones que valora positivament el medi ambient a Andorra ha baixat, en comparació amb xifres recollides des de l’any 2002 fins el 2012 ha augmentat significativament entre un 20% i un 30%. 

En aquest sentit, el sociòleg i director del CRES, Joan Micó, va opinar en declaracions a EL PERIÒDIC que «si et fixes en l’evolució és molt interessant. Des del 2003 i fins el 2007, va ser una època de molt creixement urbanístic i així, la situació i la sensació de la gent era més crítica. A partir del 2009 la cosa va canviar segurament gràcies a les mesures del Govern sobre aquesta qüestió, però també perquè el creixement urbanístic va deixar de ser tan important». Finalment, en aquesta línia va apuntar que «la diferència en la valoració de la qualitat del medi ambient del país entre els anys 2014 i 2020 no va ser tan gran. El 2004 només ho deia un 42% de la població i ara ho diu, gairebé, un 74%».

Davant aquests resultats, el sociòleg va apuntar que «la gent està cada vegada més conscienciada. Hi ha una relació directa entre els problemes reals i la conscienciació. El 2007 hi va haver un canvi però el 2020 encara ha canviat més. Jo crec que potser és per la situació de crisi sanitària però les persones són cada vegada més exigents. Potser d’aquí a 10 anys la incidència sobre aquest tema encara serà superior». Així, en el context de la pandèmia va explicar que quan a una zona hi ha una crisi, sigui del tipus que sigui, «les persones es preocupen més de la part material i donen menys importància a questions, per exemple, com el medi ambient». 

En concret, els resultats del questionari mostren que el més ben valorat en referència a la qualitat del medi ambient al Principat és el medi natural, amb un 86,2% de població que considera que és «bona o molt bona». També es valora molt positivament el paisatge, l’aigua dels rius i l’aire. En canvi, el soroll, la gestió dels residus i l’urbanisme són els que reben una qualificació més dolenta. En aquest sentit, un 17,3% dels enquestats creu que la gestió de l’urbanisme és «dolenta o molt dolenta». 

Pel que es refereix al fet si la ciutadania creu que a Andorra es prenen les mesures necessàries per a la conservació del medi ambient, la tendència es manté des del 2010 i actualment un 62,2% considera que «sí» i un 31,7% considera que «no». En concret, Micó va explicar que la major part de persones que en aquest aspecte van mostrar una opinió negativa són perfils amb estudis universitaris, professionals tècnics o similars. El 2007 va ser l’any que més persones van considerar que a Andorra no es prenien les mesures necessàries per a la conservació del medi ambient amb un percentatge del 58,3% d’enquestats. En aquesta línia, el president d’Apapma, Carles Iriarte va assegurar que consideren que des de les administracions «no sempre es dona tota la informació correctament, o només es donen les informacions positives i que els pot interessar més transmetre» i va considerar que, tenint l’exposat en compte, des de l’associació consideren que els resultats de l’enquesta en qüestió «no són del tot fiables. Ens costa una mica de creure que això és una fotografia de la realitat del que pensa la gent».

En aquest sentit, Iriarte va declarar que «potser ens toca a nosaltres emprendre accions més divulgatives per fer arribar la realitat del país als ciutadans». Va apuntar, també, que «no diem que des de l’Administració no s’hagi millorat amb el temps, no creiem que els organismes institucionals no duguin a terme la feina que han de fer però si que creiem que no fan tota la feina que podrien fer, o que no tenen els objectius. Creiem que s’ha d’anar molt més enllà, la mida del nostre país i la nostra població ens ho permet. Per què si per algunes coses ens emmirallem amb els països veïns i amb Europa, no ho fem també en aspectes mediambientals?».