David Colomer (Almassora, 1995) és el nou fitxatge de la Penya Encarnada en el seu retorn a la Lliga Multisegur deprés de dues temporades a la Lliga Unida. Potser el seu nom (encara) no sona als aficionats del Principat, però és tot un referent de l’infrafutbol valencià, ja que es tracta de l’home que va marcar el gol de l’ascens del Castelló a Segona B. A més, va ser subcampió del món en el torneig de futbol 5 organitzat per Red Bull i Neymar al Brasil. Havent passat per Divisió d’Honor i amb sis anys d’experiència a la Tercera Divisió, arriba al país procedent del CD Roda, club de la estructura del Vila-real CF, amb la il·lusió de jugar competicions europees algun dia.

–Què és el que més li va atreure del projecte de la Penya Encarnada?
–El que més em va atreure és jugar a Primera Divisió i participar en el projecte que em va comentar el president, que em va agradar moltíssim i vaig decidir venir a l’aventura.

–Ha estat fàcil la decisió?
–Tenia altres ofertes de Tercera i no ha sigut gens fàcil perquè és la primera vegada que me’n vaig tan lluny de casa i volia estar amb la meva família, però és una decisió personal i segur que em va molt bé aquí.

–L’equip acaba de pujar a Primera, però veient els fitxatges, s’aspira a alguna cosa més que la permanència?
–Sempre s’ha d’aspirar al màxim. Hem de deixar-ho tot al camp i fer un bon any, però el president, de moment, no ens ha marcat cap objectiu. Jo imagino que la permanència. Espero que fem un bon paper.

–A més, ja coneixia a dos d’ells. Va ser un aspecte a tenir en compte?
–Sí, per suposat. És un aspecte positiu i, a més, estic amb ells en el pis i sempre va bé aquest suport.

–Fins ara, quina opinió tenia de la lliga andorrana?
–La veritat és que no coneixia res, ni quants equips hi havia ni com anaven. El que sabia és que hi ha equips que entren en les rondes preliminars de  Champions i Europa League i, òbviament, és un punt a tenir en compte.

–Com és David Colomer en els terrenys de joc?
–Jugo d’extrem o de mitjapunta. Soc un jugador amb qualitat, bo desbordant i, sobretot, m’associo molt bé amb els companys. No soc un home de gol pur.

–Amb quin jugador professional s’identifica per les seves característiques?
–M’agrada molt Coutinho, salvant les distàncies, òbviament.

–Va debutar a Tercera Divisió amb només 19 anys. Va ser complicat començar a jugar tan jove en una categoria tan física?
–Va ser molt difícil perquè vaig debutar amb l’Acero, amb molts jugadors veterans i l’entrenador no confiava massa en els joves. Llavors, va ser molt difícil jugar. Només ho vaig fer en dos o tres partits. És molt complicat jugar amb 19 anys en una categoria amb un joc tan físic com la Tercera.

–Per tant, no li preocupa arribar a una Lliga on alguns rivals s’oblidaran de tenir la pilota.
–No em preocupa, això m’és igual. Jo em dedico a jugar al futbol. Si ens plantegen un partit físic, que el plantegin. Si em donen una puntada, que em la donin. He jugat sis anys a Tercera, crec que estic preparat per a aquesta lliga i ho vaig a demostrar.

– Ve procedent del CD Roda, club de la estructura de pedrera del Vila-real CF, conegut pel bon tracte de la pilota. Quins aspectes tàctics pot aportar després d’aprendre d’una metodologia tan particular?
– Puc aportar experiència en el joc però sóc jo el que hauré d’acoplar-me al que vulgui l’entrenador.

–Va marcar el gol de l’ascens del Castelló a Segona B que acabava amb l’infern de Tercera per la seva afició. És el seu moment més feliç en el futbol?
–Sí, va ser un dia que sempre em quedarà marcat. Soc un jugador que he estat 11 anys en la casa del Castelló i marcar aquell gol que va fer oblidar tants anys en Tercera va ser molt bonic.

–Havia rebut alguna vegada tants missatges de WhatsApp com aquells dies?
–No, mai. Jo era jugador del filial que pujava moltes vegades amb el primer equip, però, evidentment, no. Aquell dia em va parlar molta gent que em va agrair marcar el gol. Jo també estic molt agraït a l’afició del Castelló, que és molt gran i sempre dona suport als jugadors.

–Quins altres moments importants ha viscut?
–Recordo jugar amb el Castelló en el camp del Llevant i que vinguessin 4.000 persones a animar-nos a nosaltres. També recordo jugar un partit de Copa del Rei Juvenil amb el Llevant de Divisió d’Honor contra el Sevilla. Va ser molt especial.

–També va ser sotacampió del món del Campionat de Futbol 5 organitzat per Red Bull i Neymar Jr al Brasil representant a Espanya. Com va ser l’experiència?
– Un amic ens va convèncer per apuntar-nos a un torneig de futbol de carrer a València. Vam decidir anar i vam guanyar el torneig. Ens vam classificar per la ronda de Madrid, que era dels campions de tot Espanya. Vam anar amb l’única intenció de passar-ho bé els dos dies. Pensàvem que era impossible guanyar perquè ja hi havia equips molt bons, però ho vam fer. La meva mare no s’ho creia. Anar al Brasil va ser una experiència única. Jo mai havia pujat a un avió i ho vaig passar una mica malament. També anàvem només a gaudir, però quan ens vam classificar per a vuitens de final, i vam decidir que ja volíem anar a guanyar. La llàstima va ser perdre la final.

–Va poder conèixer l’astre brasiler?
– Vam poder saludar-lo i parlar amb ell una petita estona Seria molt bonic poder repetir-ho.