Sílvia Gabarre és la nova gerent de la Fundació Privada Tutelar des de principis del mes de març. L’organisme també està reincorporant nou personal i busca una nova ubicació del local, en un moment en què la Covid-19 complica la gestió. Tot i això, la nova responsable de la gerència explica que el programa Joves En Inclusió (JEI) ha seguit endavant durant la crisi sanitària.

–Què és el JEI i quins objectius es plantegen pel pròxim curs?
–El JEI és un programa d’atenció individualitzada a persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). El més important és que és un servei d’un usuari, un professional. Per tant pots dedicar-te molt específicament a les necessitats i característiques d’aquesta persona i desenvolupar un pla de treball i uns projectes encarats a ell. Per exemple, alguns dels objectius són fer activitats bàsiques del dia a dia, com aprendre a comptar monedes; aprendre a comunicar-se a través d’un sistema per intercanvi d’imatges, colors o formes, per transmetre el seu estat d’ànim o emocions; i reduir conductes socialment inadequades que és el que realment els provoca moltes interferències a la seva vida quotidiana. Els ajuda moltíssim en el seu desenvolupament.

–Quines són les claus de la intervenció en aquest servei?
–La ràtio un a un, és a dir, un professional per cada usuari. Aquesta és la clau d’èxit del programa JEI, a més, del treball intensiu i personalitzat que es fa amb cada una de les persones, que dona molts resultats i s’adquireixen moltes habilitats noves.

–En què consisteix l’educació inclusiva i perquè és important?
–Incloure el jove a l’aula i adaptar l’aula, l’entorn i els aprenentatges a les característiques de cadascun. Sobretot, tenir en compte les dificultats de cada jove però alhora les seves fortaleses per poder-ho fer valdre.
 
–Quines són les funcions del professorat per poder-ho assolir? 
–Guiar-los per un aprenentatge òptim, conèixer als diferents alumnes, així com les dificultats que poden tenir per proporcionar-los les estratègies adequades. Per tant, tenir un coneixement molt exhaustiu d’aquella persona, de les seves reaccions, evolució i adaptació.

–I els centres? S’han d’adaptar?
–Sí, s’ha d’intentar oferir-los un mitjà en què ells puguin desenvolupar les seves activitats i coneixement, per això són espais amb unes característiques molt especials. Es té molta cura perquè no es puguin fer mal amb res i tinguin zones habilitades a les seves necessitats.

–S’han fixat en algun país per desenvolupar aquest projecte?
–En un país concret no, però sí en metodologies que s’han utilitzat en centres d’intervenció especialitzats. Com a país som pioners a tenir un centre amb la característica d’un professional per usuari. Amb aquest ús de la ràtio s’aconsegueixen millores molt significatives.

–Quins són els beneficis?
–Hi ha centres que destinen poques hores a la setmana. Dues, tres o quatre... En canvi al JEI els joves hi assisteixen vuit hores diàries i estan tot el dia aprenent, desenvolupant-se i treballant les seves habilitats. Un aspecte que permet aconseguir resultats molt significatius fins i tot a l’hora de dur a terme activitats en comunitat.

–Per quina metodologia han apostat?
–Els professionals que treballen en aquest centre estan molt al dia del què passa arreu del món per si hi ha alguna activitat que està donant resultats intenta aplicar-la aquí. Per exemple, tenim la sala habilitada pel tema sensorial, patrocinada per Autea.

–És difícil trobar centres especials a Andorra? N’hi ha prou?
–Hem de donar la resposta adequada a les persones que tenim. Nosaltres estem treballant amb aquest centre, fent la qüestió el màxim acurada possible perquè es doni resposta i, en funció de com evolucioni, veurem si s’ha d’ampliar, fer més centres o altres tipus de suports.

–Hi ha necessitat de trobar més activitats i programes inclusius per persones amb diversitat funcional, ja que el JEI té capacitat per a cinc persones, actualment?
–Sí, és difícil tot i que cada cop la societat està més sensibilitzada i es desenvoluparan més projectes destinats a donar-hi resposta. És un projecte que des de la fundació es va començar a treballar l’any 2018 i el 2019 ja era efectiu.

–També per part de les institucions i administracions públiques?
–Sí. Cada vegada s’estan fent més visibles les problemàtiques que hi ha i, per tant, es busquen respostes específiques.  

–És necessari potenciar-ho o crear nous programes, tenint en compte que més del 50% de la població amb TEA es troba a la franja d’entre 6 i 15 anys?
–Sí, és molt necessari. El TEA és un trastorn que implica moltes dificultats i a cada franja d’edat les necessitats són diferents, per això cal crear programes que donin cobertura a les necessitats que tenim. Haurem de buscar projectes que els donin resposta a les de 30 anys, si en tenim.

–També s’ha de tenir en compte que la detecció cada vegada es fa abans. És positiu a l’hora del creixement?
–Clar. Persones que haguessin començat amb un suport amb aquestes característiques des de ben petites, haurien augmentat les seves habilitats perquè el procés d’aprenentatge està essent molt positiu. 

–Quins són els reptes principals quan parlem d’inclusió?
–El repte més gran és sensibilitzar l’entorn. S’ha d’explicar en què consisteix el trastorn de l’espectre autista, donar estratègies bàsiques a les persones que estan en l’entorn d’aquests usuaris i que s’entengui que és l’entorn el que s’ha d’adaptar a ells. Eliminar barreres i crear un entorn on ells tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar les seves activitats diàries.
 
–Això té a veure amb el que defensen alguns experts: promoure la inclusió en el sistema d’aprenentatge, més enllà d’en el sistema educatiu. Es té en compte?
–Sí, queda molta feina a fer i per això és important que els professionals que es dediquen en aquests àmbits estiguin en constant formació, evolució i coneixement de quines són les noves metodologies i pràctiques que es desenvolupen.

–Es dedica atenció a l’alumnat amb necessitats educatives en centres que no són d’educació especial o encara queda molta feina?
–Falten recursos. Convé que  se’n vagi parlant, que es conegui, que es facin xerrades i que es treballin les necessitats d’aquestes persones.

–De quins recursos parlem?
–L’educació és un dret de tots els joves i podríem parlar de començar a reestructurar les escoles i adaptar-les a les necessitats de cadascun d’ells. Això es fa divulgant, coneixent i informant. Sensibilitzar l’entorn i que sigui un tema reglat perquè tothom hi tingui accés.

–Eliminar les desigualtats assoleix una perspectiva de l’educació més justa? 
–Sí. Els canvis són molt necessaris per poder evolucionar i millorar.