Un 79,2% de la població andorrana va considerar que les conseqüències econòmiques i laborals que està deixant la pandèmia de la Covid-19 al país són «molt o bastant greus». Així ho va determinar l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) a través de l’Observatori d’Andorra que es va desenvolupar entre el 29 de juny i el 9 de juliol d’enguany. L’observatori és una enquesta periòdica telefònica que es fa amb l’objectiu de mesurar l’evolució d’indicadors de diferents aspectes de la societat del país. En aquest cas, les temàtiques analitzades a partir d’una mostra de població de 749 enquestats han estat els principals problemes d’Andorra en l’actualitat; els problemes més greus als que ha de fer front el món, també actualment; la situació econòmica; el període de confinament i la incidència de la Covid-19; l’habitatge al país; el medi ambient; el canvi climàtic i l’economia circular.

A través de les conclusions extretes a partir de les opinions de diverses persones, l’IEA també va concloure que un 40,2% de la població considera que caldran entre 2 i 3 anys perquè el país recuperi econòmicament la despesa global que ha suposat la crisi sanitària o perquè, com a mínim, arribi als nivells que tenia abans de la pandèmia. Un 27,1%, en canvi, considera que es tardarà menys de 2 anys i la resta opina que faran falta més de 5 anys, que no se sap quan es recuperarà o que, directament, no es recuperarà. En contraposició, gran part dels enquestats, en concret un 66,5% d’aquests, va considerar que la seva situació econòmica durant el període en qüestió «està igual», tan sols un 3,1% de la mostra va apuntar que la seva situació econòmica va millorar i un 30% considera que ha empitjorat. D’aquest percentatge, l’observatori va constatar que a la majoria els ha empitjorat l’economia perquè els han disminuït els ingressos, però també és representatiu el nombre de persones que formen part del col·lectiu en qüestió que ha vist perjudicada la seva economia perquè se’ls ha aplicat una Suspensió Temporal del Contracte de Treball (STCT), ha estat acomiadat o no tenia feina durant el confinament o que té un negoci i durant aquest temps no ha tingut clients, n’ha tingut menys o ha tancat.

En la mateixa línia, un 10,3% de la població enquestada va apuntar que durant la crisi sanitària ha hagut de recórrer a l’ajuda econòmica social oferta per part de l’Administració pública pel que es refereix a la mesura de l’STCT o a la Reducció de la Jornada Laboral (RJL) i un 7,1% ha requerit de l’ajuda econòmica de familiars, amics o persones conegudes. Així i tot, el 83% restant va apuntar que no va necessitar cap mena d’ajuda econòmica. Així, un 34,7% ha constatat que arriba, «amb molta dificultat, dificultat o certa dificultat» a final de mes. En la mateixa línia, un 43,5% de la població creu que la seva situació econòmica en aquests moments és «regular»; un 10,8% considera que és «dolenta o molt dolenta» i un 45,1% constata que és «molt bona o bona». En global, pel que es refereix a la situació econòmica general d’Andorra, un 23% dels enquestats va considerar que és «dolenta o molt dolenta»; un 44,6% va creure que és «regular» i un 29% va opinar que és «molt bona o bona».

Una quarta part dels ciutadans va viure el confinament sense balcó, terrassa o jardí

L’enquesta de l’IEA va analitzar també com va viure el confinament resultant de la Covid-19 la població enquestada. De les aportacions de cada persona, es va constatar que el 28% van viure’l sense tenir balcó, terrassa o jardí propi o comunitari. Així, un 24,8% dels enquestats va considerar que va passar el període de temps en qüestió de manera «regular» i el 15,6% va opinar que el van passar «malament o molt  malament». Tot i així, gairebé un 60% va considerar que van viure l’època de confinament «bé o molt bé». La tendència que determinen les mateixes dades es va mantenir quan se’ls va demanar per l’experiència dels fills o filles menors i també pel seguiment de l’activitat educativa des de casa. En referència a l’últim i en relació al percentatge restant que va apuntar que no va passar bé el confinament, el sociòleg i director del CRES, Joan Micó, va explicar que la majoria d’enquestats ho van justificar a partir del fet que «va ser difícil trobar la motivació i la concentració des de casa» i també «va ser complicat que els pares haguessin d’adoptar el rol de mestres».