El parc immobiliari d’Andorra «està allunyat respecte a l’actual estàndard d’emergència energètica que estableix la normativa». Així ho va destacar el cap de la unitat de l’Energia i el Canvi Climàtic, Albert Gomà, durant la presentació del balanç del programa Renova 2020 que, des de l’obertura de convocatòria el passat 27 de febrer, ha rebut 721 registres de qualificació de l’eficiència energètica dels immobles.

La valoració denota que un 85% dels edificis del Principat estan actualment per sota dels llindars d’eficiència que marca la llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) i, per tant, va indicar Gomà, que es manté «l’interès i la justificació de seguir rehabilitant les lleis centrals d’esforç en la promoció del parc immobiliari» del país. Sobretot, tenint en compte que en el marc del pla d’acció 2020-2023, Horitzó 23, hi ha l’obligatorietat de presentar o obtenir la qualificació energètica durant el mes de gener, recordaven des del departament.

Durant aquest primer semestre, el nombre de sol·licituds per desenvolupar-ho ha augmentat un 15% respecte al del mateix període de l’any passat. En concret, se n’han rebut 129, que corresponen al 60% dels 1,2 milions d’euros que conformen el pressupost disponible per a subvencions directes. Per tant, queden prop d’uns 500.000 euros pel que resti de convocatòria. Pel que fa a l’import per a l’aval dels préstecs, aquest és de 12,4 milions d’euros.

Per altra banda, hi ha hagut 11 demandes per a implementar instal·lacions fotovoltaiques, que se sumarien a les 59 existents al Principat i que compten amb una potència total d’1,7GW, tot generant una electricitat equivalent al consum elèctric de 430 llars l’any 2019. És per això, que el secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat, Marc Rossell, va apuntar que la implementació de les energies renovables serien un element de referència per a la producció de calor i electricitat.

En el marc de la recent llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu, el programa Renova incorpora la bonificació de fins a 10 punts percentuals addicionals als ajuts directes per a aquelles actuacions que es destinin a habitatges que integrin de nou el mercat de lloguer. Actualment, es registren set sol·licituds que s’han beneficiat d’aquest concepte.
Més enllà de les xifres actuals, Rossell va recordar que «estem en una situació d’excepcionalitat» a causa de la crisi sanitària de la Covid-19 i que tot i això, ja s’ha assolit superar el nombre de sol·licituds tant per rebre els ajuts com la quantia dels imports mitjans atorgats en aquests. Un fenomen que també preveuen que augmenti d’aquí al 20 de novembre, que és quan finalitza la convocatòria del pla. «Per experiència sabem que tot això, a finals d’any, es reforça i se simplifica. La dada és que a hores d’ara, podem qualificar, un any més, com a éxit el programa Renova», va concloure.

Horitzó 2023

Des del Departament d’Agricultura i Sostenibilitat també van reiterar que «el programa Renova, que va néixer l’any 2011, té raó d’existir» per dos motius principals: per una banda, perquè la majoria del parc immobiliari és consumidor d’energia i, per altra banda, perquè un dels objectius és evitar l’emergència energètica d’acord amb la normativa que estableix el pla d’acció 2020-2023 Horitzó 23.

És per això que des de l’Executiu es va plantejar «incentivar la inversió privada en habitatges per millorar l’eficiència energètica dels edificis». De fet, la iniciativa relativa a la lluita contra el canvi climàtic i la reducció de la dependència energètica d’aquí al final de la legislatura es relaciona amb Renova en tant que es preveu avançar en la transició energètica incrementant la producció domèstica d’energia així com incentivar la inversió privada en habitatges per millorar l’eficiència energètica dels edificis.