Hi ha 162.000 persones que tenen dret a jubilació al Principat, una xifra que representa 7 milions d’euros, sorgits d’uns 139 milions de punts compromesos. Tanmateix, la CASS alertava ja a principis de juny que la capacitat de l’Estat pel que fa a les reserves està minvant, essent l’augment de les persones jubilades any rere any, una de les causes principals. Des de la Federació d’Associacions de la Gent Gran mantenen l’esperança de revertir la situació i demanen al Govern que augmenti la partida pressupostària relativa a les pensions no contributives. 
El president de l’organització, Fèlix Zapatero, qui també va ser director d’inversions de la CASS, va considerar que «hi ha temps per modificar la llei de pensions», tot incidint en què és la branca de la jubilació «la qual està a punt d’anar malament». Des de l’administració, però, van deixar clar que el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) entrarà en dèficit, com a molt estirar, l’any 2025, estarà esgotat pel 2038 i que algunes de les mesures que es contemplaven, com allargar l’edat de jubilació o incrementar la cotització, només permetrien allargar el sistema a curt termini.
«La clau és la branca de pensions contributiva perquè és la guardiola que fem tots i ha de ser suficient per cobrir la teva vida postlaboral fins a la teva defunció. Com aquesta és cada vegada més llarga, s’ha de dividir en més temps i, per tant, toca menys cada mes», va apuntar Zapatero. El president no es mostra preocupat davant aquesta qüestió, ja que ho considera «un problema tècnic de la CASS i del Govern» i va assegurar que la llei estableix que en cas de dèficit «tant en una branca com en una altra, ho paga l’Executiu», és a dir, la població a través dels impostos.
La CASS estimava així que per poder pagar les pensions l’any 2040, l’Estat hauria de fer un esforç econòmic que superaria els 1.000 milions d’euros anuals i, per tant, és imprescindible «un nou sistema». En aquesta línia, Zapatero argumentava que «els models de seguretat social en tots es països són models dinàmics» que cal modificar també a altres Estats, com França o Espanya.
Per altra banda, l’exdirectiu de la CASS va valorar que les pensions per orfenesa o viduïtat van «en contra dels ingressos de la pensió de la jubilació» en tant que també formen part de la branca general. És per això, que augurava «7 o 8 milions d’euros de superàvit que permetria que s’allargués el sistema» si s’eliminés d’aquest fons. Tot i això, la prioritat de la federació és la millora de les pensions baixes i en demanen un augment. Les persones més afectades en aquest sentit són dones, perquè han cotitzat menys que els homes per haver-se dedicat al treball de la llar i a la cura d’altres persones.

Set punts/ La nova junta de la federació va decidir reduir el llistat de 34 demandes per a l’Executiu a set. En concret, generalitzar el tercer pagador; desenvolupar campanyes de prevenció de càncer de mama, de còlon i de pròstata; establir un servei de podologia a tots els Centres d’Atenció Primària (CAP); millorar les pensions públiques baixes; i presentar la cartera de serveis. El Ministeri de Salut ja hi està treballant i es preveu assolir alguns d’aquests serveis a finals d’any, després de la diada de Meritxell.
Pel que fa a la cartera de serveis, Zapatero va constatar que «hi ha necessitat de recollir-hi medicaments i proves mèdiques noves». I així, que l’administració pública ho financí. Per exemple, en els últims anys s’hi van incloure les ressonàncies magnètiques i les proves tac.