Josep Maria Cabanes és el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca (Facip). Quan queda menys d’un mes perquè tingui lloc la Setmana de l’isard, ha exposat com ha canviat l’àmbit de la caça al país i com ha esdevingut de selectiva últimament. Per l’edició d’enguany, s’espera una participació important de caçadors tenint en compte que aquesta serà una de les edicions de l’esdeveniment que compta amb més exemplars de l’espècie a les cabanes.

–Enguany han tornat a augmentar les atribucions per caçar isards. Per què aquest creixement?
–Les atribucions per caçar isards aquest any seran de 181 durant la Setmana de l’isard i de 32 durant la caça acompanyada d’Enclar. Han augmentat perquè ja fa anys que s’està fent una molt bona gestió de les cabanes des del Cos de Banders, Medi Ambient i els mateixos caçadors, i s’està sent molt prudent amb la caça i amb el nombre de captures. Tenim un clima molt bo, unes muntanyes amb una herba fantàstica i els animals es reprodueixen i s’hi troben molt bé.

–També s’ha constatat un augment en el nombre d’isards al territori.
–Portem dos anys amb rècord de recompte. N’hem contat 1.234 però segurament n’hi ha 1.600 o 1.700, perquè tenim tants boscos que no els podem comptabilitzar tots. El fet que hi hagi tants voluntaris que acompanyen els Banders a comptar ajuda a que els resultats siguin força precisos. El recompte es fa a ull, es convoca als participants a un punt de la zona a la nit i a punta de dia ja són tots al bosc amb els prismàtics mirant.

–Creu que la massificació de la muntanya pot influir en la tendència creixent de l’espècie?
–No. Tenim molts amants de la natura, molts turistes, i aquest any no és l’excepció perquè hi ha molta gent que fa vacances a les muntanyes i s’ha comptat el rècord. És a dir, jo crec que aquesta massificació és amor per la natura i ganes de gaudir-ne. Jo penso que no perjudica la nostra fauna perquè el normal seria hi hagués menys animals salvatges i no és així. És a dir, els comptatges que es fan d’animals que viuen a aquestes zones on hi ha tanta gent són superiors al que eren abans.

–Com es decideix el nombre d’isards que es poden caçar cada temporada?
–Es donen atribucions en funció dels recomptes. Hi ha un percentatge estipulat. El d’Enclar seria, aproximadament, d’un 10% del total d’exemplars que es poden caçar i de la resta, aproximadament un 15%. Això ho decideix la comissió de caça que es reuneix cada any. Fem dues comissions de caça, la comissió de vedats i la comissió de terreny comú, i llavors, allà es decideix el que es fa. A la comissió hi participa el Departament de Medi Ambient, el Cos de Banders, Apapma i la Federació de Caçadors.

–Hi ha un límit de caçadors que es poden apuntar a la setmana de l’isard?
–Aquest any hi ha 576 caçadors apuntats, més que l’any passat. Tothom que ho vulgui, mentre tingui permís d’armes i tota la documentació en regla, es pot apuntar. El que passa és que s’ha de ser, com a mínim un grup de quatre per tenir una anella. És a dir, quatre caçadors cacen un isard. A partir d’aquí, els grups poden ser del nombre de caçadors que es vulgui i cada quatre membres tindran una anella.

–Quina relació mantenen els caçadors amb el Cos de Banders?
–Durant la Setmana de l’isard, quan caces un isard l’has de dur perquè el controlin els Banders: analitzen la melsa per veure si és sa, el mesuren i et tramiten la fitxa de captura. La relació és excel·lent perquè hi ha una col·laboració des que es comencen els recomptes fins que es fa la setmana de l’isard i la caça acompanyada, hi ha una relació permanent. Jo, com a president de la federació sempre he fet una valoració d’un nivell i d’una forma de treballar i d’una entesa fantàstica amb el Cos de Banders. Són professionals, coneixedors de la natura, de les muntanyes, amants de la nostra fauna i col·laboren molt bé amb la federació, tant amb la caça com amb la pesca.

–Què se’n fa dels isards caçats?
–Els caçadors se’ls solen endur a casa, guarden el trofeu i es mengen la carn. Aquesta és una de les tradicions de les cases, almenys menjar isard una vegada o dues a l’any. Abans no hi havia res més. Abans la gent caçava per menjar. Ara potser se’n menja menys però la tradició encara existeix.

–Quins beneficis aporta celebrar la Setmana de l’isard en l’àmbit natural i en l’àmbit econòmic?
–La setmana de l’isard en si no aporta beneficis econòmics. Bé, les persones que s’apunten cal que es treguin el permís de caça de l’isard i paguen la quota. Això s’ho queda Medi Ambient i la quota de soci la federació. Pel que es refereix a les despeses de l’esdeveniment, cada colla fa les seves. A l’àmbit natural, creiem que la gestió de la cabana s’ha de fer. Quan es caça es mata primer als animals malalts i els virus desapareixen. Si no es cacessin, contaminarien els altres i no en quedaria ni un. La fauna s’ha de treballar, s’ha de cuidar, s’ha de comptar, s’ha d’avaluar, però s’ha de gestionar. Amb la caça es controla. 

–Pel que es refereix a la incidència de la Covid-19, ha afectat d’alguna manera en l’organització de la setmana?
–De moment no i esperem que segueixi sent així, perquè voldrà dir que no tenim un nou creixement de la pandèmia al país. Medi Ambient a hores d’ara ha vist bé que es celebrés, i el Ministeri de Salut també. És veritat que hi ha colles, però la majoria d’hores cadascú està a una zona diferent. Seguint les mesures de seguretat s’evitarà el perill. De moment, si no hi ha cap creixement de la pandèmia, es farà amb tota normalitat.

–I en la posada en pràctica d’aquesta, es té en compte d’alguna manera?
–Des de la federació es va parlar amb el Govern i van veure amb bons ulls la proposta que els últims quinze dies abans que comenci la setmana de l’isard, els caçadors es puguin fer la prova de la Covid-19 tenint en compte que hi ha molta gent gran que participa en l’esdeveniment. Així, tothom qui ho vulgui fer tingui la possibilitat de fer-ho. Això es farà a la caserna dels Bombers.