Tal com indica la xifra resultant del càlcul d’un percentatge sobre el recompte total d’isards que duu a terme el Cos de Banders de manera anual que determina el nombre d’exemplars que es poden caçar a cada cabana, va en proporció amb el creixement d’aquestes. Així ho va explicar el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca (Facip), Josep Maria Cabanes, a EL PERIÒDIC. 

En aquest sentit, tenint en compte que les cabanes del país últimament mantenen la tendència creixent d’aproximadament un 20% o un 30%, aquest any s’ha atribuït un 10% del total d’isards de la cabana d’Enclar als caçadors, i aproximadament un 15% d’exemplars a la resta de cabanes del país: Xixerella, Sorteny i Ransol, que es podran caçar durant la setmana de l’isard.

Així, Cabanes va apuntar que a Enclar «hi ha un pla de caça especial perquè és una muntanya molt abrupta, molt càlida i a l’hivern pràcticament no hi ha mai neu. Per aquest motiu, els isards hi són tot l’any». A banda d’això, a causa de la geografia del territori, els animals no tenen tendència a sortir de la mateixa zona. El pla de caça que es desenvolupa al territori en qüestió s’anomena, doncs, «d’acostament», i es desenvolupa amb l’acompanyament del Cos de Banders. Així, el president de la federació va constatar que el nombre de modalitats de caça de les que disposa el país la determina la comissió de caça que se celebra cada any. En aquest sentit, a Andorra hi ha dues formes de caçar: «La setmana de l’isard, amb els campaments i tot el que comporta, i la que es desenvolupa al vedat d’Enclar». 

Altres formes de caçar

En aquesta línia, Cabanes va posar en relleu que arreu dels Pirineus hi ha una nombrosa diversitat de formes de caçar: «Per exemple, a l’Arieja cacen durant tres setmanes, nou dies: dimecres, dissabte i diumenge. Als Pirineus orientals, per altra banda, cacen des de l’1 de setembre fins al 31 de gener, cada dia. A Catalunya, hi ha zones que es caça de manera lliure i hi ha zones que els agents rurals fan acompanyament». 

Així, va valorar que la setmana de l’isard «és una modalitat que fa molts anys que tenim instaurada al país i té bons resultats. Les proves són que la cabana d’isards no para de créixer». També va destacar que «el respecte que tenen els caçadors per la natura fa que l’any passat, per exemple, es cacés tan sols un 70% dels isards permesos. Mai es maten tots els que s’atribueixen». En aquest sentit, va explicar que la diferència és que «abans, la gent caçava un isard i avui en dia, tothom mira si troba un isard guapo i amb bones banyes. Aquest respecte que hi ha fa que, fins i tot, els plans de caça no es compleixin».

Finalment, Cabanes va remarcar el fet que la tasca del caçador no és la «d’assassinar animals» sinó que es tracta de fer «una gestió d’aquests. A causa de les malalties, a Enclar va passar d’haver 500 exemplars d’isards comptabilitzats a haver-n’hi 150. Les malalties són molt perilloses i la sobrepoblació d’animals també, perquè si no es controla, acaba sent contraproduent».