Koen De Kort és un ciclista holandès que resideix a Andorra des de fa quatre anys. Es va enamorar d’aquest esport quan el Tour va passar prop de casa seva i el 2005 va veure com un dels seus somnis es feia realitat en fitxar per l’equip Liberty Seguros. Des de llavors, ha corregut vuit Tours, sis Vueltas i dos Giros. Des del 2017 competeix per Trek-Segrafredo, encara que s’està plantejant el seu futur sense la seva companya de vida esportiva. El primer pas ha estat obrir Grupetta a la Massana, un restaurant de menjar fresc i saludable i amb molt de sabor.

–Des de quan viu a Andorra i per què?
–Fa quatre anys que visc a Andorra, abans vaig viure molts anys a Girona i a Palamós, en total uns 10 anys a Catalunya. Durant aquest temps vaig venir a entrenar algunes vegades a Andorra i em va agradar molt, que estigui envoltat de muntanyes, la natura..., i finalment vaig prendre la decisió de venir a viure i estic molt content. Visc a Ordino.

–Aquest paisatge natural no té molt a veure amb el seu país de naixement, Holanda. 
–No, res, res (somriu). És totalment diferent. A Holanda és tot molt pla. Durant els meus primers anys en bici havia de fer molts quilòmetres per fer alguna pujadeta. Aquí és tot el contrari, i m’encanta, perquè a més d’anar en bici puc fer moltes més coses com esquiar, fer senderisme, alguna via ferrata.

–Actualment hi ha 48 ciclistes professionals que resideixen a Andorra, suposo que serà difícil no coincidir en alguns dels entrenaments.
–Sí, gairebé tots els dies em trobo a dos o tres ciclistes professionals. Tinc amistat amb alguns d’ells, però els conec a tots, i a vegades fem una part de l’entrenament plegats.

–I com va passar el confinament?
–Les primeres setmanes van ser les més complicades perquè estàs a dins d’un pis, sol, amb la família i els amics lluny, encara que malgrat tot he pogut entrenar a casa amb els rodes i amb entrenaments i jocs virtuals que no és el mateix que córrer en carretera, però em permetia mantenir la forma física.

–I quan es va acabar?
–Com tampoc hi havia curses, aquests dos últims mesos m’he estat entrenant per tornar a la competició aviat en plena forma.

–Amb mascareta?
–Sí, sempre la porto, encara que no la porto tota l’estona perquè és molt difícil respirar amb la mascareta durant l’entrenament. Faig el que puc i a més em faig el test (PCR) cada setmana.

–Quina serà la seva primera cursa post-Covid?
–A principis d’agost vaig córrer la Milà-San Remo com a preparació per fer el Giro d’Itàlia amb Vincenzo Nibali.

–Quin és el teu paper dins l’equip?
–Jo soc el capità de l’equip, i dic als meus companys el que han de fer durant una prova, així el líder no s’ha de preocupar de res, només de guanyar i jo l’ajudo a aconseguir-ho fent que els altres ciclistes de l’equip facin el que considero que es necessita en cada moment. No he guanyat moltes etapes ni proves, però que jugat un paper important als equips, he ajudat molt als líders i amb això ja en tinc prou.

–És un treball en l’ombra però imprescindible, no?
–És veritat, no és un paper que es vegi molt a la televisió, però per a mi l’important és que líder quan acaba la cursa vinguin i em felicitin pel treball que he fet. I d’alguna manera això em reconforta i també en sento guanyador.

–Quin és el record més especial de la seva carrera?
–Una temporada vam guanyar la Milán-San Remo i la Paris-Roubaix amb John Degenkolb com a líder, que a més és el meu millor amic i aquests moments van ser increïbles perquè són dues de les proves més importants del món després del Tour de França.

–Ja té al cap quan es retirarà?
–Jo crec que encara em queden un parell d’anys, però em sembla bé, estaré a prop dels 40 anys. M’ho he passat molt bé anant en bici, encara gaudeixo molt però també tinc ganes de fer un canvi i provar altres coses.

–Quines?
–Vaig estudiar Ciències de l’Esport i ara també m’he format en Sport Management i espero que amb això pugui dedicar-me a treballar en el món de l’esport, no necessàriament en el món del ciclisme o provar en altres esports, possiblement com a coach. Crec que m’agradaria més provar altres esports per obrir una mica més la cartera de les meves possibilitats. Crec que a Andorra tinc opcions, ja que hi ha molts esportistes.

–I també ha obert un restaurant.
–He viscut força temps a Austràlia i allà són molt típics aquests tipus de locals on pots prendre un cafè de qualitat, i esmorzar o dinar aliments sans. I volia fer alguna cosa similar a Andorra. És com un somni fet realitat.

–I per què a la Massana?
–Perquè és una ciutat molt maca i també de pas obligat per als ciclistes quan van a entrenar. 

–El nom del restaurant, Grupetta, té quelcom a veure amb el ciclisme?
–Sí, un grup petit de ciclistes que entrenen junts és una grupeta. S’escriu amb una sola t però nosaltres li hem afegit una altra perquè en anglès es més fàcil de pronunciar.

–Quan el van inaugurar?
–Un amic australià i jo el vam obrir al passat febrer, encara que amb el confinament vam haver de tancar a les poques setmanes. Va ser terrible perquè vam invertir molts diners i la situació era molt incerta. L’1 de juliol vam fer com una reinauguració i a més ha entrat una altra persona al negoci, un ciclista sud-africà.

–Quin tipus de menjar serveixen?
–Menjar saludable, vegetarià però també tenim carns de qualitat d’Andorra i productes ecològics. És una barreja de cuina holandesa, australiana i mediterrània que agrada molt. Es pot esmorzar, dinar, sopar o fer un brunch.

–I serveixen un cafè de molta qualitat.
–Per a nosaltres era una factor molt important. Treballem amb Café de Finca, que porten el cafè del Brasil i la qualitat és màxima.

–El ciclisme també és present a l’interior.
–Sí, ara l’estem tornant a enllestir. Tindrem samarretes nostres i barretes i gels nutritius per a ciclistes, excursionistes o esquiadors.