Actualment hi ha nou adolescents ingressats a centres terapèutics externs al Principat «per les característiques i greus dificultats inherents als diagnòstics clínics». Des del Ministeri d’Afers Socials argumenten que aquesta derivació es fa amb l’objectiu d’oferir «una major intervenció terapèutica i una millor protecció» i asseguren que un cop retornats a Andorra, els joves segueixen rebent l’atenció del Servei de Salut Mental del SAAS i del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i Adolescència. En aquest sentit, la presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), Sandra Cano, explica que han reclamat més recursos al ministeri, ja que consideren que quan aquests joves fan efectiu el seu retorn, «el seguiment és insuficient». Una qüestió que també va enllaçar amb la «sobre dimensió» de la quarta planta de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell encarregada de la Salut Mental. Cano va exposar així que hi ha «uns especialistes boníssims però que no donen l’abast per atendre tots els casos» comportant moltes dificultats per desenvolupar «un seguiment actiu psiquiàtric i psicològic». Pel que fa al servei del ministeri, des del Govern informen que són 11 els professionals que hi treballen.

Més enllà dels problemes derivats del retorn dels pacients, Cano també va criticar que aquest trasllat a un altre país «suposa un desgast molt rellevant per la família i el jove» tant psicològicament com econòmica. És per això que des de l’entitat, que agrupa una quarantena de famílies, reivindiquen que és necessari que «aquests adolescents no hagin de marxar del seu país perquè és molt traumàtic» i va valorar que «és una gran errada que a Andorra no hi hagi la preparació tot i que creiem que ho pot fer».

En aquesta línia, al desembre de l’any 2019, el Govern va anunciar que el projecte del nou Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) hauria d’estar a punt a mitjans de l’any 2021. Així ho va anunciar concretament, el ministre Portaveu, Eric Jover, en el marc de l’adjudicació de les obres de l’edifici on s’ubicarà el servei: a l’antiga residència Solà d’Enclar. D’aquesta manera, l’Executiu espera que els joves internats estiguin més a prop de les seves famílies i no perdin el vincle, que és la principal preocupació dels membres implicats en l’Adjra que han patit aquesta situació.

Edifici del CREI

Els treballs que es van adjudicar a l’empresa Pidasa, per un import de 2.707.928,80 euros, especificaven que el CREI ocuparà quatre plantes de l’edifici mentre que les dues restants seran habitatge d’ús social. En concret, l’Executiu va avançar que les instal·lacions de les plantes soterrades comptaran un moll de descàrrega, vestuaris del personal, despatxos d’administració, infermeria, una aula i un taller. A la resta de plantes s’hi farà una cuina, el menjador i dues sales d’estar, el despatx de direcció, sala per als tècnics, sala de visites, 11 habitacions individuals i quatre que poden contenir dos llits i una sala polivalent, una sala d’estar i terrassa.

L’any 2015 es van derivar sis casos, sent 9 el 2016, sis el 2017, set el 2018 i 12 el 2019 a diversos centres terapèutics. Les casuístiques són diverses i estan relacionades amb trastorns de conducta, de salut mental o dependència de substàncies tòxiques. Tanmateix, des de l’Adjra van emfatitzar que no volen que només es relacioni aquest jovent amb el consum de drogues perquè els motius del seu trasllat són diversos. Per exemple, trastorns d’alimentació.

Durant l’emergència sanitària

Des de l’entitat reclamen que durant la crisi sanitària del coronavirus s’han agreujat els problemes que presenten tant els joves com les seves famílies. El motiu, segons Cano, és que durant aquest període l’Administració no ha augmentat els recursos, especialment els humans. A més, tot i que mostrava comprensió pels «tempos» de gestió d’Afers Socials, demanava agilitzar alguns processos, sobretot «a casos que ja fa molt temps que existeixen» i en els quals «la problemàtica ha anat a més perquè no es volia reconèixer que hi havia un problema», va assegurar Cano.