PUBLICITAT

L’aplicació de rastreig s’allarga i no estarà a punt fins a la tardor

ActuaTech creu que s’ha destinat més esforç als equips físics de rastreig i menys a la plataforma

Per Irene Mas Fàbrega

Ús d’eines digitals.
Ús d’eines digitals. | Maricel Blanch

L’aplicació mòbil que ha de servir per detectar els contactes de les persones que estan infectades de Covid-19 al país i, així, millorar el rastreig i evitar brots descontrolats del virus, no es llançarà fins a principis de tardor. Tot i que el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, durant el mes de juny va anunciar que la iniciativa estaria llesta abans que acabés l’estiu, la creació i la posada en marxa de la mateixa s’ha allargat. Així ho va explicar el director de la Fundació ActuaTech, Marc Pons, a EL PERIÒDIC, que també va constatar que el retard pot tenir a veure amb el fet que «per la dimensió del nostre país, és interessant fer aquesta aplicació però potser no és decisiu. En el nostre cas, l’aplicació és un projecte, una funcionalitat que diguéssim que dins de l’estratègia hi és, però que potser no és tan primordial i important ara per ara com ho és a altres països on la magnitud de la zona és tan gran que els rastrejadors no arriben a tot arreu. Per ells una aplicació d’aquest estil és clau. On funciona bé, l’eina digital dona bastant suport als equips de seguiment epidemiològic. A Andorra no s’està destinant tant d’esforç a la creació i al llançament de l’aplicació com s’està fent, per exemple, en el reforç dels equips de rastreig, entre altres coses».


Pons també va explicar que tot i que l’escenari d’un augment de casos i un possible rebrot «s’esperava, en principi, més entrada la tardor i l’hivern» i s’ha acabat donant abans, aquest factor no ha estat un detonant per a l’acceleració de creació de l’aplicació: «Sí que intentarem agilitzar-ho, però en general ha marcat més el fet d’esperar i observar com funcionen i evolucionen les aplicacions mòbil a França, a Espanya i a la resta de països europeus perquè per nosaltres és més important la interoperabilitat amb, sobretot, els països veïns, que tenir una aplicació pròpia. Aquest és un dels motius pels quals no hem anat tan de pressa i hem esperat més a començar a crear-la». 


En aquest sentit, va recordar el que ja s’havia anunciat: «Seria molt útil treballar amb temes de traçabilitat amb gent que es mou entre fronteres. Una connexió entre països a través de l’aplicació per nosaltres seria molt interessant». Així, Pons va apuntar que «actualment estem acabant de valorar alternatives per saber com encarem el projecte a Andorra. Ens plantegem si prenem de referència l’aplicació acabada de llançar a Espanya, l’evolucionem i l’adaptem a Andorra; si fem una aplicació des de zero particularment pel país o si n’agafem d’altres que ja són al mercat i que estan funcionant força bé com la de Suïssa». També va considerar que altres factors que es tenen en compte a l’hora de definir la futura aplicació són l’eficiència en l’àmbit del temps, l’esforç i el cost que suposa cada opció.


En la mateixa línia, el director d’ActuaTech va apuntar que a la recepció de les aplicacions en qüestió, a escala europea, «és diversa». A França, per exemple, «no està funcionant gens potser pel model que van escollir, que tenia un caràcter molt centralitzat». A Suïssa, a Alemanya o a Irlanda, en canvi, «les aplicacions corresponents estan tenint una bona rebuda per part dels ciutadans i estan funcionant força bé». Pel que es refereix a l’aplicació de rastreig que es va llençar a Espanya a principis del mes d’agost, Pons va considerar que «tot i que la prova pilot que es va desenvolupar a La Gomera va funcionar relativament bé i de moment sembla que la gent s’està descarregant bastant l’aplicació, és una incògnita com serà la rebuda final perquè tot just ara es troben en fase de desplegament de l’eina digital».


Qui es cuida de dur a terme l’avaluació que definirà l’aplicació mòbil de rastreig, en principi, la setmana vinent o l’altra és la Fundació ActuaTech que treballa en coordinació amb tècnics del Ministeri de Salut i també del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). Els mateixos, una vegada s’hagi definit quin tipus d’aplicació es vol desenvolupar, s’encarregaran de dissenyar una campanya per fer-ne difusió.

Objectiu de l’aplicació

L’aplicació mòbil ha de permetre automatitzar els contactes d’un cas positiu de Covid-19 de manera anònima a partir de la creació d’un sistema que protegeixi, a la vegada, els drets individuals de les persones i la Salut Pública. Per fer-ho, doncs, la ciutadania s’haurà de descarregar l’aplicació, que serà gratuïta i voluntària, i allà comunicar totes les seves cadenes i relacions personals. Segons va explicar Pons, «és pràcticament el mateix que fem ara: quan una persona contagiada va a l’hospital, el ministeri li pregunta amb qui s’ha relacionat abans per avisar-los i posar-los en quarantena. Aquesta informació només s’obté amb el consentiment del malalt, de manera que amb l’aplicació seria igual però a través de Bluetooth». 


A banda d’aquesta informació, el ministre de Salut va apuntar que la idea general de l’eina digital és que serveixi perquè «si em poso malalt, puc avisar els contactes que em surtin a l’aplicació perquè avisin a les autoritats sanitàries i activin els protocols escaients, sense que jo sàpiga qui són ells ni ells qui soc jo». 


També va destacar, però, que la plataforma només serà útil si la descàrrega, com a mínim, el 60% dels ciutadans del país, ja que cal que la mostra de ciutadans sigui significativa perquè serveixi per rastrejar un nombre de contagis significatiu per evitar un focus.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT