Durant la tardor d’enguany, la Federació Andorrana de Caça i Pesca, el Ministeri de Medi Ambient i el Cos de Banders s’encarregaran d’alliberar un total de 650 exemplars de perdiu xerra als boscos andorrans. Així ho van fer saber ahir els representants de les institucions i organismes en qüestió, durant una visita al centre de cria de l’espècie ubicat a Llumeneres, a Sant Julià de Lòria, on han crescut els animals. 

Segons va fer saber la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, anteriorment es repoblava l’espècie de perdiu xerra només amb finalitats de lleure referent a la caça i, en aquest sentit, va valorar que la federació s’hagi «implicat» amb el projecte de repoblament que es duu a terme al centre de cria, que «té una finalitat de preservació i manteniment de la nostra biodiversitat. D’aquí l’interès del ministeri en donar suport al projecte des del principi i que estiguem, també, aquí per ajudar al màxim. L’espècie té molt interès per a nosaltres i pel país. Mirarem de repoblar en diferents espais protegits a efectes que la perdiu es vagi reproduint al seu medi natural i que s’hi pugui consolidar». Tot i això, Calvó va reconèixer que encara que hi hagi una finalitat de repoblació de l’espècie, també es contempla l’objectiu cinegètic de la reintegració de l’au al medi natural.

El president de la Federació de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, per la seva banda, va explicar que és el primer any des que es va construir el centre que «hem tingut una gran producció». Així, les instal·lacions tenen, actualment, 58 parelles reproductores. Va afegir, també, que la idea és «aconseguir prou exemplars per poder caçar però també per preservar la perdiu xerra» i va informar que cada caçador té permís per caçar tres perdius al dia, fet que es va acotar «fa anys i que es continua mantenint. De moment dona bons resultats».

Els ponents de la visita van recordar que el motiu principal pel qual la perdiu xerra té un interès especial és perquè és una perdiu autòctona. Així, per contextualitzar, van explicar que el mateix tipus d’au va existir al nord d’Europa però que a conseqüència de les glaciacions, l’animal es va moure cap al sud: «Al fondre’s les glaceres, fa uns 20.000 anys, aquests animals van recolonitzar les muntanyes perquè van trobar un clima més adequat al que necessitaven. Llavors van evolucionar amb la subespècie que criem aquí i que només existeix als Pirineus». 

És per aquest motiu que es va decidir fer un centre de cria de l’espècie i no agafar l’au que existeix al nord d’Europa i introduir-la a la zona: «A les muntanyes dels Pirineus hi ha unes amplituds tèrmiques molt fortes i no tots els animals són capaços d’aguantar-les. Aquestes perdius, però, tenen la possibilitat de fer-ho».

El president de la federació també va recalcar que les cabanes de les diferents espècies d’animals del país, així com la de perdiu xerra, «són fantàstiques. Tenim les millors poblacions de la història d’isards, de cabirols, de muflons, de senglars i fins i tot de gall de bosc de tots els Pirineus».

Ampliació del centre

Per altra banda, Cabanes va informar que «el centre de cria el tenim consolidat i procedirem a la seva ampliació. La primera setmana de setembre es farà una coberta el doble de gran que la de les instal·lacions que tenim ara». Actualment, la zona es distribueix en dos espais destinats a les parelles reproductores i un espai destinat als ous i als pollets, que estan distribuïts segons els dies de vida que tenen procurant, així, les cures que requereix cada etapa.