Les representants veneçolanes designades per Juan Guaidó a Andorra, Carmen Alguindigue, i a Bèlgica i al Parlament Europeu, Mary Ponte, van arribar diumenge al Principat amb l’objectiu d’aliar-se amb les autoritats andorranes perquè la república bolivariana celebri unes eleccions lliures i democràtiques. A principis del mes passat, la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE) de Veneçuela, Indira Alfonzo, va anunciar la convocatòria d’eleccions parlamentàries pel pròxim 6 de desembre. Uns comicis capitanejats «pel segrestat Tribunal Superior de Justícia que pretén eliminar l’únic òrgan legítim del país, que és l’Assemblea Nacional –presidida per Juan Guaidó–», va puntualitzar Alguindigue. A més, tant ella com la resta dels representants del legítim govern interí, reconegut per una seixantena de països –entre els quals Andorra–, exigeixen que siguin unes «eleccions presidencials i no només parlamentàries». De la mateixa manera ho creuen tant el Grup de Lima –format per representants de 14 Estats amb la voluntat de trobar una sortida pacífica a la crisi veneçolana–, la Unió Europea (UE), els Estats Units i altres països signants d’un manifest que mostra el compromís global d’«establir un govern de transició que condueixi el país a una presidència lliure i justa». «Sabem que Andorra no forma part de la UE, però és un Estat sobirà i membre del Consell d’Europa; per a nosaltres, la veu d’Andorra és tan important com la de qualsevol país democràtic i d’estat de dret», va assegurar la representant, tot agregant que «estaríem molt complaguts si Andorra es pogués sumar al manifest i a aquest esforç de la comunitat internacional». 

En aquests moments, les diplomàtiques estan pendents que els assignin una trobada amb directius del Ministeri d’Afers Exteriors, però cal recordar que el 7 de febrer de l’any passat, el Govern de Toni Martí va apostar per a «una solució democràtica» per a Veneçuela, reconeixent així Guaidó com a president interí. Aleshores, el ministre Portaveu, Jordi Cinca, va aclarir que no es tractava «d’investir ningú perquè s’hi quedi», sinó perquè «es garanteixi un procés electoral democràtic que normalitzi la situació» del país. La normalització encara no ha arribat, però Ponte va assenyalar que sí que s’ha guanyat en visualització del conflicte i la incidència europea al parlament va a l’alça. Així, en els últims 10 anys s’han dictaminat fins a 20 resolucions i el Consell  Europeu i de l’Alt Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat ha signat 32 declaracions. En aquest sentit, Ponte va destacar que l’alt representant, Josep Borrell, ha reconegut que «no hi ha les condicions idònies per celebrar unes eleccions amb garanties» a Veneçuela i, per tant, la UE no farà l’acompanyament que sol·licita el règim de Nicolás Maduro ni considerarà vàlids els resultats.

Trobada amb els residents

D’altra banda, Alguindigue i Ponte aprofitaran la seva estada per reunir-se amb la comunitat veneçolana, formada per un centenar de persones, al Principat i explicar-los el seu programa de desenvolupament i de suport per part d’Europa. La representant de Guaidó va declarar que els residents a Andorra «han ajudat especialment als familiars que tenen a Veneçuela i als veneçolans en general perquè és una de les comunitats més compromeses i que fa enviaments permanents d’ajuda humanitària». 

Un dels principals problemes d’aquest col·lectiu, i de tots els veneçolans que resideixen a l’estranger –així com gairebé tots els representants diplomàtics de Guaidó–, és la renovació del seu passaport. Actualment, hi ha al món dos milions de veneçolans –alguns a Andorra– amb el seu document d’identitat caducat i sense possibilitat de renovar-lo, ja que el règim de Maduro els considera «traïdors a la pàtria» per haver fugit del país. «No només hem hagut d’abandonar Veneçuela perquè ens perseguien pels nostres ideals o perquè no podíem cobrir les nostres necessitats, sinó que a més si tornem a casa, ens titllen d’enemics», va lamentar Alguindigue. I Ponte va afegir: «A més, des de l’època d’Hugo Chávez, la gent que està fora no pot votar per correu, perquè s’entén que està en contra del règim... I avui dia, som sis milions de veneçolans vivint a l’estranger». En el cas dels residents al Principat sense possibilitat de renovar el seu passaport, Alguindigue no va voler donar detalls concrets i es va limitar a afirmar que «Andorra s’ha portat molt bé; ha tractat els casos de manera individualitzada i és un dels països en què els veneçolans han pogut anar resolent els temes per poder seguir al país». 

Les dones, víctimes per partida doble

En un altre ordre de coses, la situació de la dona veneçolana és un dels principals punts de l’agenda d’Alguindigue i Ponte. Ambdues representants van explicar que les dones de Veneçuela, i a Veneçuela, cada vegada es troben més entrebancs a l’hora d’avançar, tant personalment com de manera professional. «La imatge de la dona veneçolana, reina de la bellesa i amb un alt poder adquisitiu ha desaparegut», va apuntar Ponte: «Ara és víctima de la prostitució i el tràfic de persones». I és que les fronteres de la república bolivariana –Colòmbia, el Brasil i el mar Carib, direcció Trinitat i Tobago–, són de les més violentes del món. A més, la majoria d’aquestes dones no van soles, sinó que les acompanyen els seus fills, que també pateixen les conseqüències de les màfies. Alguindigue i Ponte demanen ajuda a la comunitat internacional amb la creació de programes concrets que permetin erradicar aquesta xacra i van sol·licitar a les associacions de dones i feministes d’Andorra que se sumin a la causa.